Josep Quevedo (València, 1807 - València ?, 1875) fou un religiós, historiador, teòleg, professor, i bibliotecari valencià.
Formant part de l'Orde dels Jerònims, el 1925 professà al Monestir d'El Escorial, d'on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari. Fou també confessor de Ferran VII d'Espanya. Després de les desamortitzacions espanyoles de 1835 continuà al servei d'El Escorial, d'on Isabel II d'Espanya el 1847 el nomenà primer bibliotecari, càrrec que ocupà fins a 1852. Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz des del 1852, on exercí de rector i catedràtic d'Història i Disciplina Eclesiàstica. Exercí d'arxipreste d'Astorga i ardiaca de la Catedral de València (1867). A més, fou acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, membre honorari de la Biblioteca Imperial de Sant Petersburg i oficial de la Junta Directiva d'Arxius del Ministeri de Gràcia i Justícia. Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia ... de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado (1840), i és autor de diversos treballs sobre El Escorial (1849-59) i d'un catàleg dels seus manuscrits, inèdit.
Referències
Categoria:Religiosos de València Categoria:Jerònims dels Països Catalans Categoria:Historiadors de València contemporanis Categoria:Teòlegs de València Categoria:Professors a Espanya Categoria:Bibliotecaris valencians contemporanis Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Morts a València Categoria:Teòlegs valencians contemporanis Categoria:Religiosos valencians contemporanis Categoria:Teòlegs del segle XIX Categoria:Canonges valencians Categoria:Professors d'història valencians Categoria:Teòlegs catòlics valencians Categoria:Docents de València Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Bibliotecaris morts al segle XIX Categoria:Bibliotecaris nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1807