La sociologia de la moda estudia la moda des de la societat mateixa. Intenta desvetllar els significats de la moda a la societat.
Els estudis sociològics sobre moda remunten principalment als inicis de . Malgrat que de moda ja se n'escriu des del el fenomen és analitzat només amb l'arribada de la sociologia i l'antropologia. Històricament és un camp que ha estat molt lligat als estudis culturals. Hi ha hagut un menyspreu generalitzat en el coneixement. És a partir dels anys 1990 que la moda com a objecte d'estudi sociològic a banda s'emancipa i pren forma.
Per tot allò trobat es pot dir que la moda és un agent de socialització que influeix en el comportament individual i social. És el reflex de la industrialització i de la societat individualista sortint de la Revolució Francesa. Segueix uns cicles que poden mantenir-se en continuïtat o trencar-se a propòsit.
Cadascun d'aquests cicles ens parla de la necessitat de l'ésser humà de trobar models a imitar, models dels quals diferenciar-se'n i desitjos molts cops inconscients com ara arribar a un millor nivell de vida. És un reflex de les jerarquies de la societat i dels rols instaurats. Però la moda va més enllà de vestir-se. Moda és un terme més genèric que abasta l'estar en ús de qualsevol pràctica social malgrat que psicològicament la societat contemporània ha volgut unir moda a abillament.
Objecte d'estudi i marc teòric L'estar en ús El mot moda reenvia cap a la noció estar en ús.Diccionari de frases fetes i refranys i locucions. Vo. 15, Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. 2007. Apareix al diccionari de llengua catalana a partir del francès mode al . Inicialment no es parla destar de moda, però d'estar en úsDiccionari de frases fetes i refranys i locucions. Vo. 15, Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. 2007 i quan s'importa del llatí al francès, moda vol dir manera de viure.
Avui fa referència a tot un concepte estudiat per historiadors, sociòlegs i antropòlegs de tots sexes. Manifesta les cosmovisions d'una societat concreta en una època determinada. El terme moda, més delimitadament, però, es defineix com a “ús, manera o costum que està en voga durant algun temps” segons l'Institut d'Estudis Catalans.Diccionari.cat, IEC (consultat el 30-09-2022) Frédéric Monneyron n’amplia la definició tot remarcant que la moda és una mena de canvi social específic, regular i no acumulatiu.Frédéric Monneyron. Sociologie de la mode. Que sais-je. 2006, PUFF editions
Moda, en singular i en plural La moda és un camp d'estudi més obert que no ens ho pot semblar al primer cop d'ull. Si restringim el seu significat a la vestimenta, no tindrem en compte altres fenòmens de societat que són plens de simbolisme. La moda va més enllà del simple abillament perquè pot estar en ús un tipus de roba, un gènere musical, un gènere cinematogràfic o fins i tot una mena d'esport.
Des d'aquesta mirada més ampliada la moda pot estudiar-se,
a partir de l'economia: estudis sobre la indústria tèxtil, sobre la indústria del luxe o sobre la indústria del consum
a partir de la psicologia: estudis sobre la construcció de la identitat, estudis sobre els marcadors socials
a partir de la música: estudis culturals, de la subcultura i les contracultures
Les categories presentades són fins i tot molt limitades perquè es podria ampliar encara més el llistat al disseny, la decoració, els mitjans de comunicació, etc. Això inclou igualment la globalització. Entendre l'entorn, el present, és també fer un balanç històric, geogràfic i actual, és a dir, la moda no és únicament el port o l'ús d'això o allò altre, és entendre el seu context, circuït econòmic, etc.
Recerca científica En sociologia com en història o economia, la recerca científica relativa a la moda ha estat històricament escassa degut a un menyspreu generalitzat dins el perímetre del coneixement. Segons el sociòleg Frédéric Godart la moda s'ha considerat tradicionalment “superficial o l'expressió d'una manipulació social encaminada a recolzar artificialment el consum” [trd.].
