Aquesta llista de vocabulari pallarès recull una mostra significativa de lèxic propi del pallarès, un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc occidental de la llengua i parlat al Pallars.
La tria dels mots llistats s'ha fet a partir de les obres de referència citades a la secció Referències.
A Abidriar: albirar Abuixar: aquissar -llançar el gos contra algú- cf. aüixar: espantar i fer fugir algú amb crits o amb moviment d'amenaça Açò: això Adés: suara, fa poc Antosta: envà Aguell,-a: aquell,-a Aguest,-a [aguet], aguestos,-es: aquest,-a Aïna: qualsevol utensili de cuina per a contenir líquids Aixalaus: deixalles de la cuina a la Vall d'Aneu Aixalda: espurna de foc Aixecar: eixugar, assecar Apariar: adobar, reparar, arranjar Arguila: argila Arrullader: dit del sender de difícil accés Arrullar, arrullar-se: deixar anar violentament una cosa, llançar-la cap avall Artic: artiga Astí/ací: aquí Atarterar: amuntegar Aubricoc: albercoc Aulesa: dolentia Auvella: ovella Avorar(-se): acostar(-se), atansar(-se), arrambar(-se)
B Bagadeu, baladreu, balagueu: gamarús Bandole(jar): es diu dels nens a qui agrada molt córrer, jugar... Barbeiar: afaitar algú Barruler: aranyoner Baser, basera: lloc encimbellat, intransitable entre precipicis Baürta: brossa, plantes de bosc baix Batistiri: bateig Batolla: bastó curt per batre la llet Bedre: devesa en un pendent cobert d'arbres Bengala: bastó corbat al cap per on l'agafen els ancians per ajudar-se a caminar Berena [brena]: passacamí en rossellonès, menjar que hom porta per anar de camí o fora de casa Blat de moro: en català nord-occidental milloc, panís Bocafoscant (a): a entrada de fosc, a boca de nit Boixeguer: camp de boixos Borda: masia Bordisc Bornal: precipici Borruscall: volva de neu Broma: núvol Brom: adj. ennuvolat Buricec: v. Muricec Buscalla: soca Buscallada: cop de buscall
C Cabrer, cabret?: gamarús Cabusseta: tombarella Cambuleta: capgirell, capitomba Canaula: canyaula, collar de fusta per a estacar el bestiar, especialment vaques i bous Cancarulla: vora, límit o marge en el qual se situa algú o quelcom i que perilla o està a punt de caure Cardarnella: carxofa salvatge. També a Andorra Centre: càntir, cànter Carrereta: cama-sec Carriscle: espinada, columna vertebral Cascarres: boletes d'excrement, de brutícia, enganxades a la pell o als pèls d'alguns animals Catxapó: llorigat, conill xic Cauba: balma Cavall de serp: espiadimonis Clavar: tancar amb clau la porta Claviller: turmell, clavillar Clop: pollancre Cóm: recipient rústic on es posa el menjar o abeurall dels animals domèstics, especialment del porc Corniol: campaneta, flor primaveral Cospí (i cospinera): fruit esfèric d'algunes plantes i que s'enganxa a la roba Cullereta: capgròs, capbou, capdebou
D Damont: damunt Descurt, -a: despullat, -ada Desfargat: amb la camisa fora del pantaló Destacar: deslligar, deixar anar Deu hores (les): menjar o refrigeri entre l'esmorzar i el dinar Devontes: llavors, aleshores
E Eixarravar: rentar superficialment Eixir/ixir: sortir Eixorrobit: eixerit Emburna: albúrnia Encamada: gambada, camada, passa llarga Engarrapellar-se: enfilar-se Enjovar: posar el jou a un parell de vaques, posar el collar i el jou a un parell d'animals Enquitiar: molestar Entrepussar: encepegar, entrebancar-se caminant Esbalç: estimball Escampa: escombra Escarbonar: escarbotar els troncs i el carbó que hi ha en un foc per revifar-lo Escarabat, -ada: que va ranc, que s'ha fet mal a la cama Escarramar: eixarrancar Escolrit,-ida Escotofit Escunçar: coincidir Escurar: rentar plats Esfarnegar Esmolet: persona molt eixerida i llesta Espassar-se (el temps): passar, cessar, el temps atmosfèric Espatdaller: precipici Espenallac: camamilla borda Espergi: esquitx Esporret Espurlent: llampant, viu, brillant Estacar: lligar, fermar Estacader: estacador, cadena per estacar-fermar-les bèsties a la menjadora Estoledor: resclosa Estropat: endreçat, polit, ben adobat Esvinçat: herniat
