Teodor Docià (, Theódoros Dokianós) fou un noble romà d'Orient que florí al tercer quart del . Nasqué probablement a la dècada del 1030, fill de Miquel Docià i una germana anònima del futur emperador Isaac Comnè.
Durant el regnat del seu oncle li foren concedides les dignitats de mestre, curopalata, patrici i nobilíssim. Fou un dels candidats a la successió quan Isaac abdicà el 1059, però l'elegit fou Constantí X Ducas. El 1075 retragué al seu cosí, el futur emperador Aleix Comnè, que hagués cegat Roussel de Bailleul, però quedà meravellat quan descobrí que era tot un ardit d'Aleix i que el mercenari normand conservava la vista intacta., A. Alexíada, llibre I, capítol III, secció 4. Cap a aquella època era dux de Paflagònia. Ocasionalment feia servir el cognom de la seva mare, més prestigiós. Fou megaduc i, probablement, protosebast a la primeria del regnat d'Aleix I Comnè.
Referències
Bibliografia
Categoria:Patricis Categoria:Curopalates Categoria:Mestres Categoria:Nobilíssims Categoria:Anatòlia sota l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics europeus Categoria:Nascuts al segle XI Categoria:Morts al segle XI