Frédéric Rossif (Cetinje, 14 d'agost de 1922 - París, 18 d'abril de 1990) va ser un director de cinema i televisió francès especialitzat en documentals usant material d'arxiu.
Trajectòria miniatura|La tomba de Frédéric Rossif al Cementiri de Montparnasse Va néixer a Cetinje, Montenegro, Iugoslàvia. La seva família va perir durant la Segona Guerra Mundial. Va estudiar a Roma i es va unir a la Legió Estrangera Francesa combatent en Líbia, Bir Hakeim i Monte Casino. Després de la guerra va prendre la ciutadania francesa en 1947 i va viure en París on va travar amistat amb Jean-Paul Sartre, Boris Vian, Albert Camus, Ernest Hemingway i Malcolm Lowry.
Des de 1948 va organitzar i va col·laborar amb la Cinémathèque Française, al festival d'Antíbol 1949-50 i en 1952 va treballar amb Jean Cocteau.
A fins de la dècada dels anys 60 va començar a escriure i dirigir els seus propis films que van abordar aspectes ambientals, culturals, històrics i biogràfics de personalitats rellevants. Entre ells el llorejat Mourir à Madrid (1963), guanyador del Premi Jean Vigo i nominat a l'Oscar al millor documental amb música de Maurice Jarre. El film, rodat amb l'autorització del Ministeri d'Informació i Turisme amb la falsa promesa de presentar una imatge positiva del país i del règim de Francisco Franco, es va estrenar a Espanya en 1978.
En 1970 va realitzar el seu únic llargmetratge no-documental Aussi Loin que L'amour, estrenat en 1971, entre l'elenc del qual figura l'artista Salvador Dalí i el director de cinema Claude Chabrol. Es tracta d'una pel·lícula dramàtica sobre una jove qui, després del suïcidi del seu nuvi, decideix canviar radicalment de vida abandonant la ciutat en la que resideix.
Va col·laborar amb el compositor grec Vangelis en els documentals dedicats a la temàtica natural L'Apocalypse des Animaux, L'opéra Sauvage i La Fête Sauvage. Aquestes sèries de pel·lícules documentals li van reportar un important reconeixement internacional.
Entre els seus últims treballs destacats figuren Pasteur le Siecle (1987), dedicat a la figura del químic i microbiológo francès Louis Pasteur, i la minisèrie de televisió De Nuremberg à Nuremberg (1989) que mostra amb rigor i senzillesa el període 1933-1945 des que Adolf Hitler aconsegueix el poder en Alemanya fins a la celebració dels Judicis de Nuremberg després de finalitzar la Segona Guerra Mundial.
Frédéric Rossif va morir a París el 17 d'abril de 1990, als 68 anys d'edat, d'un atac al cor.
Filmografia Ajudant de director 1952 : La Villa Santo-Sospir de Jean Cocteau
Director
1951 : Matisse, codirigit amb Henri Langlois (curtmetratge) 1952-1966 : La Vie des animaux presentada per Claude Darget 1952-1970 : Chagall dans son jardin à Saint-Paul-de-Vence, codirigit amb Henri Langlois (curtmetratge) 1959 : Imprévisibles nouveautés 1961 : Le Temps du ghetto 1961 : Nos amies les bêtes 1962 : De notre temps 1963 : Pour l'Espagne; Mourir à Madrid 1965 : Les Animaux 1966 : La Cité des hommes 1967 : La Révolution d'octobre 1968 : Un mur à Jérusalem 1969 : Pourquoi l'Amérique ? 1971 : Aussi loin que l'amour 1971 : Georges Mathieu ou la Fureur d'être 1972 : L'Apocalypse des animaux 1975 : L'Opéra sauvage (22 emissions fins 1981) 1975 : Le Cantique des créatures : Georges Braque ou le Temps différent 1976 : La Fête sauvage 1980 : Pablo Picasso, peintre 1982 : Jacques Brel 1984 : Sauvage et Beau 1985 : La Mémoire et la Volonté (Gabon) 1986 : Le Cœur musicien 1989 : De Nuremberg à Nuremberg 1990 : Les Sentinelles Oubliées
Actor 1954 : Si Versailles m'était conté... de Sacha Guitry 1966 : Voilà l'ordre, curtmetratge de Jacques Baratier 1990 : Tatie Danielle d'Étienne Chatiliez : l'home dels canaris Premis i nominacions Premis Oscar AnyCategoriaPel·lículaResultat1966Millor documentalMourir à Madrid
Referències
Enllaços externs A Frédéric Rossif page at Vangelis Movements Obituari diari El País
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Morts a París Categoria:Artistes montenegrins