Els primers estudis sociològics sobre la moda no s'interessen en l'objecte, més aviat en el fenomen generalitzat, sense considerar cap més possibilitat d'aproximació. La moda són les modes, és a dir, la necessitat d'imitar i per quina raó la societat imita, l'ésser humà ha d'imitar o té necessitat d'imitar. És sobre això que se centren els estudis inicials on hi destaca el funcionalisme amb Gabriel de Trade com a principal iniciador.
A la segona meitat del segle XX la moda queda associada als estudis culturals en sociologia. No té cap departament a banda, és un element de tots els que constitueixen la cultura d'una societat. Dinàmica que fou particularment verídica per als anys 1970 i 1980.
L'expectació mediàtica a l'entorn de top models com ara Claudia Schiffer, Cindy Crawford, Naomi Campbell o Kate Moss degué d'ajudar enormement a una amplada de mides. La moda pren més valor mediàtic als anys 1990.Lorant Deustch. Nos années 90. Canal +, 2015 Les crítiques de la premsa degut a unes models amb línies de contorn de cos que freguen l'anorèxia o l'impacte que generen les activistes contràries al port de pell d'animal a les desfilades canvien la percepció envers la moda.
Segons la sociòloga Nicoletta Giustini hi hagué llavors una emergència “multidisciplinària i rica” [trd.] que volgué entendre tot plegat. Els estudis sobre moda i prou, és a dir, com a disciplina a banda, sorgeixen aleshores, primer a com a complement a les universitats, després com una aula tota sola. Inicialment la moda té una imatge molt orientada cap al negoci als EUA. S'elaboren, però, les primeres propostes de mètode per a estudiar la moda de forma multidisciplinària. Valerie Steele fou en aquest àmbit força capdavantera.Les fashion studies expliquées par la pionnière Valerie Steele. Les Inrockuptibles, 25-10-2018
Estudis sociològics Moda i individualitat La moda com a concepte i fenomen s'ha volgut considerar un producte de les societats occidentals per diversos motius.
En primer lloc perquè fa sentit amb una concepció del temps linear, adoptada pel cristianisme, religió predominant tradicionalment a les societats occidentals. La tradició medieval fora d'Europa va ser cíclica i l'abillament no es renovava perpètuament perquè el temps mental en cicle determina de sèrie l'ús que se n’haurà de fer, per tant, el tipus de port que haurà de dur a sobre.
En segon lloc perquè neix en societats que aspiren a viure en democràcia i liberalisme polític de forma que la moda esdevé una plasmació de l'ideal de tria, de llibertat d'escull i per extensió de pensament.
En tercer lloc perquè és una resposta a la industrialització començada a Europa i que construeix una certa hegemonia de pensament, una certa alineació, de manera que la moda és la contra-alineació, és a dir, la necessitat d'anar contra el corrent majoritari.
Més enllà d'aquests tres primers punts que mereixen la seva crítica, la moda és per davant de tot el triomf o la materialització de la societat individualista naixent de la Revolució Francesa. En efecte, encara que hagi volgut ser una contra-alineació al corrent majoritari, la moda crea ciutadans alineats a unes tendències, però, tanmateix, no és una obligació seguir-la de manera que la moda posa èmfasi en el valor de l'individu, la seva tria personal, no pas en la col·lectivitat, tal com havia fet la tradició a l'Edat mitjana. És a dir, a les societats tradicionals allò col·lectiu pren més valor que la individualitat de manera que hi havia roba concreta per a clergues, nobles o serfs. Tothom dur a sobre si fa no fa el mateix estil perquè hi preval la classe i el costum. Justament la Revolució Francesa trenca amb aquest pensament per a posar tot el valor en l'home, fet que dona espai a la tria i genera una societat on la individualitat és per sobre de la classe i els costums.
Dit altrament, el passatge d'una societat teocràtica on la religió és al centre de tot, cap a una societat antropocèntrica on es delega la confiança en l'home, produeix canvis fins i tot en la vestimenta que enalteix tot seguit la tria individual, més que la identificació a un grup o classe determinada.
