La casa-fàbrica Isaura és un conjunt d'edificis situats als carrers de l'Om, 10, Sant Bertran, 2 i Santa Madrona, 15 del barri del Raval de Barcelona, parcialment conservat.
Història i descripció miniatura|esquerra|Escut borbònic del portal miniatura|esquerra|Interior de la fàbrica de Francesc de Paula Isaura el 1877 segons Antoni Rigalt i Blanch (La Ilustración Española y Americana, núm. XXVI) miniatura|esquerra|Retrat de Francesc de Paula Isaura i Fargas (La Ilustración Española y Americana, núm. XXIX)
El maig del 1863, la Comissió Liquidadora de la Fundición Barcelonesa de bronze y otros metales va vendre en subhasta pública la seva casa-fàbrica del carrer de l'Om, 8 al fabricant d'objectes de bronze i argent Francesc de Paula Isaura i Fargas (1824-1885), que es va quedar la meitat meridional, i als germans Miquel i Jaume Faralt i Gaspar, que es van quedar la meitat septentrional.AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/83, f. 1050-1065, 18-05-1863. El març del 1864, Isaura va demanar permís per a reformar-la i unirla amb la casa veïna del carrer de l'Om, 10 i de Sant Bertran, 2, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gauran,AMCB, Q127 Foment 1469 C. que va unificar les façanes fins a l'alçada de planta baixa i quatre pisos, amb balcons de baranes de ferro colat, a més del trasllat del portal principal per a fer-lo coincidir amb el centre del nou edifici. A la llinda hi ha l'escut borbònic, ja que el 1861 Isaura havia estat nomenat cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica, i el 1877 comanador de l'Orde de Carles III. Poc després, el juny del mateix any, Isaura va presentar una altra sol·licitud per a remuntar tres pisos a la «quadra» situada a l'interior d'illa i façana a una androna que comunicava amb el carrer de Santa Madrona, segons el projecte del mateix Gauran. L'agost del 1865, declarava que, havent arribat amb un acord amb els Srs. Boada i Prats, demanava permís per a construir una nova façana al carrer de Santa Madrona, seguint l'alineació d'aquest carrer, també segons el projecte de Gauran.
La fàbrica s'anunciava així en una guia de l'època: «Isaura, Francisco de Paula; platero y fundidor broncista de la Real Casa y cámara de S.M., caballero de Isabel la Católica, premiado en varias esposiciones nacionales y estranjeras. Fábrica y despacho por mayor de manufacturas de bronce, servicios para mesa, de alpaca, plateados, y bronce dorado, bernisado o pulido, servicios para café, relojes de sobremesa, arañas de salon para bujías ó gas, escribanías, candeleros, candelabros, Stos. Cristos, aparatos para gas desde lo mas sencillo á lo más rico para salones y teatros y servicios para Iglesias y Oratorios. La fábrica, c. Olmo, 8, y el depósito, c. Jaime 1º, 10.» Una de les seves especialitats era l'anomenada plata Ruolz, una tècnica de galvanització electrolítica inventada pel comte de Ruolz, de la qual Isaura n'havia adquirit la patent a l'Estat espanyol, i amb la que es fabricaven vaixelles, objectes de culte eclesiàstic i altres d'ús domèstic.
El 1866, la fàbrica es va traslladar a les noves instal·lacions, i l'any següent es va presentar a l'Exposició Universal de París, on va obtenir una menció honorífica pels seus objectes de bronze. El 1874, Isaura va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor sistema Bode, segons el projecte de l'enginyer Antoni Dardet. El 1881, va presentar una sol·licitud per a ampliar la «quadra» al nou passatge de Dodero (actual carrer de Santa Madrona, 15), i poc després va demanar permís per a instal·lar-hi una nova caldera de vapor, segons el projecte de l'enginyer Gaspar Forcada.AMCB, Q127 Foment 307 E.
Francesc de Paula Isaura va morir el 1885, i fou succeït al capdavant del negoci pel seu fill Ramon Isaura i Andreu, que es va declarar en fallida el 1888. Posteriorment, s'hi va instal·lar la fàbrica de la Compañía para la fabricación de contadores de gas, agua y electricidad, dirigida per Andreu Triana. El 1922, el fabricant de pianos Jenner Climent i Cia Ltda va demanar permís per a instal·lar un motor elèctric a la «quadra» del carrer de Santa Madrona.
El 1984 es va enderrocar la «quadra» per a la construcció d'una promoció d'habitatges de la societat anònima Promocions Immobiliàries Vilamarí al carrer de Santa Madrona, que també va obliterar la fàbrica Llimona i el passatge de l'Om. Segons l'informe de valoració patrimonial de l'equip Caballé-Gonzàlez (Veclus SL), aquest fet era per si mateix suficient per a no incloure la casa-fàbrica en la «Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica)», aprovada definitivament el 2018.
Referències
Vegeu també Casa Francesc Bosch i Mas Casa Francesc Andreu
Bibliografia
Enllaços externs
Isaura Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts