miniatura|La Torre Càpsula Nakagin a Tòquio mostrava petites unitats d'apartaments (càpsules) adossades al nucli central de l'edifici El metabolisme (メタボリズム, metaborizumu o shinchintaisha (新陳代謝) va ser un moviment arquitectònic japonès de postguerra que va fusionar idees sobre megaestructures arquitectòniques amb les de creixement biològic orgànic. Va tenir la seva primera exposició internacional durant la reunió del Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna de 1959 i les seves idees van ser provades provisionalment per alumnes de Kenzō Tange de l'Institut Tecnològic de Massachusetts.
Durant la preparació per a la Conferència Mundial de Disseny de Tòquio de 1960, un grup de joves arquitectes i dissenyadors, entre ells Kiyonori Kikutake, Kisho Kurokawa i Fumihiko Maki, van preparar la publicació del Manifest metabolista influïts per les teories marxistes i els processos biològics. Aquest manifest era una sèrie de quatre assaigs titulats «Ocean City», «Space City», «Towards Group Form» i «Material and Man», i també contenia dissenys per a grans ciutats que suraven als oceans i torres de càpsules connectades. Tot i que la Conferència Mundial de Disseny va donar visibilitat als metabolistes en l'escenari internacional, les seves idees van romandre en gran part en el pla teòric.
Es van construir alguns edificis individuals més petits que empraven els principis del metabolisme com ara el Yamanashi Broadcasting and Press Center de Tange i la Torre Càpsula Nakagin de Kurokawa. La major concentració del seu treball es va trobar a l'Exposició Universal de 1970 a Osaka, on Tange va ser responsable de la planificació general de l'espai, mentre que Kikutake i Kurokawa van dissenyar-hi els pavellons. Després de la crisi del petroli de 1973, els metabolistes van reorientar la seva labor del Japó cap a l'Àfrica i l'Orient Mitjà.
Orígens del metabolisme El Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM) es va fundar a Suïssa l'any 1928 com una associació d'arquitectes que volia avançar el modernisme en un entorn internacional. Durant la dècada del 1930 van promoure la idea (basada en els nous patrons urbans dels Estats Units d'Amèrica) que el desenvolupament urbà s'havia de guiar per les quatre categories funcionals del CIAM: habitatge, treball, transport i lleure.Mumford (2000), p5 A mitjans de la dècada del 1930, Le Corbusier i altres arquitectes havien modelat el CIAM amb l'objectiu de promoure l'arquitectura moderna per a tothom. Aquesta visió va guanyar certa força durant postguerra quan Le Corbusier i els seus col·legues van començar a dissenyar edificis a Chandigar. A principis de la dècada del 1950 es va percebre que el CIAM estava perdent el seu impuls avantguardista, així que el 1954 es va formar un grup de membres més joves anomenat Team 10. Aquest incloïa els arquitectes holandesos Jacob Bakema i Aldo van Eyck, l'italià Giancarlo De Carlo, el grec Georges Candilis, els anglesos Peter i Alison Smithson i l'estatunidenc Shadrach Woods. Els arquitectes del Team 10 van introduir conceptes com «associació humana», «clúster» i «mobilitat», i Bakema va fomentar la combinació d'arquitectura i planificació en el disseny urbà. Aquesta nova visió va rebutjar l'enfocament mecànic de quatre funcions del CIAM i, en última instància, va portar a la ruptura i final del CIAM.Mumford (2000), p6-7
Kenzō Tange va ser convidat a la reunió del CIAM de 1959 a Otterlo. En la que havia de ser l'última reunió del CIAM, va presentar dos projectes teòrics de l'arquitecte Kiyonori Kikutake: la ciutat torre i l'Sky House. Aquesta presentació va exposar el naixent moviment metabolista al públic internacional. Igual que el conceptes d'«associació humana» del Team 10, els metabolistes també estaven explorant nous conceptes en el disseny urbà.Lin (2010), p. 26
