Els búlgars del Banat (en búlgar del Banat: palćene or banátsći balgare; en búlgar, банатски българи, banatski balgari) són un grup minoritari específic de Bulgària, que es va establir el segle XVIII a la regió del Banat, llavors governat pels Habsburg i després de la Primera Guerra Mundial va ser dividit entre Romania, Sèrbia i Hongria. A diferència de la majoria dels búlgars, són catòlics amb orígens paulicians i catòlics del nord i nord-oest de Bulgària.
Els búlgars del Banat parlen una forma codificada distintiva de la llengua vernacla de Bulgària de l'Est amb molta influència lèxica dels altres idiomes del Banat. Encara que la seva cultura és fortament influenciada a la de la regió d'Europa Central, han preservat la seva identitat búlgara. Des de l'Alliberament de Bulgària el 1878, molts han tornat a Bulgària i van fundar els seus propis pobles al país.
Població El cens romanès oficial declara que 6.468 persones d'origen búlgar habiten a la part romanesa del Banat. El cens serbi de 2002 reconeix a 1.658 búlgars a Voivodina, la província autònoma que cobreix la part sèrbia del Banat. Investigadors búlgars estimen que 12.000 búlgars de Banat viuen a Romania i 3.000 a Sèrbia.
Els centres més importants de la població búlgara al Banat són els pobles de Dudeştii Vechi (Stár Bišnov) i Vinga, tots dos avui a Romania, però també existeixen notables comunitats a Romania a Breştea (Bréšća), Colònia Bulgară (Telepa) i Denta (Dénta), i les ciutats de Timişoara (Timišvár) i Sânnicolau Mare (Smikluš), així com a Sèrbia, als llogarets de Ivanovo, Konak (Kanak), Jaša Tomić (Modoš), Skorenovac (Gjurgevo)Нягулов, Банатските българи, p. 23.
A Bulgària, els búlgars del Banat que van tornar, van poblar els pobles de Asenovo, Bardarski Geran, Dragomirovo, Gostilya, i Bregués, entre d'altres, en alguns dels quals coexisteixen amb sueus del Banat, altres búlgars catòlics i ortodoxos.Нягулов, Банатските българи, p. 92.
Població històrica D'acord amb diversos censos i estimacions, no sempre precisos, el nombre de búlgars del Banat ha variat de la següent forma:Нягулов, Банатските българи, p. 22-23, 56-57, 79. FontDataPoblacióObservacionsJozu Rill186430,000–35,000Estadístiques hongareses188018,298Estadístiques hongareses190019,944Estadístiques hongareses191013,536"evidentment subestimat"Diversos autorssegona meitat delsiglo XIX22,000–26,000"en alguns casos incloent als Krashovani"Cens romanès193010,012Només Banat romanèsDimo Kazasov19363,200Només Banat serbi; estiamdoCens romanès19399,951Només Banat romanèsKarol Telbizov194012,000Només Banat romanès; estimatMihail Georgiev1942fins a 4,500Només Banat serbi; estimatЦДА, ф. 176к, оп. 8, а.е. 1014.Cens romanès195612,040Només RomaniaAlso including other Bulgarian communities in Romania, accounting for around 10% of that number. Cens iugoslau19713,745Només Banat serbiCens romanès19779,267Només RomaniaCens romanès20026,486Només RomaniaCens serbi20021,658Només Sèrbia
Història Origen i migració al nord del Danubi La comunitat catòlica de Bulgària al nord-occidental de la ciutat minera de Chiprovtsi i els llogarets circumdants, possiblement, va ser establert a l'Edat mitjana pels miners "Saxons" (alemanys a Bulgària), els qui després van emigrar a altres llocs o van ser assimilats. El 1688, els membres de la comunitat van organitzar el fracassat Aixecament de Chiprovtsi contra el domini otomà de Bulgària. L'aixecament va ser reprimit a causa de falles d'organització i la interrupció de l'ofensiva austríaca contra els otomans. Al voltant de 300 famílies del catòlics supervivents van fugir al nord del Danubi fins a Oltènia, inicialment a les ciutats de Craiova, Râmnicu Vâlcea, i altres ciutats, on els seus drets van ser garantits pel príncep de Valàquia, Constantin Brâncoveanu. Alguns es van mudar al sud-oest de Transsilvània, fundant colònies en Vinţu de Jos (1700) i Deva (1714) i els privilegis que reben com a drets civils i exempció d'impostos.Ivanciov, Istorijata i tradicijite na balgarskotu malcinstvu ud Rumanija.
Després que Oltènia va ser ocupada per Àustria el 1718, la situació dels búlgars a la regió va millorar de nou després d'un decret imperial de 1727 que els va permetre els mateixos privilegis que a les seves colònies a Transsilvània. Això va atreure una ona de migració dels catòlics de Bulgària, prop de 300 famílies dels llogarets al nord de Bulgària central. Es van instal·lar a Craiova entre el 1726 i el 1730, però no van rebre els mateixos drets que els colons de Chiprovtsi.Нягулов, Банатските българи, p. 19-20.
Els Habsburg van ser forçats a retirar-se de Oltnia el 1737 arran d'una nova guerra amb l'Imperi Otomà. Els búlgars van fugir d'aquesta nova ocupació otomana i es van establir al Banat dominat pels austríacs al nord-oest. Les autoritats austríaques els van permetre fundar els pobles de Stár Bišnov el 1738 i Vinga (o Theresiopolis) el 1741.Милетич, Изследвания за българите в Седмиградско и Банат, p. 243.Según las primeras entradas en el registro de bodas y nacimientos. El 1744, un decret de Maria Teresa I d'Àustria va confirmar una vegada més els seus privilegis rebuts en Oltènia.Нягулов, Банатските българи, p. 20-21.
El govern austríac i hongarès miniatura|267x267px|La parròquia catòlica a Dudeştii Vechi, Romania Al voltant d'un centenar de Paulicians de la regió de Svixtov i Nikopol van emigrar al Banat de 1753 fins al 1777. La població búlgara existent es va estendre ràpidament a tota la regió des de finals del 18 fins al segon quart del . Es van instal·lar a uns 20 pobles i ciutats a la recerca de millors condicions econòmiques, en particular la seva necessitat de terres cultivables. Aquestes colònies són les de Modoš (1779), Kanak i Stari Lec (1820), Belo Blato (1885), Bréšća, Dénta, i Banatski Dvor (1842), Telepa (1846), Gjurgevo (1866), i Ivanovo (1867).Нягулов, Банатските българи, p. 22. miniatura|267x267px|La parròquia catòlica en Ivanovo, Sèrbia Després que es van instal·lar, els búlgars de Banat van començar a prendre cura de la seva educació i religió. L'església neobarroca a Stár Bišnov es va construir el 1804 i la imponent església neogòtica a Vinga el 1892. Fins al 1863, els búlgars del Banat celebraven la litúrgies en llatí i "ilíric". El ilíric era una branca del croat que s'havia estès a les comunitats abans d'emigrar al Banat. No obstant això, amb el seu renaixement cultural al , la seva llengua vernacla, es va introduir a l'Església de manera gradual,. El renaixement també va conduir al llançament del seu primer llibre imprès, Manachija kathehismus za katolicsanske Paulichiane, el 1851. El "ilíric" va ser també substituït pel búlgar del Banat a l'educació el 1860 (oficialment el 1864). El 1866, Jozua Rill va codificar el dialecte amb el seu assaig Bálgarskotu pravopisanj.Нягулов, Банатските българи, p. 27-30.
Després del Ausgleich de 1867, Les autoritats hongareses van intensificar a poc a poc la hongarització del Banat. Fins a la Primera Guerra Mundial, ells van imposar l'hongarès com l'idioma principal de l'educació.Нягулов, Банатските българи, p. 30. miniatura|200x200px|L'església catòlica búlgara de Banat en Bardarski Geran, Bulgària
El Banat romanès i serbi d'entreguerres Després de la Primera Guerra Mundial, l'Imperi austrohongarès va ser dissolt i el Banat estava dividit entre Romania i Sèrbia. La majoria dels búlgars de Banat es van convertir en ciutadans del Regne de Romania, però molts van caure a l'interior del Regne de Iugoslàvia.
