Aquesta llista de vocabulari cerdà recull una mostra significativa de lèxic propi del parlar cerdà, una variant local del català septentrional de transició que es parla principalment a la Cerdanya.
La tria dels mots llistats s'ha fet a partir de les obres de referència citades a la secció Referències.
A Abab!: compte! Apria!: compte! aquest de mal humor Apriar: apariar, aparellar; adobar Abelitrar: atacar o cridar algú de manera grollera Acampar: empaitar Agraviar: faltar al respecte Aixanicar: escarrabillar-se Aixer: xerri Alberany: crit fort Algom: quelcom Allà-ahir: abans-d'ahir Anoll: xai - corder - anyell, bou o vaca d'un any a dos d'edat Abrasetar Abuixar: aquissar, atiar els gossos a envestir algú Afera: f. afer; tema Agram Agullada Aidar: ajudar Aibre: arbre Aigalada Aigol Airina Alenta Alimari Alre: quelcom més Altimiri Andà Anoll Apletar: fer entrar a la pleta Aquissar: provocar Araire: arada Aladre: arça, roser silvestre Arestada Argensana Argentís: argentí Arguenells Arramassar: arreplegar Arriat -ada: ferm -a, ben plantat -ada, eixerit -ida Arruix: soroll estrident Atomegar: estomacar, tustar, atonyinar *Atracassar: cansar en excés Atrapar: trobar Aufals Aujam: aviram Ausvirar: albirar Avajó: nabiu Avisar: veure, albirar, adonar-se
B Ba: bes Badiu: eixida Bàjol Baleja: escombra Balejar: escombrar Baloni -ònia: estrafolari -ària, rodamón Barloc Barguet: estri de fusta que empraven les dones quan anaven a rentar roba Barralla: tanca feta de barres o branques Barsa/batzer: esbarzer Barset/abarset: rosa dels Alps, Rodhodendron ferrugineum Beç: bedoll Bigós: aixada de ferro amb dues puntes Bisti Bit Bogor: bavor, xafogor Bolitroc: nyanyo, bony Bolilla de picolat: bola de carn Borromba: esquella grossa més estreta de baix que de dalt Borrufa Bot de les nines: cornamussa, sac de gemecs, gaita Botir: botar, inflar Braullera Bravant Bregafaient: maldecap, problema Brugar Buc: rusca, arnera Buina: bovina, boïna Buscallada: bastonada
C Cabanera Cabra Cabracoc: esquella que duen les cabres Caçaire Cagamuja Calistre: calostreà Calastró: seny, senderi Calm Camalliga: lligacama Camatrencat Camilleres: caramelles Camperri: camp gran Caneula Capada Capil: capdamunt Carcanet: mena de vent Carnyot: carnot, carnús, tros de carn malmesa Carràs *Casqueta: gorra (castellanisme) Cassó Cavalló *Celeri/celerí?: api Celistre Cenrer: terra bona per a plantar-hi llavors Cervellí: esvalot produït pels esquellots Cirer: cirerer Civera Clampsar: panteixar Clavadura Cleda Clina Clofella: clovella Closca Closa Coberturi: cobertura telefònica Coflinca: societat, grup de gent associada Colga: placenta Colissa: col d'hivern Collada Collant Cóm: obi, noc Coma Comella Confletada/congletada: tempesta amb calamarsa Conjuminar: ajustar, posar d'acord diverses coses Contraterrer Cóp Corbell: sàrria Corna: banya Corriment: interès Corrons: ronyons-renyons Cortí Coscoll Coscorra: cascavell usat amb ovelles o mules Cossa Cot Crion: llapis. gal·licisme Crebar: esclatar, petar Cric Curmull: curull, caramull Cucota Cuga: cua Currafoles: gènere de bolets *Currutaco -a: amant, amistançada amb qui es té relacions d'amagat Cremallola: carrerola, cama-sec Cremalls: clemàstecs Cuga: cua Cúller: collir Cup Cutisser: brutícia
