miniatura|300x300px|En aquest mapa s'observa l'allunyament d'Espanya dels principals camps de batalla, situats a la frontera francoalemanya, el nord d'Itàlia, Rússia i l'Imperi otomà. Espanya a la Primera Guerra Mundial es va mantenir neutral durant tot el conflicte, però aquest va tenir importants conseqüències econòmiques, socials i polítiques per al país, fins a tal punt que se solen situar en els anys de la guerra l'inici de la crisi del sistema de la Restauració, que en 1923 s'intentaria resoldre mitjançant el cop d'estat que va donar pas a la instauració de la dictadura de Primo de Rivera.
Antecedents miniatura|Sistema d'aliances a Europa abans de la Primera Guerra Mundial :Triple EntesaTriple AliançaPaïsos neutrals. Quan es va iniciar el conflicte europeu el 28 de juliol de 1914, Espanya era un país econòmicament endarrerit, amb sol el País Basc,el Principat d'Astúries i Catalunya amb una indústria important. Després del Desastre del 98 i el posterior tractat amb Alemanya del 1899 Espanya s'havia quedat sense territoris d'ultramar a Amèrica, Àsia i Oceania. Estava moralment destrossat, amb el sistema de governs del «torn» qüestionat, amb un exèrcit que es trobava antiquat, gairebé sense armada naval, i amb el problema del Marroc que van desembocar en crisi i vagues com la Setmana Tràgica el 1909.
A més, Espanya no pertanyia ni a l'Entente Cordiale ni a la Triple Aliança. En 1906, després de la Conferència d'Algesires, a Espanya se li va assignar un territori del nord del Marroc, que es va convertir en una font de problemes militars continus i que després de l'inici de l'ocupació espanyola en 1909, no es va aconseguir pacificar fins a passats quinze anys. Espanya es va acostar a França i Regne Unit després de signar els Acords de Cartagena de 1907.
El Marroc i el repartiment d'Àfrica van ser escenari de dues greus crisis polítiques i militars entre les principals potències: Regne Unit, Alemanya i França principalment, que van estar a punt de desencadenar la Primera Guerra Mundial, amb uns pocs anys d'antelació: la Primera Crisi Marroquina va tenir lloc en 1904 i es va solucionar amb la Conferència d'Algesires de 1906; i la Segona Crisi Marroquina, en 1911 resolta després d'un acord francoalemany en aquest mateix any.
En 1912, després de l'assignació del Protectorat espanyol al Marroc l'exèrcit espanyol va començar a ocupar el territori i es va veure embolicat en la guerra del Rif, que no finalitzaria fins a 1927 amb la pacificació total del territori.
Neutralitat espanyola Espectre polític Inici presidència Final presidència President Partit Comentaris 27 d'octubre de 1913 9 de decembre de 1915 Eduardo Dato 80px Partit Liberal Conservador Assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria (28 de juny de 1914). Comença la Primera Guerra Mundial (28 de juliol de 1914).Espanya es manté neutral (7 d'agost de 1914). 9 de decembre de 1915 19 d'abril de 1917 Álvaro de Figueroa 80px Partit Liberal Demòcrata Enfonsament del transatlàntic Príncep d'Asturies (5 de març de 1916). Alemania declara la guerra submarina total (1 de febrer de 1917). Revolució russa (març de 1917). 19 d'abril de 1917 11 de juny de 1917 Manuel García Prieto 80px Partit Liberal Demócrata Els Estats Units entren en la guerra en el bandol dels aliats. 11 de juny de 1917 3 de novembre de 1917 Eduardo Dato 80px Partit Liberal Conservador Crisis social, política i militar (estiu). Vaga general (agost). 3 de novembre de 1917 22 de març de 1918 Manuel García Prieto 80px Partit Liberal Demòcrata La Rússia soviètica es retira de la guerra. 22 de març de 1918 9 de novembre de 1918 Antonio Maura 80px Partit Maurista Pandèmia de grip de 1918 (també coneguda com a «grip espanyola») (a partir de mitjans de 1918). 9 de novembre de 1918 5 de decembre de 1918 Manuel García Prieto 80px Partit Liberal Demòcrata Fi de la Gran Guerra (11 de novembre de 1918). 5 de decembre de 1918 15 d'abril de 1919 Álvaro de Figueroa i Torres 80px Partit Liberal Demòcrata Amalio Gimeno nomenat interí durant la seva absència (18-24 de decembre). 15 d'abril de 1919 20 de juliol de 1919 Antonio Maura 80px Partit Maurista Tractat de Versalles (28 de juny de 1919). Fi oficial de la I Guerra Mundial.
