Ailtirí na hAiséirghe (, que significa «Arquitectes de la Resurrecció») va ser un partit polític feixista menor a Irlanda, fundat per Gearóid Ó Cuinneagáin el març de 1942. El partit pretenia formar un estat corporativista cristià irlandès totalitari i les seves simpaties eren amb les potències de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. Es va formar els anys quaranta, en el context d'una onada de creació de partits d'extrema dreta menors a Irlanda, com el Partit de la Reforma Monetària (en anglès Monetary Reform Party), que no va aconseguir l'èxit general.
Història Rerefons miniatura|Gearóid Ó Cuinneagáin, fundador d'Ailtirí na hAiséirghe cap al 1942 El grup va ser fundat a partir d'una delegació de la Lliga Gaèlica creada per Ó Cuinneagáin el 1940. Havia deixat una feina com a funcionari i es va traslladar a Donegal per millorar el seu irlandès. Després d'haver estat membre de diverses organitzacions clandestines favorables a les potències de l'Eix, però es va desil·lusionar amb la seva visió limitada de veure una victòria alemanya com un fi en si mateix més que una oportunitat per transformar la societat irlandesa, va establir Craobh na hAiséirghe («Branca de la Resurrecció») com a ala militant i activa de Lliga Gaèlica per formar «un Moviment de la Joventut Hitleriana sota l'aparença d'una classe irlandesa». La delegació va créixer ràpidament, va celebrar esdeveniments públics, organitzar classes de llengua irlandesa i Ó Cuinneagáin va ser elegit per a l'executiu de la Lliga Gaèlica. En aquell moment, moltes idees d'extrema dreta, especialment el corporativisme, estaven en voga a Irlanda, fins i tot entre els ministres del govern irlandès elegit democràticament, i semblaven que encaixaven bé amb la doctrina social catòlica. Aquestes idees es van barrejar amb el nacionalisme irlandès més tradicional i sobretot amb l'hostilitat cap a la partició d'Irlanda.
El març de 1942, però, Ó Cuinneagáin havia fracassat en l'intent de ser elegit president de Lliga Gaèlica i tenia conflictes amb diversos membres de l'executiu. A més, desitjava que l'organització fos més àmplia i més explícitament política. Tot això, va portar Ó Cuinneagáin a pronunciar un discurs el cap de setmana de Pentecosta en què fundava Ailtirí na hAiséirghe, un moviment obertament feixista amb l'objectiu d'establir un govern totalitari a Irlanda, i la publicació d'Aiséirghe 1942, dedicada exclusivament a les opinions polítiques d'Ó Cuinneagáin. Les desevincences amb aquests plantejaments van fer que es produís una escissió amistosa entre Ó Cuinneagáin i el culturalista Proinsias Mac an Bheatha. Aquest va acceptar assumir els deutes de Craobh na hAiséirghe i van canviar el nom de la branca pel de Glún na Buaidhe («Generació de la Victòria»).
Membres i activitats El Departament de Justícia va estimar que els membres del partit a la ciutat de Dublín després de sis mesos d'existència eren d'uns trenta o quaranta, amb molt pocs seguidors fora de Dublín. Tanmateix, com que l'organització de Dublín es quedava gran part dels beneficis de les sucursals locals que provenien de les quotes dels membres, la propaganda i les donacions, juntament amb els temors d'internament per ser membre del partit, existia una cultura generalitzada entre les organitzacions locals de mantenir un registre separat dels membres locals, en lloc d'enviar els formularis de sol·licitud emplenats a Dublín. Això, permetia a les sucursals retenir la totalitat de les quotes d'afiliació dels seus membres i comptar amb un flux d'ingressos fiable de les recol·lectes internes setmanals. També es venien insígnies d'Aiséirghe com a mostra de pertinença de facto a l'organització, i que permetia als usuaris participar en les activitats igual que els que hi estaven inscrits degudament.
RM Douglas estima que el partit tenia al voltant de 2.000 membres autoidentificats a l'estiu de 1945, amb la concentració més gran de delegacions i membres actius a Cork, Tipperary i Wexford. Malgrat l'enfocament del partit en l'idioma irlandès, van guanyar pocs suports a la Gaeltacht, mentre que el suport d'Aiséirghe a Irlanda del Nord va ser delmat després d'una repressió per part de la Royal Ulster Constabulary després d'una campanya publicitària fallida d'Ó Cuinneagáin el 1943. Un nombre significatiu de membres d'Aiséirghe eren dones en comparació amb altres partits polítics irlandesos o partits feixistes europeus, motivats principalment per la preocupació per la influència cultural estrangera a Irlanda i la por de ser obligats a emigrar, ja que Irlanda tenia una taxa d'emigració femenina inusualment alta en comparació amb la majoria d'Europa.
Aiséirghe va començar a organitzar discursos en espais on es pogués trobar multitud de gent, com ara pubs, cinemes, esdeveniments esportius i esglésies; al mateix temps que organitzava cercaviles i balls irlandesos. Els portaveus d'Aiséirghe començaven els discursos en irlandès abans de passar a l'anglès, cosa que, segons Aindrias Ó Scolaidhe, va despertar la curiositat de les multituds. Els membres del partit també van participar en activitats extralegals. Després d'una campanya infructuosa per canviar el nom del carrer Talbot de Dublín a carrer Seán Treacy, el partit es va prendre la justícia pel seu compte i va canviar els rètols oficials dels carrers. Van decapitar el monument a Hugh Gough, primer vescomte Gough al Phoenix Park i van tenir un paper important en provocar els disturbis del dia de la Victòria a Dublín després que els estudiants del Trinity College aixequessin la Union Jack i pancartes de la Unió Soviètica en celebració de la victòria aliada de la Segona Guerra Mundial.
Divisió i decadència La dissidència contra Ó Cuinneagáin va començar a créixer al partit per culpa del seu extremisme i hostilitat cap als altres partits polítics. Això, juntament amb el petit èxit d'Aiséirghe a les eleccions locals de 1945 va convèncer molts membres que el partit tenia potencial d'èxit sota un líder més moderat disposat a cooperar amb els partits principals. Després de disputes internes, es va celebrar una votació per nomenar Riobárd Breathnach com a nou líder del partit. Ó Cuinneagáin va guanyar la votació, però tota la delegació de Cork va renunciar després. La divisió va ser catastròfica per a Aiséirghe, ja que va provocar que molts membres de Munster abandonessin el partit. L'enfonsament d'Aiséirghe va deixar el camí obert perquè Clann na Poblachta, que compartia amb el partit algunes de les seves teories econòmiques i culturals, però sense els elements antidemocràtics i antisemites, aprofités la desafecció política i econòmica cap al govern de Fianna Fáil. Molts membres desil·lusionats d'Aiséirghe van desertar a Clann na Poblachta.
El matí del 14 de maig de 1949, en un intent de recuperar el terreny perdut per l'escissió i l'ascens de Clann na Poblachta, el partit va elaborar cartells amb l'eslògan «Arma't ara per prendre el nord» que es van penjar a Dublín i altres grans ciutats. La Garda va respondre retirant els cartells. Això només va fer que cridés més l'atenció i en van acabar informant tant els diaris d'Irlanda com de Gran Bretanya. La notorietat breu del partit no va durar, ja que Ó Cuinneagáin no va poder donar seguiment a la seva crida a l'acció. Molts dels nous seguidors que havia reclutat per aquesta tàctica aviat van marxar.
Ailtirí na hAiséirghe va celebrar la seva darrera reunió formal el 1958, tot i que el diari del partit, Aiséirghe, va continuar apareixent fins a principis dels anys setanta.
Ideologia El partit volia crear un estat feixista de partit únic governat per un líder conegut com a «Ceannaire» (que significa líder en irlandès). Es crearia un Consell Nacional format per un centenar de diputats per triar el Ceannaire, mentre que els consells comarcals serien abolits i substituïts per quatre assemblees provincials elegides cada tres anys amb un paper electoral vocacional. Cada província tindria un governador provincial nomenat pel Ceannaire. La província d'Ulster estaria formada pels nou comtats, de manera que s'assegurés una majoria de vots catòlics. A més, la capital provincial seria Dungannon, escollida pel fet de ser l'antiga seu de la dinastia O'Neill.
