La piranga hepàtica Rev. 15/10/2022 (Piranga hepatica) és una espècie d'ocell de la família dels cardinàlids (Cardinalidae). Antigament es classificava en la família de les tàngares (Thraupidae). No hi ha un consens sobre la taxonomia d'aquesta espècie. Aquesta pàgina segueix la del Congres Ornitològic Internacional (veure Taxonomia i sistemàtica).
Descripció
El plomatge i les vocalitzacions de l'espècie són similars als altres membres de la família dels cardinàlids. La piranga hepàtica és un ocell cantor de construcció forta de fins a 20 cm de llarg, amb bec curt i força gruixut i ales i cua llargues. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color vermell maó grisenc a la part superior, vermellós a sota amb cobertores auriculars grisenques. La femella és de color groc oliva per sobre, groguenca per sota amb cobertores orelles de color sutge. Els dos sexes tenen el bec fosc i les potes fosques. El cant és una sèrie bonica i semblant a un tord de tres a quatre segons, però també recorda a un cardenal cap negre.
Distribució i hàbitat La piranga hepàtica habita sabanes, als boscos oberts de muntanya amb pi o pi i roure i boscos a les terres altes des del sud-est de Califòrnia, nord-oest i centre d'Arizona, oest de Colorado, nord de Nou Mèxic, oest de Texas, Nuevo León i Tamaulipas, cap al sud, fins al nord de Nicaragua.
Se la veu saltant lentament cap amunt en arbres i arbustos a la recerca d'aliment, però també pot capturar insectes al vol. Sovint es troba en parelles o en petits grups, probablement famílies. El niu es col·loca en una escletxa molt llunyana d'una branca, a uns 15 o 30 metres sobre el terra on hi pon de tres a cinc ous.
Comportament Els hàbits de la piranga hepàtica són semblants als de la piranga cara-roja (P. ludoviciana).
El crit és un txup baix i sec com la griveta ermitana (Catharus guttatus). El cant és més clar que les tàngares i molt més semblant al cant del cardenal capnegre (Pheucticus melanocephalus), un altre membre dels Cardinalidae. El crit en vol és un ronc i ascendent uiit.
Alimentació Busca menjar al fullatge dels arbres, movent-se lentament i metòdicament; diferents individus utilitzen estratègies diferents. A l'estiu, la subespècie del nord menja principalment insectes, aranyes i alguna fruita. A Mèxic, s'ha observat que menja nèctar. Des d'Oaxaca al sud, segueix eixams de formigues legionàries.
Taxonomia i sistemàtica La piranga hepàtica va ser descrita per primer cop l'any 1827 pel naturalista anglès William Swainson amb el nom binomial Pyranga hepatica i la localitat tipus "Real del Monte (Temascaltepec, Mexico)".
Etimologia El nom específic Piranga prové del nom guaraní «Pirangá» que fa referència a un ocell vermell.
L'epítet específic hepatica prové del llatí «hepaticus» que significa “hepàtic”, “del fetge” derivat de «hepar, hepatis», “fetge” que alhora deriva del grec antic «ἡπαρ/hēpar, ἡπατος/hēpatos», “fetge” (és a dir, de color fetge, de color vermell marró).
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen cinc subespècies: P. h. hepatica (Swainson, 1827) ─ Califòrnia, Arizona i Nou Mèxic als Estats Units i Oaxaca a l'oest de Mèxic. P. h. dextra (Bangs, 1907) ─ Nou Mèxic i l'oest de Texas als Estats Units, Chiapas a l'est de Mèxic i l'oest de Guatemala. P. h. figlina (Salvin & Godman, 1883) ─ est de Guatemala i Belize. P. h. savannarum (Howell, 1965) ─ est d'Hondures i nord-est de Nicaragua. P. h. albifacies (Zimmer, 1929) ─ terres altes de l'est de Guatemala i Nicaragua.
Sistemàtica Altres autoritats taxonòmiques no reconeixen la piranga hepàtica com una espècie diferent i la inclouen a la piranga taronja (P. flava), consideren que és una piranga hepàtica més àmpliament definida, amb una distribució des dels Estats Units fins a l'Argentina. Aquestes autoritats reconeixen tres grups de subespècies, que són reconegudes com a tres espècies pel COI. Segons aquesta taxonomia, els tres grups de subespècies i les seves subespècies són els següents:
Grup hepatica (piranga hepàtica del nord), que es reprodueix des de Nicaragua cap al nord fins als Estats Units, en boscos de pins i pins-alzines i parcialment migratori. Aquesta és l'espècie Piranga hepatica reconeguda pel COI, amb les cinc subespècies enumerades anteriorment.
Grup lutea (piranga hepàtica de les terres altes), resident des de Costa Rica fins al nord i l'oest d'Amèrica del Sud a les vores dels boscos de les terres altes. El COI reconeix aquestes subespècies com l'espècie Piranga lutea (la piranga dentada): P. h. testacea (Sclater & Salvin, 1868) ─ terres altes del nord de Costa Rica i l'est de Panamà. P. h. faceta (Bangs, 1898) ─ Sierra Nevada de Santa Marta al nord de Colòmbia, muntanyes del nord de Veneçuela i Trinitat. P. h. haemalea (Salvin & Godman, 1883) ─ Amazones i Bolívar al sud de Veneçuela, Guayanes, Serra Imeri al nord del Brasil. P. h. toddi (Parkes, 1969) ─ muntanyes del centre de Colòmbia. P. h. desidiosa (Bangs & Noble, 1918) ─ sud-oest de Colòmbia. P. h. lutea (Lesson, 1834) ─ sud-oest de Colòmbia i nord-oest de Bolívia.
Grup flava (piranga hepàtica de les terres baixes), resident en boscos oberts en altres llocs d'Amèrica del Sud. El COI reconeix aquestes subespècies com l'espècie Piranga flava (la piranga taronja). P. f. macconnelli (Chubb, 1921) ─ sud de Guyana, sud de Surinam i nord del Brasil. P. f. rosacea (Todd, 1922) ─ est de Bolívia. P. f. saira (von Spix, 1825) ─ est i sud del Brasil. P. f. flava (Vieillot, 1822) ─ sud-est de Bolívia, Paraguai, nord de l'Argentina i Uruguai.
La UICN segueix una altra taxonomia, reconeixent Piranga hepatica (piranga hepàtica) i Piranga flava (piranga taronja), amb la primera incloent les subespècies incloses en els grups hepatica i flava.
Referències
hepàtica Categoria:Ocells d'Amèrica