Uniformisme i individualitat Georg Simmel és capdavanter en la consideració de la moda com a reflex de la individualitat. Els seus treballs posen l'accent sobre la necessitat inherent de l'individu de pertànyer a un grup, però desmarcar-se’n al mateix temps. La moda seria això mateix.
Produeix un tipus d'actitud conformista en tant que tothom acaba imitant-se encara que cadascú cerca dins els paràmetres establerts per la moda la seva individualitat, per tant, donar-se valor. La moda és només una partícula d'un àtom.
Primera meitat del segle XX Les Lleis de la imitació Els primers estudis sociològics relatius a la moda no es varen interessar en allò singular, però en el seu plural. És a dir, no s'interessaren en la roba, si no en les modes més generalitzadament. És una mirada macro-sociològica primera que va permetre dibuixar les dinàmiques generals de la moda.
El primer corrent sociològic a interessar-s'hi fou el funcionalista de la mà de Gabriel de Tarde i Émiles Durkheim. El funcionalisme neix a França i analitza la societat en termes de funcions. La religió, la moda, la música, el cinema, l'esport, els rituals, etc, cada cosa que envolta l'individu té una funció dins la societat.
En aquesta primera línia de recerca el treball de Tarde, Les Lleis de la imitació (1890), és fonamental perquè ens permet descobrir que l'ésser humà imita per natura. La moda és en això el seu reflex. S'imita a un altre, a qui s'admira, s'idolatra o es col·loca sobre el pedestal. Trade ens diu que en una societat capitalista i individualista, les classes menys afortunades tendeixen a imitar les classes més afortunades econòmicament per un efecte d'admiració, de percepció de superioritat o de projecció personal d'allò desitjat.
En el procés hi intervenen unes dinàmiques extra-lògiques que no són racionals, però que influeixen en el comportament, i unes dinàmiques lògiques, com l'anteriorment descrita. És psicològicament parlant fins i tot una actitud natural davant l'adversitat. En el procés evolutiu l'ésser humà ha sobreviscut a còpia d'imitar-se mútuament. L'evolució física és substituïda de mica en mica per la cultura tot passant per l'utillatge de manera que l'ésser humà destina progressivament a l'aprenentatge la seva supervivència.
Així la moda reflecteix el desig de millora de les condicions de vida, vist d'un punt de vista d'instint primari, per les classes socials menys afavorides. Esdevé un mecanisme de defensa davant una situació social estimada gens òptima i potser també degradant.
Ostentació de poder La moda a les societats capitalistes no deixa de ser un caprici. Anar a la moda té un cost perquè cal deixar-s'hi diners. Un individu amb un nivell de vida mitjà no pot dedicar-se a comprar moda perquè el canvi recurrent de tendències sobrepassa el pressupost destinat a sobreviure. Per tant, per a anar de moda, per a vestir-se a la moda, per a fer allò que està de moda o en ús, cal poder-ho fer, és a dir, cal poder. La moda és doncs una ostentació de poder. És la conclusió del treball La teoria de l'esplai classista (1899) de Thorstein Veblen.
Històricament hi ha hagut estats que han fet de la moda un element ideològic perquè atorga justament poder. És el cas de França que d'ençà Lluís XIV s'escarrassa a posar valor en l'alta cultura produïda a França, que tot seguit exporta. L'anomenat saber fer francès és el fruït d'una construcció política.
La moda mateix neix per voluntat política segons Frédéric Monneyron. El anava ple de revistes o diaris que hi dedicaven periòdicament un apartat. La França de Napoleó III fa de la moda una manera de viure.
El poder vol dir capacitat per tal que algú faci allò que hom vol. Per tant, la voluntat d'ostentar poder mitjançant el luxe, la moda i l'alta cultura, és realment la necessitat o les ganes de voler manar.