La ciutat torre era una torre de 300 metres d'alçada que albergava la infraestructura de tota una ciutat: transport, serveis i una planta de fabricació de cases prefabricades. La torre era un «terra artificial» vertical a la qual es podien enganxar càpsules d'habitatge prefabricades d'acer. Kikutake va proposar que aquestes càpsules s'autorenovarien cada cinquanta anys i la ciutat creixeria orgànicament com les branques d'un arbre.Lin (2010), p. 26
Construïda al vessant d'un turó, l'Sky House és una plataforma recolzada sobre quatre panells de formigó amb un sostre de closca d'estructura hiperboloide. És un únic espai dividit per unitats d'emmagatzematge amb cuina i bany exteriors.Watanabe (2001), p. 123 Una habitació infantil es va adossar a la part inferior de la planta principal amb una petita porta d'accés de mida reduïda entre les dues habitacions.Koolhaas & Obrist (2011), p. 139
Després de la reunió, Tange va marxar a l'Institut Tecnològic de Massachusetts per un període de quatre mesos com a professor visitant.Stewart (1987), p177 Tange va pensar en produir dissenys urbans basats en un nou prototip de disseny que podria aportar una connexió més humana a ciutats a gran escala. Va considerar la idea de l'estructura de la ciutat «major» i «menor» i com aquesta podria créixer en cicles com el tronc i les fulles d'un arbre.Riani (1969), p. 24Stewart (1987), p178Stewart (1987), p181
Conferència Mundial de Disseny de Tòquio (1960) El 1958 es va formar un comitè de preparació dirigit per Junzo Sakakura, Kunio Maekawa i Kenzō Tange. Com que Tange acabava d'acceptar una invitació per a ser professor visitant a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, va recomanar al seu col·lega Takashi Asada que el substituís en l'organització dels programes de la conferència.Lin (2010), p. 19
Asada va convidar dos amics a ajudar-lo: el crític d'arquitectura i antic editor de la revista Shinkenchiku, Noboru Kawazoe, i Kisho Kurokawa, antic alumne de Tange. Al seu torn, aquests van buscar dissenyadors talentosos per ajudar-los: els arquitectes Masato Otaka i Kiyonori Kikutake i els dissenyadors Kenji Ekuan i Kiyoshi Awazu.Koolhaas & Obrist (2011), p. 181-182 Kurokawa va ser seleccionat perquè havia tornat recentment d'una conferència internacional d'estudiants a la Unió Soviètica i era alumne del teòric de l'arquitectura marxista Uzō Nishiyama. EkuanGoldhagen and Legault (2000), p283-284 va arribar a la conferència sobre una moto YA-1 que havia dissenyat recentment per a Yamaha.Goldhagen and Legault (2000), p478 Fumihiko Maki, un estudiant de grau de Tange, també es va unir al grup mentre estava a Tòquio amb una beca de viatge de la Fundació Graham.Lin (2010), p. 22Koolhaas & Obrist (2011), p. 300
La metodologia de tres etapes del físic atòmic Mitsuo Taketani per a la investigació científica va influir en la pròpia teoria de tres etapes de Kikutake: ka (el sistema general), kata (la imatge abstracta) i katachi (la solució tal com es va construir), que va utilitzar per a resumir el propi procés de disseny des d'una visió àmplia fins a una forma arquitectònica concreta.Lin (2010), p. 20
El grup també va buscar solucions arquitectòniques a la fenomenal expansió urbana del Japó provocada pel creixement econòmic i com es podria conciliar amb la seva escassetat de sòl útil. Es van inspirar en exemples de creixement circular i renovació que es troben a l'arquitectura tradicional japonesa com al Santuari d'Ise i al Palau iimperial Katsura.Koolhaas & Obrist (2011), p. 185 Van treballar per compilar els seus treballs i publicar-los en forma de manifest per a la conferència.Koolhaas & Obrist (2011), p. 187
La conferència va tenir lloc de l'11 al 16 de maig de 1960 i va comptar amb 227 convidats, 84 dels quals eren internacionals, com ara els arquitectes Louis Kahn i Balkrishna Vithaldas Doshi.Koolhaas & Obrist (2011), p. 190-193
