Argí (en ) va ser un eròmen d'Agamèmnon originari de Beòcia, descrit com a bell i jove. A la mitologia grega, Ateneu explica una història de com Agamèmnon va plorar la pèrdua del seu amic o amant Ἄργυννος, un noi de Beòcia, quan es va ofegar al riu Cefís. El va enterrar , honrat amb una tomba i un santuari a Afrodita Argina.Deipnosophistae, Ateneu de Naucratis, Book XIII Concerning Women, 80D (p. 603) D'aquest episodi també en parla Climent d'Alexandria,Clement of Alexandria, Protrepticus II.38.2 a Esteve de Bizanci (Kopai i Argunnos), i a Propertius, III amb variacions menors.Butler, Harold Edgeworth & Barber, Eric Arthur, eds. (1933) The Elegies of Propertius. Oxford: Clarendon Press; p. 277
Es deia que Argí era un príncep d'Haliart a Beòcia, un dels fills del rei Copreus i de la reina Pisídice.Stephanus de Bizanci, Ethnica, A114.8 Segons Ateneu de Nàucratis, Licimni de Quios, en els seus Ditiràmbics, diu que Argí era un eromenos del déu Himeneu.Athenaeus, Deipnosofistes, 13.80
Genealogia Argí era fill de Pisídice, filla de Leucó i neta de Atamant. Es desconeix qui era son pare.
Mite Argí acostumava a banyar-se al riu Cefís, i mentre esperava la flota grega per a marxar cap a Troia a l'Àulida, Agamèmnon el va veure nu mentre es banyava, i va quedar corprès per la seva bellesa. Això no va durar gaire, ja que Argí es va ofegar en aquest mateix riu poc després. PlutarcPlutarc. Moralia, XII recull que això va passar perquè Agamèmnon va tractar de seduir-lo, i Argí, davant l'assetjament, es va suïcidar llançant-se al riu. Siga com siga, Agamèmnon va lamentar tant la pèrdua d'Argí que va construir un temple a Afrodita Argina a la riba del Cefís en el seu honor. ProperciProperci. Elegies, III, 7, 31 explica que aquest dol va provocar que sortís en retard del viatge a Troia, però FanoclesFanocles. ́Ερωτες ἢ Καλοί, al fragment conservat per Estobeu als Extractes. diu que va ser Afrodita la que va estroncar els vents, ja que la deessa detestava les relaciones homosexuals. Les versions tradicionals diuen que el retard es va deure a la fúria d'Àrtemis generada per l'hibris d'Agamèmnon. Argí també va ser amant d'Himeneu.
Referències
Bibliografia Athenaeus of Naucratis, The Deipnosophists or Banquet of the Learned. London. Henry G. Bohn, York Street, Covent Garden. 1854. Online version at the Perseus Digital Library. Athenaeus of Naucratis, Deipnosophistae. Kaibel. In Aedibus B.G. Teubneri. Lipsiae. 1887. Greek text available at the Perseus Digital Library. Stephanus of Byzantium, Stephani Byzantii Ethnicorum quae supersunt, edited by August Meineike (1790-1870), published 1849. A few entries from this important ancient handbook of place names have been translated by Brady Kiesling. Online version at the Topos Text Project. Categoria:Personatges de la mitologia grega