A la Gran Romania, la identitat dels búlgars de Banat va ser distingida en els censos i estadístiques.Нягулов, Банатските българи, p. 56. L'idioma principal de l'educació va passar a ser el romanès i es van nacionalitzar les escoles búlgares. Un llibre de geografia de Romania de 1931, descriu als búlgars en el comtat de Timis-Torontál com a "estrangers", i el seu vestit nacional com "no tan bonic" com el de Romania, però en general els búlgars del Banat van ser tractats més favorablement que la minoria més gran ortodoxa búlgara a la Romania d'entreguerres.Нягулов, Банатските българи, p. 70.
El Regne de Iugoslàvia va negar l'existència de qualsevol minoria búlgara, ja sigui a la Vardar Banovina, els Camps Occidentals, o el Banat. Les estadístiques oficials posteriors a la Primera Guerra Mundial no proporcionen dades sobre el nombre de búlgars de Banat.Нягулов, Банатските българи, p. 75. En comparació amb els búlgars ortodoxos orientals a Iugoslàvia, els búlgars del Banat van ser tractats millor per les autoritats iugoslaves, encara que el serbocroat era l'únic idioma de l'educació.Нягулов, Банатските българи, p. 78.Нягулов, Банатските българи, p. 80.
En la dècada de 1930, els búlgars de Banat a Romania van entrar en un període de renaixement cultural liderat per figures com Ivan Fermendžin, Anton Lebanov, and Karol Telbis (Telbizov). Aquests nous líders van posar l'accent en la identitat cultural de Bulgària a costa de la identificació com paulicians i catòlics, l'establiment de contactes amb el Govern búlgar i altres comunitats búlgares a Romania, en particular en Dobrudja. Els òrgans d'aquest avivament van ser el periòdic Banatsći balgarsći glasnić (Veu del Búlgar de Banat), publicat entre el 1935 i el 1943, i l'anual Banatsći balgarsći kalendar (Calendari Búlgar de Banat), publicat des del 1936 fins al 1940. Hi havia un pla per a celebrar el 200 aniversari de l'assentament en el Banat, que va ser la manifestació més significativa dels búlgars del Banat, en aquest període. Va ser parcialment espatllat per les autoritats romaneses, però va cridar molt l'atenció entre els intel·lectuals a Bulgària.Нягулов, "Ново етно-културно възраждане в Банат", Банатските българи, p. 141-195. El Partit Agrari Búlgar, un braç del Partit Nacional Pagès, va ser fundat el 1936 per iniciativa de Karol Telbizov i el Dr. Karol Manjov de Stár Bišnov, amb Petar Telbisz com a president, i la Societat Nacional Búlgara del Banat, també dirigida per Telbisz, va ser establerta el 1939.Нягулов, Банатските българи, p. 230.
Bulgària i Iugoslàvia van millorar les seves relacions a la dècada de 1930, portant al reconeixement indirecte de la minoria búlgara del Banat pel govern iugoslau. No obstant això, la revitalització del Banat búlgar era molt menys perceptible al Banat serbi. La població de Bulgària al Banat iugoslau va ser només parcialment afectada pel treball de Telbizov, Lebanov, i els altres treballadors culturals al Banat romanès.Нягулов, Банатските българи, p. 196-200.
Emigració a Hongria, els Estats Units i Bulgària Alguns búlgars de Banat van emigrar de nou, principalment a Hongria i als Estats Units. Segons les dades de Bulgària des de 1942, 10.000 búlgars del Banat van viure a Hongria, sobretot a les grans ciutats, però aquest número és més probable que hagi estat sobreestimat. Els membres de la comunitat búlgara del Banat a Hongria inclouen diversos diputats en l'Assemblea Nacional, com ara Petar Dobroslav, el fill de la qual, László Dobroslav (László Bolgár) va ser diplomàtic, i Georgi Velčov.Нягулов, Банатските българи, p. 82-83.
Durant el període d'entreguerres, les comunitats búlgares del Banat a Romania van ser una de les quals van tenir un nombre més gran de membres que van emigrar als EE. UU., en particular als anys 1920 i 1930.Нягулов, Банатските българи, p. 84. Una comunitat organitzada búlgara va ser creada en Lone Wolf, Oklahoma, on els búlgars del Banat eren en la seva majoria agricultors.