El Front de la Renaixença Nacional (en , FRN) va ser un partit polític romanès creat pel rei Carles II l'any 1938 com únic partit monopolista del govern després de la seva decisió de prohibir tots els altres partits polítics i suspendre la Constitució de 1923 i l'aprovació de la Constitució de Romania de 1938. Era el partit dels primers ministres Armand Călinescu, Gheorghe Argeșanu, Constantin Argetoianu, Gheorghe Tătărescu i Ion Gigurtu, els règims dels quals estaven associats amb el corporativisme i l'antisemitisme. Reflectint en gran part la ideologia politica de Carles, el FRN va ser l'últim de diversos intents per contrarestar la popularitat de la Guàrdia de Ferro feixista i antisemita. A mitjans de 1940, Carles va reorganitzar el FRN en el Partit de la Nació més radical (Partidul Națiunii o Partidul Națiunei, PN), dissenyat com un «partit d'unitat totalitari». L'himne del partit era Pe-al nostru steag e scris Unire.Gheorghe Stoica, "Agârbiceanu la Tribuna – Cluj. 1938–1940", in Tribuna Documenta, Issue 1, 2004, p. VII De fet, va deixar de funcionar l'any següent quan es va dissoldre el Parlament de Romania.

Història Context El conflicte entre Carles II i la Guàrdia de Ferro es va fer notar durant les eleccions de desembre de 1937, quan el monarca va donar suport al Partit Nacional Liberal (PNL) del primer ministre Tătărescu en funcions. Tot i que Carles esperava que el PNL guanyés, el resultat no va ser concloent, ja que cap dels partits va rebre un percentatge suficient per aconseguir la majoria, i les rivalitats polítiques van impedir cap coalició única. Davant d'aquest resultat, Carles va optar per donar suport a l'antisemita Partit Nacional Cristià (PNC) d'Octavian Goga i AC Cuza i va nomenar Goga com a nou primer ministre el 26 de desembre de 1937. Això va portar els dos principals partits tradicionals, el PNL i el Partit Nacional Camperol (PNȚ), a quedar marginats.Veiga, p. 245–46. En canvi, l'establiment del nou règim va provocar una migració de polítics provinents del PNȚ, entre els quals Armand Călinescu, que va optar per donar suport a les noves polítiques i es va incorporar al gabinet de Goga.Veiga, p. 246.

Un grup paramilitar, els Lăncieri («llançadors») de camisa blava, es va establir com el nou braç del règim, i aviat va començar a actuar contra els dos grups d'agitadors de la Guàrdia de Ferro i els membres de la comunitat jueva.Veiga, p. 246–47. Els incidents van tenir efectes negatius en la societat romanesa: la classe mitjana jueva va boicotejar el sistema retirant les seves inversions i negant-se a pagar impostos (fins al punt que el Banc Nacional de Romania va declarar la insolvència del règim), mentre que França i el Regne Unit amenaçaven Romania amb sancions, i la Unió Soviètica va retirar la seva ambaixada de Bucarest.Veiga, p. 246.

Xoc amb la Guàrdia de Ferro Després d'un violent enfrontament inicial amb la Guàrdia de Ferro, Goga, ajudat per l'enviat polonès Mirosław Arciszewski, va signar un pacte amb el seu líder Corneliu Zelea Codreanu (8 de febrer de 1938), una mesura que amenaçava de derrocar els plans originals de Carles.Veiga, p. 246–47. Dos dies després, el PNC va ser deposat i el monarca va crear un govern nacional al voltant de Miron Cristea, patriarca de l'Església ortodoxa romanesa, amb el suport de figures de la dreta com Tătărescu, Alexandru Averescu, Alexandru Vaida-Voevod, Nichifor Crainic i Nicolae Iorga.110 ani de social-democrație în România, p. 22–23.Butnaru, p. 64.Veiga, p. 247.

La nova Constitució corporativista i autoritària romanesa, promulgada el 20 de febrer de 1938, proclamava que l'interès de l'Estat estava per sobre dels individuals.Majuru.Veiga, p. 247–48. Segons el seu text, «tots els romanesos, independentment de la seva ètnia i la seva fe religiosa» estaven obligats a «sacrificar-se en la defensa de la integritat, la independència i la dignitat [del país]», mentre que s'estipulava que «ningú es pot considerar lliure de deures civils i militars, públics o privats per raó de la mateixa fe religiosa o qualsevol altre tipus de fe».1938 Constitution, in Majuru.

