miniatura|Dibuix del frigil becgroc femella. El frigil becgroc Rev. 20/10/2022 (Rhopospina alaudina) és un ocell de la família dels tràupid (Thraupidae). Pertany al gènere Rhopospina i abans situada a Porphyrospiza i més anteriorment a Phrygilus. És nadiu de l'oest d'Amèrica del Sud.

Descripció El frigil becgroc és un ocell petit i força esvelt (en realitat una tàngara) amb potes de color groc rosat brillant. La banda blanca a la base de la cua es veu millor en vol, quan la cua està estesa. El mascle reproductor té el bec groc brillant i la cara negrosos. El mascle no reproductor és més apagat, amb un anell ocular pàl·lid i el bec rosat. La femella es reconeix millor per l'anell ocular pàl·lid i les fines ratlles fosques a sobre i a sota, així com per la banda blanca de la cua, que pot ser difícil de veure.

Distribució i hàbitat El frigil becgroc es distribueix al llarg de la serralada dels Andes des del nord de l'Equador (Carchi), pel Perú, Bolívia, fins al nord-oest de l'Argentina i centre de Xile (d'Atacama fins a Valdivia), també localment en regions costaneres del sud-oest de l'Equador i nord-oest del Perú i Xile, i a les serres de Córdoba a l'Argentina.

Aquesta espècie pot ser poc comuna o localment força comuna, en els hàbitats naturals que li són propis: les zones de matoll dels altiplans àrids, desèrtics, amb vegetació dispersa i els vessants de les muntanyes, principalment entre 1500 i 3500 m d'altitud.

Taxonomia i sistemàtica El frigil becgroc va ser descrit per primera vegada pel naturalista alemany Friedrich Heinrich von Kittlitz l'any 1833 sota el nom científic Fringilla alaudina; la localitat tipus és «Valparaíso, Xile».

Tradicionalment, aquesta espècie i el frigil carboner (R. carbonària) s'incloïen en el gènere Phrygilus, que ja s'intuïa ser altament polifilètic; d'acord amb els estudis genètics i les característiques externes, segons el treball de Campagna et al. 2011, podien distingir-se quatre grups ben diferenciats. Un d'aquests grups era format per les llavors Phrygilus fruticeti, P. carbonarius, i la present, que es va demostrar ser parents propers de Porphyrospiza caerulescens, de la qual els dos últims s'havien escindit al voltant de 4 Ma i ben distants de la resta de les espècies aleshores en aquell gènere. En la proposta NÚM. 507 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), posteriorment rebutjada, es va proposar transferir les tres espècies a un gènere ressuscitat Rhopospina.

Més recentment, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics, Burns et al. (2014) i Barker et al. (2015), van subministrar les bases per a la recomanació feta per Burns et al. (2016), que consistia en ressuscitar Rhopospina exclusivament per a P. fruticeti i Corydospiza (Sundevall, 1872) per a P. alaudinus i P. carbonarius. Aquesta va ser la posició adoptada pel Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI). Tanmateix, a la Proposta NÚM. 730 part 02 al (SACC) es va preferir l'alternativa de transferir les dues espècies al gènere Porphyrospiza, el que va ser seguit pel Congrés Ornitològic Internacional (IOC) v.2019. Tanmateix, poc temps després es va agrupar Porphyrospiza (Sclater & Salvin, 1873) i Rhopospina (Cabanis, 1851) i va prevaldre aquest últim ja que va ser descrit en primer lloc.

Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents van comprovar que la present espècie és germana de Porphyrospiza carbonària i el parell format per ambdues és germà de Porphyrospiza caerulescens i que aquest clade és parent proper de Rhopospina fruticeti.

Subespècies Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) i Clements Checklist/eBird es reconeixen sis subespècies:

R. a. bipartita (Zimmer, 1924) – Andes de l'oest de l'Equador i el Perú (cap al sud fins a Arequipa). R. a. humboldti (Koepcke, 1963) – litoral del sud de l'Equador i nord del Perú (al sud fins a Piura). R. a. bracki (O'Neill & Parker, 1997) – centre del Perú (valls àrides interandines de la part alta del riu Huallaga). R. a. excelsa (Berlepsch, 1907) – Andes del sud del Perú (Puno) i Bolívia. R. a. alaudina (Kittlitz, 1833) – Andes de Xile (d'Atacama a Valdivia). R. a. venturii (Hartert, 1909) – Andes de l'Argentina (des de Jujuy i Salta fins a Tucumán i oest de Còrdoba).

Etimologia El nom genèric Rhopospina es compon de les paraules del grec antic «rhōps» que significa “arbust”, i «spinus», ocell no identificat esmentat per Aristòfanes i altres escriptors grecs antics; i el nom de l'espècie «alaudina» prové del llatí «alaudinus» i significa “que s'assembla amb una Alauda”.

Referències

Categoria:Tràupids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud