La Urbanització de Santa Margarida a Roses (Alt Empordà) és un complex urbanístic turístic desenvolupat als anys 60 del Segle XX. Es tracta d'una marina residencial (marina interior) construïda a l'antiga zona d'aiguamolls de la desembocadura del riu Grau, per la qual serpentegen quinze quilòmetres de canals. Es troba en plena badia de Roses, a l'esquerra del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i a poca distància del litoral del cap de Creus.

La xarxa de canals disposa de més de 1.500 amarradors per a embarcacions de fins a 22 metres d'eslora. A la urbanització hi ha diferents bars, restaurants i botigues especialitzades en nàutica. A més, a la població de Roses, situada amb prou feines a dos quilòmetres, es poden trobar tot tipus de comerços i serveis.

La bocana està oberta a l'oest i té un calat de 2,5 metres. Venint des del mar resulta fàcil confondre-la amb la de la Marina d'Empuriabrava, situada a una milla en direcció sud-oest.

La construcció d'aquesta urbanització va comportar litigis a partir de denúncies d'entitats ecologistes, donada la importància medioambiental dels terrenys. El 2011 el Ministeri de Medi Ambient del Govern Espanyols va legalitzar la urbanització.

La família Mateu (també propietària del Castell de Peralada) havia adquirit 300 hecàrees dels aiguamolls del Salatar a l'Abadia de Roses a principis de Segle XX. A partir de 1963 va ser quan van promoure la seva urbanització.

L'any 2001, a l'Hotel Montecarlo, hi va haver un atemptat on va morir-hi un Mosso d'Esquadra.

L'any 2010 la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Roses van impulsar la retirada d'embarcacions enfonsades i la netja dels canals.

Referències

Categoria:Geografia de Roses Categoria:Urbanitzacions de Catalunya