Una llei aprovada a l'abril, que definia la «defensa de l'ordre estatal», va restringir totes les altres formes d'associació política, va prohibir els càntics polítics i les manifestacions paramilitars, va prohibir els òrgans de premsa dels partits polítics i va condemnar els contactes polítics entre les forces romaneses i els patrons externs."Decret-lege pentru apărarea ordinei în stat", in Scurtu et al.Veiga, p. 271.

A l'abril, després d'un conflicte orquestrat entre Iorga i Codreanu, un gran nombre d'activistes de la Guàrdia de Ferro, inclòs el mateix Codreanu, van ser processats i empresonats per ordre de Călinescu, el ministre de l'Interior.Veiga, p. 250–51, 255–56. Quan Carles va presenciar el fracàs dels països europeus per defensar-se dels avenços alemanys nazis, consagrats per l'Anschluss i l'Acord de Múnic, es va reunir amb Adolf Hitler a Berghof (24 de novembre de 1938), i es va convèncer que Romania s'enfrontava a una sort semblant.Veiga, p. 256–57. Posteriorment va ordenar la decapitació de la Guàrdia de Ferro, que considerava una cinquena columna per als alemanys.Veiga, p. 251, 254–55, 257, 271–72. Durant els dies següents, Codreanu i la majoria dels guàrdies de primer rang van ser assassinats, mentre que els secundaris, liderats per Horia Sima, van fugir del país i es van refugiar a Alemanya, on van romandre després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial.Butnaru, p. 62–63; Veiga, p. 260–62. Allà, van començar a planejar una venjança contra els funcionaris del règim, inclòs Carles.Butnaru, p. 63–64; Veiga, p. 261–62, 275–76.

Creació El mateix FRN va ser creat com el primer partit monopolista de la història de Romania, mitjançant el Reial decret del 15 de desembre de 1938.Majuru."Decret-lege pentru înființarea Frontului Renașterii Naționale", in Scurtu et al. La legislació proclamava que, d'ofici, tots els membres del Consell Reial n'eren membres, mentre que tots els ciutadans majors de vint anys podien sol·licitar-ne l'adhesió; per llei, les persones que es dedicaven a qualsevol altra activitat política s'enfrontaven a la privació dels seus drets civils fins a cinc anys. Escrivint en aquell moment, Călinescu va definir el FRN com «principalment un moviment espiritual», proclamant els objectius del FRN de «restablir els drets de l'Estat, les seves parts naturals», «promoure els interessos generals de la col·lectivitat» i «[donar] vida un sentit del valor moral».Călinescu, in Majuru

El maig de 1939, la llei electoral va patir canvis dràstics: l'edat de votar es va elevar a trenta anys, els electors havien d'estar alfabetitzats i ocupats en un dels tres camps (agricultura i treball manual, comerç i indústria, professions intel·lectuals) i es van reduir les circumscripcions electorals (onze en total, per als deu nous ţinuturi i Bucarest)."Decret-lege pentru reforma electorală", in Scurtu et al. El Senat, els membres elegibles del qual només podien ser elegits per al càrrec per membres d'alt rang de les corporacions o gremis (bresle), estava format per un nombre de membres vitalicis (a més dels que ja ocupaven el càrrec en el moment de l'aprovació de la llei, aquests eren líders religiosos i diversos membres de la Casa de Hohenzollern-Sigmaringen. Es reservava un seient a Miquel, hereu del tron i «Gran Voivoda d'Alba Iulia», des de la data de la seva majoria d'edat).

El règim de Carles s'ha vist generalment com a superficialment feixista, i avalat pel Regne Unit i França que el veien com un mitjà per fer de línia de defensa contra el nazisme als BalcansVeiga, p. 263. (la premsa occidental va mantenir, en general, una simpatia pel FRN).Veiga, p. 265. El Front va adoptar símbols i discurs feixistes. Després de gener de 1939, els membres del partit portaven uniformes (color blau marí o blanc),Butnaru, p. 64."Decret-lege pentru reforma electorală", in Scurtu et al.Bibesco, in Scurtu et al..Țurlea. amb diversos barrets cerimonials i la salutació romana era una salutació obligatòria.

Des dels anys de la seva existència, el FRN i el seu govern han estat ridiculitzats,Butnaru, p. 64.Veiga, p. 263.Țurlea.Boia, p. 205. i la seva ideologia ha estat descrita com «feixisme d'opereta». Després d'assistir a una sessió del Parlament el 1939, Marthe Bibesco es va burlar de la visió dels uniformes:

Tendències polítiques Ideològicament, el FRN es va inspirar en tres fonts principals. Va fusionar missatges manllevats i utilitzats contra la Guàrdia de Ferro amb els de la dreta tradicional, alhora que subratllava diversos principis de l'esquerra.Veiga, p. 264. Entre les tendències d'extrema dreta que va absorbir hi havia el moviment feminista i racista d'inspiració feixista a petita escala format per Alexandrina Cantacuzino, l'Agrupació Nacional de Dones Romaneses (Gruparea Națională a Femeilor Române). Encara que la ideologia de Cantacuzino va ser relativament influent durant els anys següents, l'ANDR es va dissoldre el 1939.Petrescu.

El FRN va continuar fent ús de l'antisemitisme, i va fer una crida als nacionalistes prometent trobar una resposta a la «Qüestió Jueva».Veiga, p. 264. Abans de 1940, no es va aprovar cap llei antisemita, però, per regla general, als jueus se'ls va negar l'adhesió a FRN.Final Report, p. 51. El gabinet d'Octavi Goga va retirar la ciutadania a centenars de milers de jueus i els obliga a estar inscrits com a estrangers.Final Report, p. 51–52. També es va animar als membres de la comunitat a abandonar el país.Final Report, p. 52. No obstant això, la violència es va reduir, sobretot perquè els seus principals agents, la Guàrdia de Ferro i el Partit Nacional Cristià, havien estat proscrits.

Les polítiques del Front respecte a les altres minories ètniques, com va informar Călinescu, pretenien «mostrar la benevolència [del nou règim] amb els estrangers, sempre que estiguin sincerament integrats en la vida de l'Estat». També segons Călinescu, el FRN va rebutjar tota noció de remodelació territorial («No hi ha, ni pot haver-hi problemes territorials […]»).Călinescu, in Majuru En un exemple notable, Carles va optar per restablir l'escó ocupat al Parlament per la minoria polonesa de Bucovina, i el va concedir a Tytus Czerkawski, després d'una intensa campanya de polítics i periodistes de la República de Polònia perquè Romania revisés les polítiques centralistes establertes per Ion Nistor el 1919.Siiulescu.

El FRN també va incorporar idees de la tendència esquerrana dins del PNȚ (Călinescu, Mihail Ghelmegeanu, Petre Andrei, Mihai Ralea, Cezar Petrescu), basant-se en un llegat poporanista,Butnaru, p. 64.Veiga, p. 264.Argetoianu. alhora que va obtenir el suport de socialistes coneguts com a Gala Galaction, Ioan Flueraş i George Grigorovici.110 ani de social-democrație în România, p. 23.

L'estructura corporativista, que, en teoria, cobria tota la societat romanesa, estava centrada en gremis de nova creació, supervisats per Flueraş i que formaven la base per a la representació al Parlament.Veiga, p. 264.110 ani de social-democrație în România, p. 23. Es va imposar un salari mínim a les empreses privades, mentre que es va crear un organisme regulador de l'oci, Muncă și Voe Bună, seguint el model marcat per la Força per l'alegria nazi i l'Obra Nacional del Temps Lliure del feixista italià. L'organització que agrupava la joventut, Straja Țării, funcionava des de 1934–1935; a més, els estudiants universitaris estaven matriculats en equips de treball i se'ls obligava a col·laborar en collites i altres projectes rurals. Com a part de l'enfocament del FRN en la modernització (que va imposar de dalt a baix), equips mòbils especials van visitar els pobles i van oferir dutxes d'aigua calenta als camperols.

Faccionalisme i oposició