Aiséirghe va prometre la plena ocupació, la fi de l'emigració (en convertir en delicte sortir del país), la discriminació contra els jueus i els francmaçons, i la reconquesta d'Irlanda del Nord per un exèrcit de reclutament massiu. També es va comprometre a il·legalitzar l'ús de l'anglès en públic després de cinc anys al poder. El partit va citar sovint l'Estat Nou portuguès com a inspiració dels seus ideals corporativistes. Malgrat la seva oposició al socialisme, de tant en tant van lloar els èxits econòmics de la Unió Soviètica i el rebuig comunista a la democràcia liberal.
El partit pretenia que l'estat es mantingués al marge de la Segona Guerra Mundial fins que els participants estiguessin esgotats. Després d'això, Ó Cuinneagáin creia que Irlanda emergiria com a líder espiritual al món per recristianitzar Europa com després de la caiguda de l'Imperi romà. Irlanda hauria de connectar Europa i Amèrica, després d'haver fugit de les filosofies seculars que havien influït en altres nacions europees després de la Revolució Francesa, tot mostrant que el cristianisme es podia reconciliar plenament amb les demandes d'una societat industrial moderna. Si bé una minoria de membres del partit estava d'acord amb la visió geopolítica d'Ó Cuinneagáin, la majoria es preocupaven més per qüestions pràctiques com acabar amb l'emigració i la partició, i consideraven que la idea d'una recristianització irlandesa d'Europa era només una retòrica grandiloqüent.
Un punt central d'Aiséirghe va ser el seu enfocament en el renaixement de la llengua irlandesa, que no només era considerada una expressió de la distinció cultural sinó també un instrument en què els ideals del partit es podien comunicar al poble irlandès. Des del dia de l'ascens al poder del partit, tots els assumptes oficials s'havien de fer en irlandès i no hi havia cap funcionari menor de trenta anys que no dominés l'idioma. A aquells que fessin representacions al govern se'ls havia de denegar una audiència tret que declaressin el seu cas en irlandès. S'havia d'elaborar un registre de llars de parla irlandesa, amb una discriminació positiva als seus membres. S'havia d'establir impostos durs a tots els avisos en anglès i tots els carrers, pobles i noms comercials haurien d'estar en irlandès. Encara que l'anglès s'havia de tolerar «durant un temps raonable» en el cas de l'Església catòlica, fins i tot els sermons, cartes pastorals i altres comunicacions de l'Església aviat s'exigirien que incorporessin passatges en irlandès. A més, s'havien de destruir tots els monuments i memorials estrangers, tots els noms dels ciutadans irlandesos s'havien de gaelitzar i es prohibiria l'ús de títols associats a la monarquia o l'aristocràcia britànica.
El novembre de 1942 es va crear un grup anomenat Aontacht na gCeilteach («Unitat celta») per promoure una visió pancelta, encapçalat per Éamonn Mac Murchadha. L'MI5 creia que era una tapadora d'Ailtirí na hAiséirghe, destinat a servir com a «punt de reunió dels nacionalistes irlandesos, escocesos, gal·lesos i bretons». El grup tenia la mateixa adreça postal que el partit. En la seva fundació, el grup va afirmar que «el sistema actual és totalment contrari a la concepció celta de la vida» i va demanar un nou ordre basat en una «filosofia celta distintiva». Ailtiri na hAiseirghe era simpatitzant amb el pancelticisme i havia establert contactes amb el partit polític independentista progal·lès Plaid Cymru i l'activista independentista escocesa Wendy Wood. Els activistes del partit van penjar cartells a la ciutat del sud de Dublín que deien Rhyddid i gCymru («Llibertat per a Gal·les»).
Actitud davant el protestantisme