Engaït és una vall dels Pirineus que es troba a la frontera entre el Principat d'Andorra i Catalunya. Una part de la vall, la part alta i el vessant oest, és a la parròquia andorrana d'Encamp i la part baixa i el vessant est, formen part del municipi català de Lles de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya. Hi baixa el riu d'Engaït, que desemboca al riu de la Llosa, el qual desemboca uns 14 km més al sud a Martinet de Cerdanya, al riu Segre. L'únic edifici que hi ha a la vall són les restes d'una borda situada a la dreta del riu d'Engaït a una cota de 2.198 m.

En total hi ha sis estanys a Engaït: un que es troba al fons de la vall a una cota d'uns 2.292 m; tres de situats a una cubeta glacial al vessant oest de la vall anomenats col·lectivament estanyons d'Engaït i que es troben a una alçada d'uns 2.468 m els dos de més avall, i uns 2.514 m el de més amunt; i dos estanys més situats a la capçalera de la vall, un que es troba a uns 2.440 m, i el de més amunt, anomenat estany d'Engaït, que és a uns 2.502 m.

Etimologia En un document de 1280 se cita Engait juntament amb Vallcivera i la vall de la Llosa. En l'obra Onomasticon Cataloniae, l'etimòleg Joan Coromines postula que Engaït és fàcil que sigui un topònim format amb el prefix En- aglutinat, tal com tants altres noms de llocs veïns d'Andorra i la Cerdanya (Encamp, Enclar, Envalira, Entor, Engorgs, etc.). Coromines hipotetitza que Engaït podria venir d'un possible col·lectiu llatí ('gaiat, vionat, formant escaires') provinent de ('llista, franja de to diferent'), en referència al to de color diferent de la vall, i on s'hi hauria aglutinat la preposició locativa llatina ('en').

Geografia miniatura|esquerra|Mapa de les conques hidrogràfiques d'Andorra: Engaït, juntament amb Vallcivera, són les dues valls secundàries situades a la capçalera de la vall de la Llosa. Engaït és una de les poques valls del territori andorrà que no desemboquen a la Valira. A part de la conca hidrogràfica de la Valira, hi ha dues conques hidrogràfiques més: Engaït i també la raconada de Montmalús, que desemboca al riu de Vallcivera, i al seu torn al riu de la Llosa, a més de la zona del Pas de la Casa, que desemboca al riu Arieja i més tard a la Garona.

La vall, que discorre de nord a sud, fa uns 3,8 km de longitud i uns 2 km d'amplada de mitjana. El punt més baix és a l'aiguabarreig del riu d'Engaït amb el riu de la Llosa, a uns 2.046 m, entre el pla dels Esparvers i el pla de la Moixa. Tret de per on desemboca el riu d'Engaït, la vall està envoltada de cims de 2.700 i 2.800 m d'alçada. El primer cim que hi ha al vessant oest és el Bony d'Engaït (2.748 m) i uns 500 m al nord, seguint la carena, hi ha el Pic de la Portella dels Colells (2.773 m). Ambdós cims fan de divisòria entre Engaït i Montmalús. Seguint des del Pic de la Portella dels Colells, uns 400 m en sentit nord-est hi ha el Pic de la Portella de Joan Antoni o Pic de Serra Seca (2.776 m).

Gairebé 1 km per la carena en direcció nord-est, i passant per la Portella de Joan Antoni (2.677 m) hi ha el Pic de la Menera (2.775 m) i uns 600 m després, també en sentit nord-est i passant per la Portella d'Engaït (2.671 m), hi ha el Pic d'Engaït (2.780 m). La carena continua cap al nord-est i uns 260 m després hi ha el Pic d'Envalira (2.823 m) i uns 150 m després hi ha el Pic Negre d'Envalira (2.818 m). Des d'aquí la carena es bifurca en sentit nord, cap al Port d'Envalira (2.408 m), i en sentit sud. Des del Pic Negre d'Envalira, 1,6 km en sentit sud hi ha la Portella Blanca d'Andorra (2.515 m), un punt triple fronterer entre Andorra, Catalunya i França. Continuant 1,4 km cap al sud, i passant pel Pic de la Portella (2.597 m), hi ha el Pic de Calm Colomer (2.869 m). Uns 370 m en sentit sud-oest, i passant pel collet de Sant Vicenç (2.801 m), hi ha la Tosseta de l'Esquella (2.835 m) i continuant en direcció sud poc més d'1 km per la Serra de l'Esquella hi ha la Portella d'Engorgs (2.691 m).

Geologia miniatura|Estany d'Engaït, situat a la capçalera de la vall a uns 2.502 m A nivell geològic, Engaït és una vall d'origen glacial amb una geomorfologia modificada per fenòmens glacials. El fons de la vall presenta til·lites i cordons morènics procedents del retrocés glacial del Plistocè (2,58 Ma – 0,0117 Ma). Als vessants hi ha una gran abundància de granodiorita biotiticohornblèndica del període geològic del Carbonífer-Permià (358,9 Ma – 251,902 Ma), una roca ígnia intrusiva que conté biotita i hornblenda. També als vessants hi ha diverses zones de tarteres i esbaldregalls de pendent de l'Holocè (11.700 anys – present) i algunes zones amb sediments de glacera rocallosa del màxim tardiglacial del Plistocè-Holocè.

Engaït forma part del batòlit d'Andorra, una gran massa de roques granitoides que s'estén des del riu Segre al sud fins a les valls d'Ensagents, Cortals d'Encamp i el circ dels Pessons al nord, i de la vall de Perafita i la serra Airosa a l'extrem oest al vessant oriental de la vall de la Llosa a l'est. Aquesta extensió presenta granits, granodiorites, tonalites i altres roques intrusives àcides.

Biodiversitat Tota la part de la vall que hi ha en territori català està inclòs a l'Espai Natural Protegit de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós. L'espai també té les figures de protecció de zona d'especial conservació (ZEC) i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

Segons el Mapa de cobertes del sòl de Catalunya, la part catalana de la vall d'Engaït presenta sis tipologies de coberta del sòl. A la part sud i entrada a la vall, a menys alçada, s'hi observen boscos densos i clars d'acicufolis, pinedes de pi negre (Pinus uncinata). Al fons de la vall principalment hi ha prats alpins i herbassars i algunes zones humides. Als vessants hi ha matollar i diverses zones de roquissars i congestes. No hi ha àrees agrícoles o urbanitzades.

Senderisme La vall d'Engaït és el lloc de pas de dos senders de gran recorregut (GR):

GR 7: recorre un tram de gairebé 2 km a la part alta de la vall, exclusivament en territori andorrà. Va des de la Portella Blanca d'Andorra a la Portella d'Engaït, passa pel Pic d'Engaït i surt per la Portella de Joan Antoni. El GR 7 és part del Sender Europeu E4, que va des de Tarifa, a Andalusia, fins a l'illa de Xipre.

GR 107 o «Camí dels bons homes»: recorre pràcticament tot el fons de vall, des de l'entrada a Engaït pel sud fins a enfilar-se pel vessant oriental i creuar la Portella Blanca d'Andorra al cap d'uns 3,5 km. El sender connecta el Santuari de la Mare de Déu de Queralt, a Berga, i la ciutat de Foix, a l'Arieja.

A més, el GR 11 o «Sender del Pirineu» passa just per l'entrada de la vall. En sentit est-oest, ve de la Portella d'Engorgs, passa pel pla dels Esparvers, on es creua amb el GR 107, i continua cap a Vallcivera. Es tracta d'un sender que recorre els Pirineus pel vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Engaït al mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Engaït al Visor de mapes del Govern d'Andorra

Categoria:Geografia d'Encamp Categoria:Valls d'Andorra Categoria:Vall de la Llosa Categoria:Frontera entre Andorra i Espanya