miniatura| miniatura|Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.
El tractat fa referència només a les llengües emprades tradicionalment per ciutadans dels estats membres (excloent així les llengües utilitzades per immigrants procedents d'altres estats), les quals difereixen significativament de la llengua majoritària o oficial de l'estat (excloent així el que l'estat membre vol considerar com a simple dialecte de la llengua oficial o majoritària). Les llengües objectes del tractat poden tenir tant una base territorial (és a dir, són parlades per poblacions de regions o àrees dins de l'estat) o bé són utilitzades per minories lingüístiques dins l'estat sencer (incloent així llengües com el jiddisch i el romaní, que s'utilitzen en àmplies àrees geogràfiques).
Es calcula que al voltant de 40 milions de ciutadans de la Unió utilitzen regularment una llengua regional o minoritària històrica.Lenguas regionales y minoritarias de la Unión Europea. Education and Training. 18 de juliol de 2007. Segons informes de la UNESCO hi ha més de 30 llengües europees amenaçades,Josep Romeu i Bisbe. «Aplicación en el Estado Español de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias», citat per: Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias: una perspectiva sobre su apclicación , pàgina 39 pel que encara que s'utilitza el terme de llengua minoritària sol ser un eufemisme de llengua minoritzada, que no són sinònims.Javier Ortiz. El dedo en la llaga. 2 d'agost de 2008. Els Estats escullen les llengües amb les quals es comprometen i el grau a aplicar amb un mínim de trenta-cinc paràgrafs o apartats escollits.
Considerant que de manera indirecta la constitució de Bèlgica les estableix en descriure tres regions lingüístiques, hi ha setze estats europeus que a les seves constitucions no fan referència a la seva llengua, aquests són Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca, Grècia, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Islàndia, Noruega, Vaticà, San Marino, República Txeca, Països Baixos i Regne Unit. Encara que en algun d'ells sí que s'inclouen disposicions de rellevància respecte de les llengües com a Luxemburg i País de Gal·les del Regne Unit. En la majoria de facto resulta oficial en tot el territori de diversos estats: Alemanya (alemany), Dinamarca (danès), Grècia (grec), Hongria (hongarès), Itàlia (italià), Islàndia (islandès), Vaticà (italià) (observador en el Consell d'Europa), San Marino (italià), República Txeca (txec), Països Baixos (neerlandès), Regne Unit, (anglès) i Suècia (suec).
Característiques de la normativa Preàmbul Estableix que la protecció de les llengües regionals o minoritàries històriques d'Europa, que en algun cas corren el risc de desaparèixer, contribueix al manteniment i al desenvolupament de les tradicions i la riquesa culturals del continent. A més, la possibilitat d'utilitzar aquestes llengües tant en la vida privada com en la pública constitueix un dret imprescriptible.
També subratlla que la protecció i el foment d'aquests idiomes dins del valor intercultural i del plurilingüisme no haurien de fer-se en detriment de les llengües oficials i de la necessitat d'aprendre-les.
Definició S'estableix que les llengües a les quals es fa referència són les emprades tradicionalment en un territori d'un Estat per un nombre inferior a la resta de la població d'aquest Estat. Són diferent a les llengües oficials de l'Estat, no incloent als seus dialectes, ni les llengües dels immigrants.
El "territori en què es parla una llengua regional o minoritària" és l'àrea geogràfica en la qual aquesta llengua és la manera d'expressió d'un nombre de persones que justifica l'adopció de les diferents mesures de protecció i foment previstes en la present Carta.
En canvi, les "llengües sense territori" són les emprades en tot el territori de l'Estat per percentatges minoritaris de persones i que, per tant, no es poden circumscriure a una àrea geogràfica concreta d'aquest.
Objectius i principis Estan descrits en l'article 7. Tot Estat pot formular una o diverses reserves als paràgrafs 2 a 5 d'aquest article 7, no admetent-se cap altra reserva (article 21).
1. Als territoris en els quals es parlin aquestes llengües i segons la situació de cadascuna, les Parts basaran la seva política, la seva legislació i la seva pràctica a:
2. Les Parts es comprometen a eliminar tota restricció o dificultat pel que fa a la utilització d'una llengua regional o minoritària que desencoratgi o posi en perill el manteniment o el desenvolupament d'aquesta.
3. Les Parts es comprometen a fomentar la comprensió mútua entre tots els grups lingüístics del país, buscant la tolerància cap a les llengües regionals o minoritàries.
4. Han de tenir-se en consideració les necessitats i els desitjos expressats pels grups que emprin aquestes llengües. Si és necessari creant òrgans encarregats d'assessorar a les autoritats sobre aquestes llengües.