F Faïna, fagina, fetgina: mostela, marta Fargar-se: posar-se la camisa per dins Farrat/ferrat: galleda v. Ferrada Fato, -ta: beneit, -a Fener: petit brollador d'aigua Ferrada: galleda Fonada: plana Fraga: maduixa o fraula bosquetana Freixera: freixe Fuït: fugit Fullat: fer fullats: tallar branques de freixe, que es conserven en bones condicions i són nutritives per a certs animals com vaques, conills... fins i tot alguns mesos després d'haver tallat l'arbre Furro: esquerp, salvatge Fust
G Galapat: galàpet, gripau Galeiar: celebrar una festa amb molt de soroll, salves d'escopeteria Garganyot: nou del coll Garrota: pastanaga Gelamiques: fredolic Gisca: aire molt fred Goiat, -a: noi, minyó, xicot Gormand, -a: persona a qui li agraden les llaminadures Graire: gralla. instrument Granussa: neu que cau amb flocs rodons Greuler: boix grèvol Grill: fil d'aigua que s'esmuny Grius, esgrius, grífia, grífios de fred: esgarrifances de fred
J Jaïlla: jeia. Tenir mala jaïlla Jonquillo: 'jacint' és un gal·licisme que ha reemplaçat aquest castellanisme estès abans a tot Catalunya
L Lego: castellanisme per aviat, d'hora Leleiar: desvariejar Llémets, llémens: llémena Llera: galleda per a munyir Lleu: prompte/aviat; de pressa o en poc temps Llosat: teulat de lloses Llossa: cullerot, cullera grossa per a servir Lluent: llangardaix
M Mai tant: no n'hi ha per tant Maití: matí Maitinar: matinar Manxiula Mascara: taca a la roba o la pell, amb carbó o estalzí Matafaluga: anís Medrar: créixer Milloc: blat de moro, blat dindi Moixarró: moixernó Molla: adv. gens, gota Molletes: a íd. Monter: munt Moscosa: llenega Mosso: braç giratori acabat en anella per anar al foc Murga: múrgola Muricec: ratpenat, ratapinyada, ratapenera
N Nyaupir: lladrar Nyaupit: lladruc Nyau-nyau: fer el
O Orc: esquerp; estrany; lleig, dolent, repulsiu; beneitot, orni. "Fer l'orc" fer el beneit, fer coses irracionals Ossa: os bru
P Palpanear Pana-rat: ratpenat, ratapinyada, ratapenera Paniquella: mostela Pantigana: llagost gros i verd Penal: precipici Pentipella: mallerenga Perna: cuixa del ruc i, per extensió, d'un quadrúpede Pernada: natjada o clatellada amb la mà o amb una espardenya Pimentó: pebrot Pletiu: plana on pastura el bestiar Popa: pit, sina Popar: mamar Posella: relleix, prestatge, i esp. cavitat en una paret per a posar-hi utensilis Préssic: préssec Pior: pitjor Pota de perdiu: cama de perdiu Pota de rata: peu de rata Potxó: petó, bes Pui: puig
R Rapat: grapat Recossirar: recercar, procurar insistentment trobar algú o quelcom Redó, -ona: rodó,-ona Rellasca: corriol de pedres menudes Remeiera Retjo: fort; rígid Rogle: rotllana Roi, -ora: roig,-oja Roïgó: tros de pa sec, rosegó Ruella: rosella, roella
S Sarnalla: sargantana Sarramball: terrabastall, tabustoll Saltigó, saltiretxo: saltamartí Segall: cabrit d'entre sis i dotze mesos Singratalla: sargantana Siroll: soroll Sirro: llana bruta tal com surt de l'ovella tot just havent-la xollada Supo-supo (fer): sortir al pas, seguir de prop
T Talarany: teranyina, tela aranyina Taleia: atalaia Taleiar-se: adonar-se Tamarro: animal imaginari que ix a la nit Tarter / tartera: munt, gran nombre d'alguna cosa Tintimpeira: mallerenga Tremolina: vent arremolinat; esgarrifança? Trepussar: encepegar, entrebancar-se caminant Tribulossi: daltabaix; tripulació o soroll causats per l'excés de gent, de moviment, etc Trincola: campaneta, esquelleta semblant a les que duen els muls i les cabres Truitada: truita d'ous
V Videllet Vola: papallona Volandreta: oreneta Voliac: ratpenat, ratapinyada, ratapenera Voliaina: papallona, esp. petita; aixalda, guspira que s'enlaira xemeneia amunt Voliana: papallona
X Xauar: ximar, xumar. beure molt de vi Xolís: embotit fet amb la millor carn del porc Xinar: estirar els cabells Xiulit: xiulet, el so Xurrac: xerrac Xurracar: fer servir el xurrac
Referències
Aïna: vocabulari temàtic del dialecte pallarès, Rosa M. Anglada Bespín, Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, 2007. El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis, Ramon Sistac, Esterri d'Àneu, Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 1998.
Categoria:Català nord-occidental Categoria:Cultura del Pallars Categoria:Dialectes dels Pirineus Vocabulari