La font d'en Segures és un brollador d'aigües ubicat a Benassal, a l'Alt Maestrat (País Valencià). Les propietats minero-medicinals de la font han estat aprofitades històricament i han permès la seua explotació a través de la construcció d'un balneari a finals del i un nucli urbà al seu voltant destinat a l'ús turístic. També l'embotellador Aguas de Benasal explota el recurs per a la seua comercialització.
Geografia La font s'ubica a la vessant nord del Montcàtil (1.120 m), cim emblemàtic de la serra d'en Segures, a uns dos quilòmetres del nucli de Benassal, a meitat camí entre la carretera CV-166 que va de Benassal a Culla.
L'aigua que la font mana és lleugerament termal (entre 28 i 34 graus centígrads) però força mineralitzada, eminentment bicarbonatada, sulfatada i clorurada de calci, magnesi i sodi. Tot i així predomina el caràcter bicarbonatat càlcic. Aquesta surgència està relacionada amb les fractures que van tallant als materials mesozoics presents en aquest sector de la serra.
Història El manantial i els seus beneficis per a la salut està documentat des del amb la crònica de l'historiador Martí de Viciana que va dir de les aigües de la font que “facilitan la digestión a los que tienen abundancia de sangre” (1546). En el es va documentar per escrit la presència del primer «aigüista».
El 1716 es construeix una petita estructura en forma de volta per tal de facilitar l'accés, ús i consum de les aigües del brollador. El 1780 es publica Virtudes Medicinales del Agua de la Fuente Segura que apunta les bondats de l'aigua de la font per als ronyons i l'aparell urinari.
A la segona meitat del , el turisme burgés valencià converteix la font d'en Segures en un centre vacacional, atrets per les propietats mineromedicinals de les seues aigües, juntament a l'entorn natural i al bon clima durant els mesos d'estiu. Sorgeix una xicoteta zona residencial al voltant: en 1862 s'alça el balneari La Primitiva, conegut com l'Hospitalet, a la que segueix un període d'esplendor amb la construcció d'un hotel i d'apartamants, mentre que la realització de la carretera entre Benassal i Culla millora les comunicacions motoritzades. L'aigua de Benassal, comercialitzada per una empresa embotelladora, va rebre la declaració d'utilitat pública en l'any 1928.
Durant la Guerra Civil, va ser refugi per polítics de la Dreta Regional Valenciana i religiosos de la diòcesi de Tortosa. Ja en el franquisme, l'arquitecte Vicente Traver edifica la cúpula piramidal de pedra que protegeix el brollador avui en dia. Després d'una època de decadència en el tram mitjà del , a partir dels anys 60 va reviscolar com a centre turístic.
Referències
Categoria:Geografia de Benassal Categoria:Infraestructures de l'Alt Maestrat Segures, Font D En