5. El mateix és aplicable a les llengües sense territori. No obstant això, les mesures es determinaran de manera flexible, segons les necessitats i els desitjos, i respectant les tradicions i característiques dels grups que parlen les llengües que es tracti.
Desglossament dels articles En els diferents articles es descriuen els àmbits d'actuació de les Parts: Ensenyament (article 8). Justícia (article 9). Autoritats administratives i serveis públics (article 10). Mitjans de comunicació (article 11). Activitats i serveis culturals (article 12). Vida econòmica i social (article 13). Intercanvis transfronterers (article 14).
Aplicació d'aquesta Carta En l'apartat IV es detalla que les Parts lliuressin informes al secretari general del Consell d'Europa de la política seguida sobre aquest tema que es farà de forma triennal i que es faran públics. Aquests seran examinats per un Comitè d'experts (format per un membre per cada Part, designat pel Comitè de Ministres entre una llista de persones de la major integritat i de reconeguda competència, nomenats per 6 anys) que prepararà un informe per al Comitè de Ministres. Aquest informe anirà acompanyat de les observacions que s'hagi convidat a fer a les Parts i el Comitè de Ministres ho podrà fer públic.
El secretari general del Consell d'Europa farà un informe biennal detallat a l'Assemblea Parlamentària, sobre l'aplicació de la Carta.
Estats signants Es descriuen les llengües amb què es comprometen, però cadascuna en diferents graus que no es descriuen. En el quadre de la dreta les llengües autòctones que no consten que es protegeixin. Encara que aquesta Carta busca la protecció de les llengües europees, la jurisdicció dels Estats europeus s'aplica a uns altres idiomes minoritzats en altres continents. Països signants: 31 de 47. Països que l'han ratificada: 24 de 47.
Estats firmants de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o RegionalsEuropean Charter for Regional or Minority Languages. 10 de setembre de 2008Lista de declaraciones de European Charter for Regional or Minority Languages. 10 de setembre de 2008 Estat Data de la signatura Data de ratificació Data de l'entrada en vigor Llengües objecte de proteccióLlengües autòctones no protegides - - - grec, macedoni i romaní 5-11-1992 16-9-1998 1-1-1999 Danès (Schleswig-Holstein), alt sòrab (Saxònia), baix sòrab (Brandenburg), frisó (Schleswig-Holstein i Baixa Saxònia), baix alemany (Bremen, Hamburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Baixa Saxònia i Schleswig-Holstein) i romaní. luxemburguès - - - 11-5-2001 25-1-2002 1-5-2002 Assiri, yezidi, grec, rus i kurd 5-11-1992 28-6-2001 1-10-2001 Croat (Burgenland), eslovè (Caríntia, Estíria), hongarès (Burgenland i Viena), txec (Viena), eslovac (Viena), romaní (Burgenland) - - - - - - luxemburguès 7-9-2005 - - macedoni i romaní - - - turc i romaní 5-11-1997 5-11-1997 1-3-1998 italià, serbi, hongarès, txec, eslovac, rutè i ucraïnès. Romaní, eslovè i romanèsEl Consejo de Europa publica el tercer informe sobre las lenguas minoritarias de Croacia y Suiza. Linguamón. 2 d'abril de 2008. 9-11-2000 15-11-2006 1-3-2007 polonès (Moràvia-Silèsia) i eslovac. Romaní 12-11-1992 26-8-2002 1-12-2002 armeni. 5-11-1992 8-9-2000 1-1-2001 Alemany (Jutlàndia). No és aplicable ni al feroès (Illes Fèroe) ni al groenlandès (Groenlàndia) que ja tenen un alt grau de protecció. 20-2-2001 5-9-2001 1-1-2002 búlgar, croat, txec, alemany, hongarès, polonès, romaní, rutè i ucraïnès. 3-7-1997 4-10-2000 1-1-2001 Romaní, italià i hongarès. 5-11-1992 9-4-2001 1-8-2001 Les reconegudes com a oficials als estatuts d'autonomia i les altres protegides i emparades pels estatuts: català (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó),"LEY 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón. Boletín Oficial de Aragón núm. 252, de 30 desembre de 2009"Aplicació de la Carta a Espanya, segon cicle de supervisió. Estrasburg, 11 de desembre de 2008. A.1.3.28 p. 7; A.2.2.5 pag 107 basc (C.A. del País Basc i part bascòfona de Navarra), gallec (Galícia i Castella i Lleó), occità (Catalunya), asturlleonès (Astúries i Castella i Lleó), aragonès (Aragó).