El 7 d'agost de 1914, la Gaceta de Madrid publicava un reial decret pel qual el govern del conservador Eduardo Dato es creia en el «deure d'ordenar la neutralitat més estricta als súbdits espanyols d'acord amb les lleis vigents i als principis del dret públic internacional».
Durant els tres primers anys de la contesa (mitjans 1914-mitjans 1917) només hi va haver dos governs, cosa normal tenint en compte que en el sistema d'alternança bipartidista de la Restauració la durada mitjana en el poder de qualsevol d'aquests dos partits era entre un i tres anys. Però a partir del 1917, a causa de la greu crisi que travessava el país, es van succeir en cascada governs que amb prou feines duraven mesos a causa de la gran inestabilitat institucional.
Causes de la neutralitat espanyola miniatura|Alfons XIII de visita a París el 1913, un any abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial. Assegut al seu costat el president de la Tercera República francesa Raymond Poincaré. El govern conservador d'Eduardo Dato va decidir mantenir Espanya neutral, perquè segons la seva opinió, compartida per la majoria de la classe dirigent, no tenia motius i recursos per entrar en el conflicte. La declaració de neutralitat d'Itàlia va ser clau en la presa de la decisió, ja que en cas contrari Espanya deuria haver entrat a la guerra juntament amb França i Regne Unit pels Acords de Cartagena de 1907.Segons aquests acords van ser la construcció dels cuirassats Classe España, que es basava en la idea estratègica que a canvi del suport britànic i francès per a la defensa d'Espanya, la flota espanyola donaria suport a l'Armada Francesa en cas de guerra amb la Triple Aliança contra les flotes combinades del Regne d'Itàlia i Àustria-Hongria a la Mar Mediterrània El rei Alfons XIII també va estar d'acord amb la neutralitat, encara que segons va confessar a l'ambaixador francès, li hauria agradat que Espanya entrés a la guerra del costat aliat a canvi d'«alguna satisfacció tangible» —probablement Gibraltar, Tànger i també mans lliures a Portugal —però que estava envoltat de «cervells de gallina» —és a dir, acusava els polítics de pensar com a covards— i que ell «estava en una posició molt difícil».
Molt pocs es van oposar a la neutralitat. El cas més notori va ser el Diario Universal, òrgan del liberal comte de Romanones, que va publicar un article sense firma —tot i que tothom ho va atribuir a Romanones, malgrat que aquest va negar haver-ho escrit— titulat «Neutralitats que maten» en què defensava la participació d'Espanya a la guerra del costat dels aliats, en coherència amb la política exterior espanyola alineada amb França i la Gran Bretanya des del 1900. «És necessari que tinguem el valor de fer saber a Anglaterra i a França que hi estem, que considerem el seu triomf com el nostre i el seu venciment com a propi», es deia a l'article. Però «la neutralitat més estricta» es va imposar, recolzada pel rei. esquerra|miniatura|Densitats de població a Espanya per províncies el 1900. Observeu que era un país amb poca densitat en comparació amb altres països europeus i que la majoria de la població es trobava a Madrid i les regions costaneres. Espanya era un Estat de segon rang, que mancava de la potència econòmica i militar suficient per presentar-se com un aliat desitjable a qualsevol de les grans potències europees en conflicte: Alemanya i Àustria-Hongria, d'una banda; Gran Bretanya, França i Rússia, de l'altra. Per això cap dels països bel·ligerants va protestar per la neutralitat espanyola. "No deixava de ser una declaració d'impotència… ja que es basava en el que tothom admetia amb més o menys vergonyos: que Espanya no tenia els mitjans militars necessaris per afrontar una guerra moderna", afirma Javier Moreno Luzón. Així ho va reconèixer el primer ministre Dato en una nota adreçada al rei, en què va afegir una altra consideració (les tensions socials que provocaria): «Amb només intentar-la [una actitud bel·licosa] arruïnaríem la nació, encendríem la guerra civil i posaríem en evidència la nostra manca de recursos i de forces per a tota la campanya. Si la del Marroc està representant un gran esforç i no aconsegueix arribar a l'ànima del poble, com hauríem d'emprendre una altra de més riscos i de despeses inicials per a nosaltres fabulosos?».
L'estat precari de l'exèrcit fou fonamental per decidir la neutralitat. S'acabava de ficar a l'aventura del protectorat del nord del Marroc. Es tractava d'un exèrcit de terra antiquat, mal armat i que, a causa del nombre excessiu d'oficials que tenia, gran part dels diners destinats a l'exèrcit es redistribuïa entre la nòmina dels oficials, de manera que el país s'havia vist incapacitat per lliurar una carrera armamentística a principis del , com havien fet gran quantitat de països i imperis europeus. D'altra banda, l'armada havia estat considerada una de les principals culpables de la derrota del 98 i havia perdut dues esquadres senceres en aquella guerra. Va ser oblidada fins a 1908, quan durant el govern llarg d'Antonio Maura es va aprovar la construcció dels cuirassats Classe España i altres vaixells menors en el denominat Pla Ferrándiz. miniatura|Evolució de les aliances a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) a tot el planeta: L'esclat de conflictes socials, a causa de la cada vegada més gran consciència de la classe obrera, i el desenvolupament i creixement de sindicats i partits d'esquerra, sobretot republicans, aliens al « torn » característic d'aquesta època política del país, cobrava més importància a causa d'episodis com la Setmana Tràgica de Barcelona del 1909 o als Fets del ¡ Cu Cut ! del 1905 amb l'assalt de l'exèrcit als diaris catalans. Si Espanya intervenia a la guerra i el desenvolupament de la guerra no era favorable, es podria produir un esclat com el de la Revolució russa.
Impacte de la neutralitat italiana Després que la Primera Crisi Marroquina amb l'enfortíment dels llaços d'Espanya amb la Gran Bretanya i França, el govern espanyol va arribar a un acord amb aquests països per a un pla de defensa mútua (Acords de Cartagena de 1907). A canvi del suport britànic i francès per a la defensa d'Espanya, la flota espanyola donaria suport a l' Armada francesa en cas de guerra amb la Triple Aliança contra les flotes combinades del Regne d'Itàlia i Àustria-Hongria al mar Mediterrani. Producte d'aquesta col·laboració va ser la construcció dels cuirassats de la classe Espanya. La idea estratègica era que la Royal Navy deuria centrar-se en el Mar del Nord contra l'Armada Imperial Alemanya i la flota francesa per si sola no podria contenir la italiana i austrohongaresa juntes, i calia que França transportés a les seves tropes colonials des del nord d´Àfrica al continent europeu.
La declaració inicial de neutralitat del Regne d'Itàlia va ser un factor determinant perquè Espanya pogués mantenir la seva neutralitat a la Gran Guerra.La desconocida razón por la que España evitó de milagro entrar en la Primera Guerra Mundial, ABC (10/10/2018) Itàlia no va participar en el bàndol de la Triple Aliança perquè era una aliança defensiva i va ser Àustria-Hongria la que va iniciar la guerra. Durant un any va negociar amb tots dos bàndols per triar en quin participar, i el maig de 1915 va acabar entrant a la guerra al bàndol de l'Entente per lluitar contra els seus antics aliats de l'Aliança.
Aliadòfils i germanòfils miniatura|El comte de Romanones va ser president del Consell de Ministres. El seu article «Neutralitats que maten» publicat a El Diario Universal el 18 d'agost de 1914 va marcar el començament del conflicte entre aliadòfils i germanòfils; la controvèrsia que va crear aquest el va obligar a retractar-se i a ressituar-se en una postura de neutralitat benèvola cap a l'Entente.