Després de la seva conferència del 13 de maig, Louis Kahn va ser convidat a l'Sky House de Kikutake i va mantenir una llarga conversa amb diversos arquitectes japonesos. Va respondre preguntes fins passada la mitjanit amb Maki fent de traductor. Kahn va tractar del seu enfocament universal del disseny i va posar els Richards Medical Research Laboratories de la Universitat de Pennsilvània com a exemple de com es poden arribar a noves solucions de disseny amb un nou pensament sobre l'espai i el moviment. Alguns dels metabolistes es van inspirar en això.Lin (2010), p. 18
Mentre explicava la naturalesa orgànica del projecte teòric de la ciutat marina de Kikutake, Kawazoe va utilitzar la paraula japonesa shinchintaisha com a símbol de l'intercanvi essencial de materials i energia entre els organismes i el món exterior, és a dir, el metabolisme en un sentit biològic. El significat japonès de la paraula té un sentit de «substitució de l'antic pel nou» i el grup va interpretar que això equivalia a la renovació contínua i al creixement orgànic d'una ciutat.Lin (2010), p. 22 Com que es tractava d'una conferència internacional, Kawazoe va considerar que havien d'utilitzar una paraula més universal i Kikutake va buscar la definició de shinchintaisha al seu diccionari japonès-anglès. La traducció que va trobar va ser la paraula «metabolisme».Koolhaas & Obrist (2011), p. 235
Manifest metabolista miniatura|Kikutake va utilitzar una foto de Marina City (Chicago) per a il·lustrar la idea de les càpsules connectades a una torre central El manifest del grup Metabolism: The Proposals for New Urbanism es va publicar a la Conferència Mundial del Disseny.Lin (2010), p. 23 Del llibre de 90 pàgines se'n van imprimir dues mil còpies i es van vendre per ¥ 500 per Kurokawa i Awazu a l'entrada del recinte. El manifest comença amb la següent declaració:
La publicació incorporava projectes de cada membre, però un terç del document estava dedicat al treball de KikutakeGoldhagen and Legault (2000), p285 que va contribuir-hi amb assaigs i il·lustracions sobre l'«Ocean City». Kurokawa va contribuir amb «Space City», Kawazoe amb «Material and Man» i Otaka i Maki van escriure «Towards the Group Form».Lin (2010), p. 24 Awazu va dissenyar el llibret i l'esposa de Kawazoe, Yasuko, va editar-lo.Koolhaas & Obrist (2011), p. 206
Alguns dels projectes inclosos en el manifest es van mostrar posteriorment a l'exposició del Museu Nacional d'Art Modern de Tòquio de 1960 titulada Arquitectura visionària i va exhibir el treball dels arquitectes japonesos a un públic internacional més ampli.Goldhagen and Legault (2000), p279
A diferència de l'estructura rígida del Team 10, els metabolistes van percebre que el seu moviment tenia una forma orgànica amb els seus membres lliures d'entrar-hi i sortir-ne. Tot i que el grup tenia cohesió, es veien a si mateixos com a individus i la seva arquitectura així ho reflectia,Koolhaas & Obrist (2011), p. 239 & 301 especialment en el cas de Tange, que va seguir essent mentor del grup en lloc de membre oficial.Lin (2010), p. 2
Ocean City Ocean City de Kikutake és el primer assaig del manifest. Cobria els seus dos projectes publicats anteriorment «Tower-shaped City» i «Marine City» i incloïa un nou projecte «Ocean City» que era una combinació dels dos primers. Els dos primers d'aquests projectes van introduir la idea metabolista de «terra artificial», així com d'estructura «major» i «menor».Lin (2010), p. 25 Kawazoe es va referir a la «terra artificial» en un article de la revista Kindai Kenchiku l'abril de 1960. Per respondre a l'escassetat de sòl a les ciutats grans i en expansió, va proposar crear «terra artificial» que estaria composta per lloses de formigó, oceans o parets a les quals es podrien acoblar càpsules, assegurant que la creació d'aquesta «terra artificial» permetria utilitzar altres terres d'una manera més natural.Koolhaas & Obrist (2011), p. 186