D Dall Dellà-ahir: abans-dahir Dental Desgall: pèrdua econòmica Disesset: disset *Domatge: quin greu, és una pena (gal·licisme) Donques: doncs Dorc E Ega: egua Egasser: eguasser Einam: estris de cuina; bateria de cuina Empardina Empixonat: embalaït Empriu Encanatrar: encastar Enrepteir: enrampar Efelat Entemat -ada: cabut -uda Esbramatec: bramul Escabot: escamot Escavallico: pruna silvestre Escorniflaire: xafarder -era Escorredissa: truita de riu Escorronar: escórrer Escrassadora/escarsadora: escassadora, cullera grossa i planera plena de forats amb què se separa l'escuma del brou o de qualsevol altre líquid Escurar: rentar Esbandir Esparra Esquellerins Esquitnet: crit estrident, xiscle Estalabre: astrolabi, talòs, pesat -ada Estacader Estalabard Estartany: branquillot que seur del tronc d'un arbre Estenebres: cleca Esterregall: zona argilosa inestable Esteva Estivar: estiuar Estivant: estiuant *Estiló: ploma estilogràfica, ploma de bola, un estilògraf de bola o bollescriu Estiralló: branc sec Estirgonyar/estringonyar: estireganyar; esgarrinxar Estomac: estomacada, atonyinada Estorlocat -ada: eixelebrat -ada, esbojarrat -ada Estorrellar: torrar Estossar: estossinar, matar a cops Estrebar: estirar Estrebranquejar: caminar o córer més del que es pot forçadament Estregina: teranyina Estriboc -a: estrafolari -ària, extravagant Estuf: orgull Estufarrat -ada: estarrufat -ada, cofoi -a Esventrellat -ada: empatxat -ada Esvoletegat -ada: esvalotat -ada Etzibori -òria: bisbètic, extravagant, excèntric, esverat -ada, facècia, ocurrència graciosa, peripècia
F Fagot: feix de llenya Fajuc -a: pòtol -a, rodamón, indigent Falb Falsa: golfa Fanç: falç Faniant: mandrós (gal·licisme) Farga Feda: ovella Fe: fenc Feixanc Ferrada: galleda Ferrat Ferrussa: brogit, soroll *Ficel·la: cordill Firla: mica Flincastrada/filngastada: flingassada, cop de fuet Flostis: despenjat -ada, indigent, bohemi, baliga-balaga Foïna: fagina Follet Forra Forrar: avortar Fou Franquejar: ésser franc, actuar amb franquesa Fredorada: fred vingut de sobte, onada de fred Frejar: mandrejar, fer mandra Fumaterri/fumerri i fumaterri: gran fumera Fumineja/fumeneja: xemeneia Fumera Fumeral G Galera: golafre Gansillar: panteixar, respirar anhelosament o amb la boca oberta a causa del cansament Gansol Garifaldi: fat, destí Garber Garrau: gavarreró, fruit de la gavarrera Garrava: garravera, gavarra Gavarrera Garrotar: estrènyer fort amb una corda Gasalla: companyia grata, tertúlia Gaspa: rapa de raïm Gatesca: vetllada a la vora del foc Gatsàlit Gatusa Gespec: géspet Gicar: deixar Girola: rossinyol Gorà: guarà Gord: dur, sec Gorja: gana de menjar Gralla: gallina Gram: agram Gréixa: créixens Gresala: cassola grossa de terrissa o metall on es cou i serveix el menjar Grifuls: esgarrifança Gripi: grípia, menjadora *Gui: grèvol
H Hasarderia: atreviment Herba de la grapa Herba de les set sagnies Herba del meu Herba llistonenca J Jaç Jaça Jaupar: bordar Junya L *Lero -a: babau -a, beneit -a, pallús -ussa Llampa: taca greixosa? Llapí -ina: conill -a Llenar: cansar, ofegar *Llimpiar: netejar Llit: placenta Llunetes: ulleres
M Macaleu Madolat -ada: masegat -ada Macolat -ada Mangala: bastó, penis Manxiula: escampador, llufa Manyaga: carícia Marmanyer -era: xafarder, xerrameca, dona buscada perquè plori als enterraments Marrà -ana: cabut -uda Martinet Masut: gasoli Menina Merangina: aire i núvols Migera Miolat -ada: trist -a Mirvar: minvar Mofle -a: tou -ova Molinar: moldre Monja: mongeta Mordir: mossegar Morralla Mossar: oscar Mundo: bagul per a guardar-hi roba i objectes de valor, documents, etc.
