La casa-fàbrica Rosés era un conjunt d'edificis situats als carrers de l'Arc del Teatre i Berenguer el Vell del barri del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història Tolrà i Cia El 1838, Francesc Laribal, Pau Tolrà i Avellà (†1860), l'adroguer Josep Rosés i Trinxet (†1862) i l'argenter Josep Masriera i Vidal (1812-1875) van constituir la societat Laribal i Cia, que fou la segona de tot Catalunya en fabricar «puntes de París» (claus prims fabricats mecànicament), després de la d'Antoni Giraudier, fundada el 1835 al carrer dels Còdols. A la dècada del 1840, Laribal abandonà la companyia, quedant-se amb la fàbrica, situada al carrer de la Pau (actualment Sota Muralla), a prop del Pla de Palau, mentre que els tres socis restants, sota la denominació Tolrà i Cia, es van establir al carrer de la Mercè.
miniatura|esquerra|Projecte d'obertura de nous carrers als terrenys de Rafael Sabadell. Francesc Renart i Arús (1835) miniatura|esquerra|Planta de la fàbrica de sabó d'Antoni Cabanellas i les propietats circumdants miniatura|Quarteró núm. 83 de Garriga i Roca (c. 1860)|esquerra
La fàbrica del Raval El març del 1845, el comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Permanyer els va establir en emfiteusi una porció de terreny de 5.985 pams quadrats,AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50 (1a part), f. 139v-142, 5-3-1845. seguida d'una altra de 3.536 pams quadrats el juny del mateix any al carrer de Berenguer el Vell.AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50 (1a part), f. 311-314, 7-6-1845. El 7 de setembre, Rosés va declarar que havent adquirit el permís per a construir-hi una casa de planta baixa, demanava permís per construir-la amb més superfície i volum fins al carrer de Trentaclaus i l'alçada de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló.AMCB, Q127 Foment 131/1845, 7-9-1845. Segons la carta de pagament de les obres, aquestes foren efectuades pel paleta Jacint Torner, el fuster Francesc Torrents i el manyà Josep Duran.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Comte, manual 1.236/22, f. 135-135v, 06-05-1846.
La gran capacitat de la fàbrica i la màquina de vapor instal·lada els va donar la idea de dedicar-se també al tèxtil, i així, el 6 d'octubre del 1846 es va constituir la societat Plana i Cia per a fabricar-hi teixits de cotó amb telers mecànics, amb un capital de 2.000 duros distribuït a parts iguals entre els socis (més 6.000 prestats per Tolrà, Masriera i Rosés), i Pere Plana de director.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Comte, manual 1.236/22, f. 269v-271v, 06-10-1846. El 1850, era la tercera empresa del seu ram a Barcelona, només superada per la fàbrica Puigmartí i La Barcelonesa, i disposava de 80 telers mecànics i 99 operaris.
El 1853, la societat Rosés i Cia va adquirir per 300 duros una porció de terreny al seu veí Josep Andreu per a ampliar-hi la fàbrica,AHPB, notari Lluís Gonzaga i Pallós, manual 1.327/7, f. 252-259, 24-07-1853. cosa que van fer amb un projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.AMCB Q127 Foment 720 C, 24-09-1853. També van demanar permís per a instal·lar-hi una nova caldera de vapor, segons els plànols del mateix Buxareu. L'adquisició de terrenys a Josep Andreu es va completar el 1854.AHPB, notari Lluís Gonzaga i Pallós, manual 1.327/9, f. 168-172, 05-01-1854.
El 1858 es va renovar la societat Tolrà i Cia per a la fabricació de puntes de París a la planta baixa de la fàbrica,AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 09-12-1858. i l'any següent, la de Rosés i Cia, dedicada a la fabricació de filats i teixits al mateix edifici.AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 23-03-1859. Pau Tolrà morí el 1860 i la seva vídua Antònia Xirinachs vengué la seva part de la casa-fàbrica i de les societats als altres dos socis,AHPB, notari Francesc Madriguera i Gelabert, manual 1.300/20, f. 51v-57v, 06-03-1860. que constituïren la raó social Rosés i Masriera, dedicada a la fabricació de puntes de París i amb despatx al carrer de la Mercè. El 1862, morí Josep Rosés i Trinxet i el succeí el seu fill Josep Rosés i Ricart, casat amb Isabel Feliu i Vila.
Can Rosés a Cornellà Cap al 1870, la producció es va traslladar a la que havia estat la fàbrica dels germans Ramoneda a Cornellà de Llobregat, on hi havia energia hidràulica i de vapor. Aleshores, els locals del carrer de Berenguer el Vell es convertiren en magatzem i s'obrí un despatx al Palau Palmerola del carrer de la Portaferrissa, el que motivaria un litigi amb Eusebi Güell i Bacigalupi quan aquest adquirí el palau el 1874.AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/19, f. 2406-2431, 14-09-1874. Posteriorment, es traslladaria a la casa de Ricart a la plaça de Catalunya.
Finalment, a la dècada del 1960 els edificis de la casa-fàbrica foren expropiats per a la construcció del nou mercat del Carme.
Referències
Vegeu també Obrador Masriera Casa-fàbrica Ramoneda
Bibliografia
Rosés Rosés Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts