The Music Man és un musical amb llibret, música i lletres de Meredith Willson, basat en una història de Willson i Franklin Lacey. La trama es refereix a l'estafador Harold Hill, que es fa passar per organitzador i líder d'una banda de nois i ven instruments i uniformes de banda a gent ingenua del Midwest, prometent formar els membres de la nova banda. Harold no és músic, però, i té previst fugir de la ciutat sense donar cap classe de música. La bibliotecària de Prim i professora de piano Marian ho veu a través d'ell, però quan Harold ajuda el seu germà petit a superar el seu ceixeix i la seva incomoditat social, la Marian comença a enamorar-se d'ell. S'arrisca a ser atrapat per guanyar-se el seu cor.
L'any 1957, l'espectacle es va convertir en un èxit a Broadway, guanyant cinc premis Tony, inclòs el de millor musical, i realitzà 1.375 actuacions. L' àlbum del repartiment va guanyar el primer premi Grammy al millor àlbum de teatre musical i va passar 245 setmanes a les llistes de Billboard. L'èxit de l'espectacle va portar a diversos revivals a Broadway i al West End, una popular adaptació cinematogràfica de 1962 i una adaptació televisiva de 2003. The Music Man és produït amb freqüència per companyies de teatre professionals i amateurs i és una opció popular per a produccions de secundària i universitàries.
Fons Meredith Willson es va inspirar en la seva infància a Mason City, Iowa, per escriure i compondre el seu primer musical, The Music Man.Original 1962 Movie Soundtrack CD booklet Willson va començar a desenvolupar aquest tema a les seves memòries de 1948, And There I Stood With My Piccolo.Suskin, Steven. Opening Night on Broadway: A Critical Quotebook of the Golden Era of the Musical Theatre, p. 460-64. Schirmer Books, New York, 1990. Primer es va acostar als productors Cy Feuer i Ernest Martin per a un especial de televisió, i després al productor de la Metro-Goldwyn-Mayer Jesse L. Lasky. Després d'aquests i altres intents infructuosos, Willson va convidar Franklin Lacey per ajudar-lo a editar i simplificar el llibret. En aquest moment, Willson va considerar eliminar un llarg diàleg sobre els greus problemes que enfronten els pares de River City. Willson es va adonar que sonava com una lletra i la va transformar en la cançó "Ya Got Trouble".Bloom, Ken and Vlastnik, Frank. Broadway Musicals: The 101 Greatest Shows of all Time, p. 215-16. Black Dog & Leventhal Publishers, New York, 2004. Willson va escriure sobre les seves proves i tribulacions per portar l'espectacle a Broadway al seu llibre But He Doesn't Know the Territory.Filchia, Peter. "Stagestruck by Peter Filichia: But He Did Know the Territory? Willson & The Music Man, Playbill, February 17, 1999, accessed February 5, 2019
El personatge Marian Paroo es va inspirar en Marian Seeley de Provo, Utah, que va conèixer Willson durant la Segona Guerra Mundial, quan Seeley era bibliotecari de registres mèdics."A Pair of Marians". American Libraries, the journal of the American Library Association, March 2005 issue, p. 12 A la producció original (i la pel·lícula), la Junta Escolar va ser interpretada pels Campions del Quartet Internacional de 1950 de la the Society for the Preservation and Encouragement of Barber Shop Quartet Singing in America (SPEBSQSA),Although SPEBSQSA retains its full name for legal purposes, it is now known by its decades-old official alternate name, Barbershop Harmony Society. els Buffalo Bills. Robert Preston afirmà que va aconseguir el paper d'Harold Hill malgrat el seu limitat rang de cant perquè, quan va anar a l'audició, estaven fent que els homes cantéssin "Trouble". Els productors van considerar que seria la cançó més difícil de cantar, però amb la seva formació com a actor, era la més fàcil per a Preston.
Originalment titulada The Silver Triangle, les primeres versions de la història es van centrar en un nen parcialment paralitzat, Jim Paroo, a qui la gent del poble volia enviar a una institució per a nens amb discapacitat. La trama girava al voltant de Harold Hill trobant un instrument musical que el nen pogués tocar: un triangle. En alguns esborranys, Jim també era no verbal. Willson va tenir una epifania mentre reflexionava sobre la cançó "Wells Fargo Wagon", en la qual un jove coixí cantava un dels versos. "Aquí hi ha aquest nen que ni tan sols està identificat", va recordar Willson a les seves memòries de 1957. "Només un nen cecec, però de totes maneres et colpeja amb una mica de màgia. Imagineu-vos si el nen cefeig fos algú que coneixem, algun personatge de la història."Willson (1957). Willson es va adonar de sobte que aquest jove podria ser el nen amb discapacitat. Al llibre acabat, Winthrop Paroo està gairebé en silenci i dubta a parlar a causa d'un ceixeix, però inesperadament esclata en cant quan arriba el vagó de Wells Fargo amb la seva nova corneta.
Produccions miniatura|Weldon i Tucker a la gira nacional, 1960 Producció original de Broadway Després d'anys de desenvolupament, un canvi de productors, gairebé quaranta cançons (se'n van retallar vint-i-dues) i més de quaranta esborranys, la producció original de Broadway va ser produïda per Kermit Bloomgarden, dirigida per Morton DaCosta i coreografiada per Onna White. The Music Man es va estrenar el 19 de desembre de 1957 al Majestic Theatre.Filichia, Peter. Let's Put on a Musical! p. 52. VNU Business Media, 1993. Va estar al Majestic durant gairebé tres anys abans de traslladar-se a The Broadway Theatre i completar les seves 1.375 representacions el 15 d'abril de 1961. El repartiment original incloïa Robert Preston (que va repetir el seu paper a l'adaptació a la pantalla de 1962) com a Harold Hill, Barbara Cook com a Marian, Eddie Hodges com a Winthrop, Pert Kelton com a senyora Paroo, Iggie Wolfington com a Marcellus Washburn i David Burns com a alcalde Shinn.
Preston va abandonar la companyia el gener de 1959 i va ser substituït per Eddie Albert durant 18 mesos. El juny de 1960 Preston va tornar durant dues setmanes fins que el seu successor Bert Parks el va poder substituir. Parks va acabar la carrera de Broadway mentre Preston estava ocupat amb la versió de pantalla. Paul Ford va ser un reemplaçament de David Burns com a alcalde Shinn, després va repetir el paper a la versió cinematogràfica.
Howard Bay va dissenyar els decorats. Don Walker va orquestrar la partitura."The Music Man" (1957–1961), Internet Broadway Database, accessed March 14, 2021 El musical va guanyar cinc premis Tony, inclòs el de millor musical, guanyant el mateix any que West Side Story va ser nominat per al premi. Preston, Cook i Burns també van guanyar."Playbill Vault: The Music Man", Playbill Vault, accessed May 23, 2012 Liza Redfield es va convertir en la primera dona a ser la directora a temps complet d'una orquestra de Broadway quan va assumir el paper de directora musical per a l'últim any d'actuacions de la producció original a partir del maig de 1960.Genzlinger,Neil. "Liza Redfield, Who Broke a Broadway Barrier, Is Dead at 94", The New York Times, December 28, 2018 La llarga trajectòria nord-americana. La gira va començar el 1958, protagonitzada per Forrest Tucker com Hill i Joan Weldon com Marian."Productions", Ovrtur.com, accessed January 12, 2016Hudson, Edward. "Forrest Tucker, 67, Is Dead; Film, TV and Stage Veteran", The New York Times, October 27, 1986, accessed February 7, 2017
Recepció Tot i que West Side Story s'havia estrenat només tres mesos abans, The Music Man va capturar públic, crítics i cinc premis Tony, inclòs el millor musical. El crític de teatre del The New York Times Brooks Atkinson va escriure a la seva ressenya: "Si Mark Twain hagués pogut col·laborar amb Vachel Lindsay, podrien haver ideat una alosa rítmica com The Music Man, que és tan americà com el pastís de poma i una oració del Quatre de Juliol... The Music Man és un espectacle meravellós, arrelat en una tradició sana i còmica."Atkinson, Brooks. Theatre Review: of The Music Man. The New York Times, December 20, 1957, accessed May 1, 2010
Walter Kerr, del Herald Tribune, va descriure amb entusiasme l'escena inicial del musical: "És el ritme que ho fa. L'obertura de The Music Man s'apaga amb un parell de xiulets bons i aguts i un so de la meitat dels metalls. el fossat, amb els trombons més contundents aixecant-se dempeus en un esclat d'entusiasme. El teló s'aixeca per revelar el motor més enèrgic del ferrocarril de Rock Island (al voltant de 1912) que s'enfila pel prosceni amb un fum real que surt de la seva xemeneia rodant pels rails". Kerr va qualificar a Preston d'"infatigable: té ganes i ganes i un gran somriure per a una altra melodia de marxa". Robert Coleman del New York Daily Mirror va escriure que el productor "va fer 10 cops en aconseguir Robert Preston per al paper principal", afirmant que Preston "passa la peça de manera dinàmica, actua amb gratitud, canta com si ho hagués estat fent tota la vida i ofereix passos que el farien puntuar a les cartes dels jutges de dansa".
Frank Aston, del New York World-Telegram and Sun va declarar "Es mereix durar almenys una dècada", especialment elogiant l'actuació de Barbara Cook com a Marian: "Si tots els nostres stack-tenders semblaven, cantaven, ballessin i actuessin com la senyoreta Barbara, l'aprenentatge de llibres d'aquesta nació seria aclaparador". John Chapman del Daily News va declarar The Music Man "una de les poques grans comèdies musicals dels últims 26 anys", afirmant que Of Thee I Sing (1931) "va establir un estàndard per a la diversió i la invenció que poques vegades s'ha assolit. El seu igual va arribar l'any 1950, Guys and Dolls, i jo diria que The Music Man se situa entre aquests dos". A Journal-American, John McClain va considerar l'espectacle "un èxit enorme. Aquesta salutació de Meredith Willson al seu Iowa natal farà que fins i totOklahoma! miri els seus llorers".
Primeres produccions d'Austràlia i Regne Unit La primera producció australiana va tenir lloc del 5 de març de 1960 al 30 de juliol de 1960 al Princess Theatre de Melbourne, i al Tivoli Theatre de Sydney del 13 de desembre de 1960 al 4 de febrer de 1961.The Music Man, AusStage.edu.au, accessed June 10, 2017 La primera producció del Regne Unit. va obrir a Bristol Hippodrome, traslladant-se al West End de Londres a l'Adelphi Theatre el 16 de març de 1961, protagonitzat per Van Johnson, Patricia Lambert, C. Denier Warren, Ruth Kettlewell and Dennis Waterman. Va tenir 395 funcions a l'Adelphi.
Produccions posteriors El juny de 1965 va tenir lloc un renaixement de dues setmanes al New York City Center, dirigit per Gus Schirmer Jr. i protagonitzat per Bert Parks com Harold Hill. Doro Merande i Sandy Duncanvan interpretar, respectivament, Eulalie i Zaneeta Shinn. Un revival de tres setmanes, dirigit i coreografiat per Michael Kidd, va tenir lloc el juny de 1980, també a City Center. El repartiment incloïa Dick Van Dyke com a Hill, Meg Bussert com a Marian, Christian Slater com a Winthrop, Carol Arthur com a senyora Paroo i Iggie Wolfington (que va interpretar a Marcellus a la producció de 1957) com a alcalde Shinn.
El 1987, es va presentar una traducció xinesa del musical al Teatre Central de l'Òpera de Pequín.Gargan, Edward A. "Trouble in River City, Right Here in Beijing", The New York Times, April 19, 1987, accessed May 23, 2012 La New York City Opera va organitzar un revival de febrer a abril de 1988, dirigida per Arthur Masella i coreografiada per Marcia Milgrom Dodge, protagonitzada per Bob Gunton com Hill, amb Muriel Costa-Greenspon com Eulalie i James Billings com Marcellus.
Un nou revival a Broadway, dirigit i coreografiat per Susan Stroman, es va estrenar el 27 d'abril de 2000 al Neil Simon Theatre, on va tenir 699 funcions i 22 prèvies. El repartiment incloïa Craig Bierko (fent el seu debut a Broadway) com a Hill i Rebecca Luker com a Marian. Robert Sean Leonard i Eric McCormack van interpretar Hill més tard en la carrera. La producció va ser nominada a vuit premis Tony però no va guanyar cap.