Maria Olga de Moraes Sarmento da Silveira (Setúbal, 26 de maig de 1881 — Lisboa, 1948) fou escriptora i feminista.

Era filla i neta de militars, i passà part de la infantesa a Elvas, on es feu amiga de Virgínia Quaresma."Maria Olga de Morais Sarmento da Silveira". En: Dicionário no Feminino (séculos XIX-XX), direcció de Zília Osório de Castro i João Esteves, coord. António Ferreira de Sousa, Ilda Soares de Abreu e Maria Emília Stone (Lisboa: Livros Horizonte, 2005), p. 736-37. Es casà als 16 anys amb un metge de l'Armada, mort poc de temps després en combat, a Cuamato (Angola).

Estava molt relacionada amb el grup d'intel·lectuals portuguesos que a la primeria del segle XX lluità pels drets civils, jurídics i polítics de les dones.

Va dirigir la publicació Sociedade Futura, creada el 1902, i succeí en el càrrec a Ana de Castro Osório, que fou una de les principals teòriques de l'alliberament femení.

Milità en la Lliga Portuguesa da Paz, i cofundà i fou presidenta de la seua Secció Feminista el 1906.

El 18 de maig del 1906 pronuncià, en la Societat de Geografia de Lisboa , una conferència sobre el Problema feminista. Viatjà com a conferenciant a Amèrica del Sudi visità el Brasil, l'Uruguai, i l'Argentina. Al Brasil, es feu amiga de l'escriptora Júlia Lopes d'Almeida.SARMENTO, Olga Moraes. As Minhas Memórias (Lisboa: Portugália, 1948), p. 189.

Visqué a París durant la Primera Guerra Mundial. Fou companya i parella de la baronessa Hélène de Zuylen de Nyevelt, de la família Rothschild, a qui salvà de l'Holocaust en portar-la a Lisboa i després a Nova York.As Minhas Memórias, p. 312-13. Vd. também Homossexuais no Estado Novo de São José Almeida (Lisboa: Sextante Editora, 2010), p. 116-118. També registrà les seues Memórias.

Molt vinculada a la terra natal, Setúbal, llegà a la Cambra Municipal tots els seus béns, incloent-hi la seua biblioteca i una vasta col·lecció d'autògrafs de personalitats de relleu en l'art, la música i la literatura, en targetes postals, cartes, llibres i dissenys. Aquest llegat forma part ara del patrimoni del Museu de Setúbal i el Convent de Jesús.

Algunes obres Problema feminista (1906) Mulheres illustres: A Marqueza de Alorna (sua influència na sociedade portuguesa, 1750-1839) (amb prefaci de Teófilo Braga). Editor Livraria Ferreira (1907) Art, Literatura & Viagens (1909) A Infanta Dona Maria e a Cort Portuguesa (1909) La Patrie Brésilienne (1912) Sa Majesté la Regni Amélie de Portugal, Princesse de France (1924) Teófilo Braga: Notas e Comentários (1925) As Minhas Memórias: Tempo Passado, Tempo Ausente (1948)

Condecoracions rebudes

Legió d'Honor Orde de Crist Orde de Santiago de l'Espasa

Vegeu també LGBT Història de la dona

Referències

Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a Lisboa Categoria:Lesbianisme Categoria:Morts el 1948 Categoria:Persones de Setúbal Categoria:Escriptors portuguesos en portuguès Categoria:Escriptors portuguesos del segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors portuguesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1881