N Nacnua Ninyol: llinyol, fil encerat o empegat amb què els sabaters cusen les sabates Noga: nou
O Ora Orc Ordiga: ortiga Ordiguer: ortiguer Oriol P Padrí vell: avi Pallago: nen Pamort -a: encantat, algú que es deixa portar Panari: furòncol Papos: poca-solta, ximple Pasquer: pastiu Pastura: lloc de pastura Pasquiu Pastre: pastor Patat Patuleia: grup o colla de gent de no gaire fiat Patusca: embriac -aga Peçolar: lligar amb un nus les potes de les ovelles per tondre-les dels conills per portar-los penjats al corral, etc. Peira Peirer: paleta Péixer Pèl de ferro Pèl grifat Pèl peixard *Pelerina: esclavina Pendís Perdulari -ària: deixat -ada, baliga-galaga Pelfa: puta, bagassa, prostituta Pericó Pernabatre: estirar la pota, morir-se Perol: galleda Pesenar: arrossegar, tibar Peutrigar: calcigar, peucalcigar, trepitjar Pica: fregador, basseta Picassa: destral Pioxa: mula Pinsó -ona: ànec -ega Pistaixa: futilesa, ximpleria, bajanada Pivet: avet Pixacalces: covard -a Pixa-rabent: algú que sempre té pressa Pixa-rellisques: primmirat -ada Pixatinters: escrivent -a, oficinista Pla: certament, prou Plaga: trapella, de poca confiança Plapa: clapa, herba Plaure: agradar Pleta: lloc de garriga a vegades prop de les heretats per a tancar-hi el bestiar Pletiu Pollar: covar *Poela: estufa i cuina de llenya construïda amb ferro de forma circular Populina: pollanc de capçada ampla i fulles triangulars Portacot: coder Posella: prestatge, lleixa Prilló: penelló Prima: instrument semblant al clarinet i a la gralla que acompanyava els balls antics Primal Procavietat: qualitat de prolífic Prou: sí, certament Prunyó: aranyó, fruit de l'aranyoner Pruvilla: pruïja Punxent -a: punxegut -uda
Q Quartat Quer: roca Querol Quisca: brutícia acumulada Quitllar-se: dreçar-se, tenir una reacció amb actitud seriosa
R Rampí Ransonejar: rondinar, remugar Ranuncle de pedrusca Ras Rasa Rascle Ratadís: ratadura, clotet o altre senyal que resta a la pell a conseqüència de la verola o d'altres malalties Ràvec: rave Recola: recoladura, multitud Recossirar: reconèixer, mirar atentament una cosa per comprovar-ne l'estat per a cercar-hi quelcom Recotze: recolze Redall Refastinyós -osa: llepafils Refistolar-se: refer-se d'una malaltia o situació negativa Reflectir: pensar, perpensar, barrinar Regal: llàgrima Remball: condició social, tren de vida Remeniot -a: manefla Tràfec -ega Remosa Remunyar Repeix: àpat Rescald: brasa viva Reumejar: expectorar Rossam: bestiar equí Ròssec Rua: arruga Rufaca: rufaga, rufa, torb Rufacada: rafegada, ràfega
S Sàbat: xivarri Sabarina *Sabot: sabata amb sola de fusta Sacar/cecar: treure, buscar, cercar Sagó Salanca: diversos tipus de salzes, Salix spp Sapandall: trasto, algú que no val gran cosa, que fa més nosa que servei Sarda: sardina, arengada Segaire: segador Seguera Seguisseu: algú que sempre en segueix una altra Selló Sequi: séquia Serrar: tancar Acordar Serrill: serradures Singlar: senglar Sirgar: funcionar, treballar Sobrany Solaç: esbargiment, entreteniment agradable Sol-rajaire: algú que sempre s'està al sol Sonsònia: acordió Sorc Suarda: brutícia acumulada per la suor Sunyar-se: resistir a fer una cosa, tenir-hi repugnància
T Talabard: rosa dels Alps, Rodhodendron ferrugineum Taleja: diners, estalvis, beneficis, negoci Tambanada: patacada, topada, estavellada Tampa: tapa de metall o de ferro, porta d'un armari, porticó Tanada taupa: talp, soroll estrident, terrabastall Tampis: tant se val Tangí: gibrell, perol d'aram o alumini emprat per a fer crema confitura, etc. Tany Tanyut -uda: ferm -a. endurit -ida Tapaboques: pel castellanisme 'bufanda' Tarja Tartallotja: algú que entra poc en raó, tossut -uda. pesat -ada Tartera: xerraire Tavella: mongeta tendra Teixir: patir, esforçar-se Temperi Tempsada: temps atmosfèric Teneor: temor, temença Terçó Terramena: bona peça Terregall Timbau: estimball, abisme Tinorca: tanoca, babau -a, pallús -ussa, pesat -ada Tiró -ona: ànec Tocadora: vara d'avellaner Tocar: pegar les vaques amb la vara Tomacaldo: efeminat, homosexual Tomany: babau -a, tanoca, pallús -ussa Tonre: tondre Torer Torir: cobrir el toro la vaca Torpa Tossa Trabucar: ensopegar *Tracàs: feina excessiva, preocupació agitada, estrès Traginar: remenar, desordenar, buscar insistentment Trapar: atrapar, agafar, arribar, aconseguir, trobar Traucar: travessar *Trefla: trèvol Trenca Trencapedra Triador Trialla: peladura Trossa: bolquers, conjunt de roba d'un infant Trumfa: patata