La casa-fàbrica Amigó era un conjunt d'edificis situat als carrers d'en Robador, 45-49 i de Sant Pau, 58 del barri del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història i descripció A mitjans del , el sastre Llorenç Amigó i Cuyàs es va instal·lar al carrer de les Caputxes davant de Santa Maria del Mar, al costat de la font. El 1791, va adquirir al comerciant Ildefons Barnó unes cases al carrer d'en Robador,AHPB, notari Ramon Mateu i Smandia, 27-07-1791. que el 1797 faria reedificar amb planta baixa, entresol i tres pisos segons el projecte del mestre de cases Joan Fàbregas i Rabassa. Aquell mateix any, va adquirir a Ignasi Planas i la seva esposa Maria Josepa una altra finca al carrer de Sant Pau,AHPB, notari Francesc Mas i Vidal, 11-12-1797. i el 1799, el seu fill Esteve Amigó i Soler, també sastre, va presentar un projecte de reedificació amb planta baixa i quatre piso del mateix autor.
Esteve Amigó va establir al carrer d'en Robador una fàbrica de teixits i filats i trenyelles de cotó, on el 1803 tenia 20 telers i 20 fusos de filar. Tenia a més una botiga de «lienzos y pintados» a la casa del carrer de les Caputxes, així com un altre establiment al carrer dels Banys Vells: «En la casa fábrica de D. Esteban Amigó, en la calle de Robador, se vende algodon en rama de varias calidades hilo de lo mismo en diferentes medidas, piezas con empesa ó sin blanquear, de varios números. Asimismo se venden torcidas de mejor calidad que las de Malta, por ser algodon de nuestras Américas, sin abono y sin haber tocado agua: dan mejor luz que las del extranjero en aceyte, sebo y cera; pueden servir para calceta, lona de navegación, y otros varios usos: se hacen las madejas á dos, tres ó mas cabos, á gusto del comprador: todo lo dicho se hallará en la calle de los Baños viejos, y en su propia casa, junto á la fuente de Santa Maria, por mayor y menor, á precios equitativos.»
miniatura|esquerra|Plànol parcel·lari on es pot veure la casa-fàbrica del carrer d'en Robador dividida en dues finques miniatura|esquerra|Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860)
Va morir el 1826, i l'any següent, la seva vídua Paula Cortada va vendre a carta de gràcia l'edifici del carrer d'en Robador als germans Josep, Sever, Pau i Laura Farré,AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i de la Carrera, manual 1.232/6, f. 208-215v, 07-07-1827, i f. 216-218v, 08-07-1827. venda que es va convertir en perpètua el 1832.AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i de la Carrera, manual 1.232/10, f. 236-241, 15-09-1832. El 1828, Esteve Amigó i Cortada, cerer, va demanar permís per a tapiar un portal al «barri» o pati del carrer de Sant Pau, i el 1830, ell i la seva germana Paula vengueren la propietat al forner Francesc Farrés,AHPB, notari Josep Dardé, 15-07-1830. que tot seguit va demanar permís per a construir-hi un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos segons el projecte del mestre de cases Pere Rovira, i hi establí el seu obrador.
El 1849 hi havia al núm. 45 l'establiment d'aprest de Joan Vinyolas, i el 1857 el de Josepa Vinyolas, i el mateix any, la fàbrica de buates d'Antoni Candaló al núm. 47.
El 1876, la casa-fàbrica fou enderrocada per a construir-hi tres edificis d'habitatges (actuals núms. 45, 47 i 49) i una part del solar es convertí en pati d'illa del núm. 58 de Sant Pau, que fins aleshores no en tenia.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Amigó Amigó Categoria:Carrer d'en Robador