È più facile che un cammello... és una pel·lícula de comèdia italiana de 1950 dirigida per Luigi Zampa.
La pel·lícula, coproduïda per Itàlia i França, es va presentar en competició a l'11a Mostra Internacional de Cinema de Venècia. Els decorats foren obra del director artístic Gastone Medin i fou rodada al Centro Sperimentale di Cinematografia vora Cinecittà a Roma.Chiti & Poppi p.139
Argument Mort en un accident de cotxe, el ric industrial del calçat Carlo Bacchi es troba al més enllà, on és condemnat a l'infern per haver comès el mal quan era viu. Defensant-se de l'acusació amb una arenga apassionada, però, aconsegueix tornar a la terra durant unes hores, per tal de reparar la maldat comesa i sobretot la mala acció que va provocar l'intent de suïcidi d'Amedeo Santini.
La història el portarà a prendre una decisió arriscada però feliç.
Repartiment Jean Gabin: Carlo Bacchi Mariella Lotti: Margot Bacchi Elli Parvo: Livia Guidi Antonietta Pietrosi: Anna Bacchi Paola Borboni: Luisa Bacchi Maurizio De Bosdari: Vittorio Bella Starace Sainati: zia Luisa Julien Carette: Amedeo Santini Antonella Lualdi: Maria, neboda de Santini Maso Lotti: Nanni, el xicot de la Maria Carletto Sposito: Duc Luca Sorino Elena Altieri: comtessa Dante Maggio: sabater Nerio Bernardi: baríton de Gelosi Marga Cella: dona del baríton Gelosi Pietro Verna: mossèn Aldo Bettoni: Biamonti Ciro Berardi: Bruno, guardià de la companyia Peppino Spadaro: acomodador de la companyia Aristide Baghetti: notari de Minozzi Aristide Catoni: conductor Aldo Vasco: el comte Paolo Ferrara: Paolo, sindicalista Bruno Corelli: Antonelli, empleat de l'empresa Dino Raffaelli: Giuseppe, criat Reynolds Packard: Sr Maroli Mimo Billi: Ferrari, empleat de l'empresa Bacchi Producció Cesare Zavattini, autor de la història, no va treballar en el guió per un altre compromís. Quan els guionistes Vitaliano Brancati i Suso Cecchi D'Amico, convençuts que la pel·lícula havia estat mediocre, van intentar convèncer Civallero, de la productora Società Italiana Cines, que no la presentés al Festival de Venècia, Zavattini va expressar en canvi una opinió positiva. Però aleshores, a Venècia, davant les reaccions negatives, Zavattini va escriure a tots els crítics presents per aclarir que no tenia res a veure amb la pel·lícula. Aquesta irregularitat va ofendre molt Brancati i va posar fi a la col·laboració professional entre Zavattini i Cecchi D'Amico.Suso Cecchi D'Amico, Storie di cinema (e d'altro) raccontate a Margherita d'Amico, Milano, Garzanti, 1996, p. 76.
Notes
Bibliografia Chiti, Roberto & Poppi, Roberto. Dizionario del cinema italiano: Dal 1945 al 1959. Gremese Editore, 1991.
Enllaços externs È più facile che un cammello... a la Revista Il Cinematografo
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1950 Categoria:Pel·lícules de comèdia d'Itàlia Categoria:Pel·lícules de fantasia d'Itàlia Categoria:Pel·lícules amb música de Nino Rota