Rahab (Represented as "rā´hăb" at "Book of Mormon Pronunciation Guide". Church of Jesus Christ of Latter-Day Saints. Accessed 25 February 2012. , hebreu modern: Raẖav, hebreu tiberià: Rāḥāḇ, ‘ample’, ‘gran’; ) era, segons el Llibre de Josuè, una dona que va viure a Jericó, a la terra promesa, i va ajudar els israelites a capturar la ciutat amagant dos homes que havien estat enviats a explorar la ciutat abans del seu atac. Al Nou Testament, se l'elogia tant com un exemple de santa que va viure per fe, i com algú «considerat just» per les seves obres.
La Bíblia del rei Jaume mostra el seu nom com Rachab, partint de la seva grafia literal en grec, que difereix de l'ortografia de Rahab de Jaume i Hebreus. La majoria de les versions modernes el mostren com Rahab ignorant la distinció.
La professió de Rahab L'hebreu אשה זונה (ishah zonah), utilitzat per descriure Rahab a Josuè 2:1, significa literalment «una prostituta». En els textos rabínics, però, s'explica la possible traducció com una «hostalera», basada en el Tàrgum arameu: פונדקאית. El nom de Rahab és presumiblement la forma abreujada d'un nom de frase rāḥāb-N, «el déu N s'ha obert / eixamplat (el ventre?)».Noth, Martin, "Israelitischer Personennamen im Rahmen der gemeinsemitischen Namengebung", Beitrage zur Wissenschaft vom Alten und Neuen Testaments III,10, 193. L'hebreu zōnâ pot referir-se a la prostitució secular o cultual, i es creu que aquesta última va ser un element invariable de la pràctica religiosa cananea, encara que els estudis recents ho han discutit.Boling, Robert G. (1981). Joshua, Vol. 6. Anchor Bible Series. pp 144-145. Tanmateix, hi havia una paraula separada, qědēšâ, que es podia utilitzar per designar prostitutes de la varietat cultual.
Josep esmenta que Rahab tenia una fonda, però no diu res sobre si la única font d'ingressos era el lloguer d'habitacions.Josephus. The Antiquities of the Jews. 5.1.2. Hosted at Wikisource. No era estrany que dins del mateix edifici hi funcionessin tant una fonda com un bordell, de manera que entrar a la propietat de Rahab no era necessàriament una desviació de les ordres de Josuè. De fet, tal com assenyala Robert Boling, aquest establiment podria haver representat un lloc ideal perquè els espies recopilessin informació.Boling, Robert G. (1981). Joshua, Vol. 6. Anchor Bible Series. pp 144-145. Diversos investigadors han assenyalat que el narrador de Josuè 2 podria haver volgut recordar als lectors la "simbiosi immemorial entre el servei militar i les casa de mala vida".
Al Nou Testament cristià, l'epístola de Jaume i l'epístola als hebreus segueixen la tradició establerta pels traductors de la Septuaginta en utilitzar la paraula grega "πόρνη" (pórnē, que normalment es tradueix al català com "prostituta") per descriure Rahab.James 2:25, 1881 Westcott-Hort New Testament.Hebrews 11:31, 1881 Westcott-Hort New Testament.Joshua 2, Greek Septuagint (LXX).
William L. Lyons va observar que els intèrprets bíblics han vist Rahab com un model d'hospitalitat, misericòrdia, fe, paciència i penediment en la seva interacció amb els espies de Josué. Així, la prostituta de Jericó es va convertir en un model de virtut.Lyons, William L. (July 2008). "Rahab through the Ages: A Study of Christian Interpretation of Rahab". Society of Biblical Literature Forum.
A la Bíblia hebrea miniatura|255x255px| Rahab rep i oculta els espies de Frederick Richard Pickersgill (1881) Segons el llibre de Josuè, quan els hebreus estaven acampats a Xittim, a la vall "Arabah" o Jordà davant de Jericó, disposats a travessar el riu, Josuè, com a darrera preparació, va enviar dos espies per investigar els les forces que protegien la ciutat. Els espies es van allotjar a la casa de Rahab, que estava construïda a la muralla de la ciutat. Els soldats enviats per capturar els espies van demanar a Rahab que els tragués a fora. Ella, en canvi, els va amagar sota farcells de lli al terrat. Era l'època de la collita de l'ordi, i el lli i l'ordi estan madurs alhora a la vall del Jordà, de manera que "era d'esperar que els farcells de tiges de lli estiguessin assecant-se en aquells moments".Geikie, John Cunningham (1881). Hours with the Bible, volume 2. London: S.W. Partridge & Co. p. 390.
Rahab va dir als espies:miniatura|297x297px| Rahab (centre) a The Harlot of Jericho and the Two Spies de James Tissot.miniatura|Rahab deixa escapar els espies en aquesta xilografia de 1860 de Julius Schnorr von KarolsfeldDesprés d'escapar, els espies van prometre salvar a Rahab i la seva família després de prendre la ciutat, encara que hi hagués una massacre, si ella marcava la seva casa penjant un cordó vermell per la finestra. Alguns han afirmat que el símbol del cordó vermell està relacionat amb la pràctica del "districte vermell".
Quan la ciutat de Jericó va caure, Rahab i tota la seva família van sobreviure a la massacre segons la promesa dels espies i es van incorporar al poble jueu.
Tikva Frymer-Kensky considera Rahab com "intel·ligent, proactiva, complicada i sense por de desobeir i enganyar el seu rei". També atribueix a Rahab ser "una de les primeres salvadores d'Israel" per "la seva lleialtat a Déu i Israel". Com a primera persona no israelita, i en particular la primera dona cananea, que es va aliar amb Israel, les conviccions de Rahab la van portar a protegir els homes enviats per Josuè malgrat els seus antecedents.
Michael Coogan diu que el llibre de Josuè, més que qualsevol altre llibre de la Bíblia, conté narracions etiològiques breus que expliquen els orígens dels rituals religiosos, les característiques topogràfiques, les relacions genealògiques i altres aspectes de la vida israelita antiga, i que la llegenda de Rahab n'és un exemple. Per tant, la història de Rahab donaria una resposta sobre com un grup cananeu es va convertir en part d'Israel malgrat l'ordre deuteronomista de matar tots els cananeus i no casar-se amb ells.Coogan, Michael (2009). A Brief Introduction to the Old Testament. Oxford University Press. p. 162–164.
En la literatura rabínica Al Midraix, Rahab és anomenada com una de les quatre dones més belles que el món hagi conegut mai, juntament amb Sara, Abigail i Ester. En el Talmud babilònic, Rahab era tan bella que la menció del seu nom podia provocar excitació. Es diu que Rahab es va convertir als 50 anys i es va penedir segons tres pecats, dient:Una tradició similar fa que Rahab declari: "Perdoneu-me pel mèrit de la corda, la finestra i el lli [les tiges de lli sota les quals ocultava els espies]".
Els rabins consideraven Rahab com una digna conversa al judaisme, i van certificar que Rahab es va casar amb Josuè després de la seva conversió. Entre els seus descendents hi havia els profetes Jeremies, Hilquies, Seraies, Mahseies, Baruc, Ezequiel i la profetessa Huldà, encara que al llibre de Josuè no hi ha cap notícia que el líder es casés amb algú o tingués vida familiar."Joshua ben Nun". Jewish Virtual Library. Accessed 25 January 2021. Rahab sovint s'esmenta al costat de Jethro (Yitro) i Naaman com a "exemples positius" dels conversos que es van unir a Israel,"Rahab". JewishEncyclopedia.com. Accessed 25 January 2021. i un altre midrash fa que Rahab actuï com a defensora de totes les nacions del món.Assis, Elie (2004). "The Choice to Serve God and Assist His People: Rahab and Yael". Biblica. 85 (1): 82–90. Baskin, Judith (1979). "The Rabbinic Transformations of Rahab the Harlot". Notre Dame English Journal. 11 (2): 141–157.
En el Nou Testament Al Nou Testament, Rahab (en grec Ῥαάβ) del Llibre de Josuè s'esmenta com a exemple de persona de fe i de bones obres. Rahab es coneix com "la prostituta" en cadascun d'aquests passatges.
Una grafia diferent del nom, Rachab (tal com es translitera a la traducció del rei Jaume del grec Ῥαχάβ) s'esmenta a l'Evangeli de Mateu com un dels avantpassats de Jesús. Es va casar amb Salmon de la tribu de Judà i va ser la mare de Boaz. La majoria de les altres bíblies angleses transcriuen el seu nom com a Rahab.
En la ficció Rahab es representa com una ànima virtuosa (a El tercer cercle del cel) a La Divina Comèdia de Dante (Paradiso 9.112 ss.) Rahab és una figura del mite de William Blake. Es representa com una prostituta, semblant a la puta de Babilònia, i apareix al costat del personatge de Blake de Tirzah, com a representant del materialisme, la falsa religió i la sexualitat caiguda. L'abraçada de Rahab a Urizen, que representa vagament la raó caiguda, es veu com la consolidació de l'error necessari per produir el Judici Final.
Relats ficticis de la vida de Rahab
Afshar, Tessa. Pearl in the Sand (2010), Burton, Anne. Rahab's Story (2005), ; Llibre 2 a la sèrie de Burton "Women of the Bible". Havel, Carlene i Faucheux, Sharon. The Scarlet Cord (2014), MacFarlane, Hannah. The Scarlet Cord (2009), Morris, Gilbert. Daughter of Deliverance. ; Llibre 6 de la sèrie "Lions of Judah". Rivers, Francine. Unashamed: Rahab (2000), ; Llibre 2 a la sèrie de Rivers "A Lineage of Grace". Slaughter, Frank G. The Scarlet Cord: A Novel of the Woman of Jericho (1956), Smith, Jill Eileen. The Crimson Cord: Rahab's Story (2015). ; Llibre 1 de la sèrie d'Smith "Daughters of the Promised Land". Wolf, Joan. This Scarlet Cord: The Love Story of Rahab (2012), Jennings, Jenifer. "Crimson Cord" (2017), Craig, Naomi. "Rahab's Courage" (2021),
A la televisió
Rahab és interpretada per Myrna Fahey a la sèrie de televisió de 1967 The Time Tunnel a l'episodi 20 titulat "The Walls of Jericho". Rahab és interpretada per Stephanie Leonidas a la minisèrie de televisió de 2013 The Bible
Referències
Categoria:Personatges de l'Antic Testament Categoria:Jericó