va ser un matemàtic italià.
Miranda va ser deixeble de Mauro Picone a la universitat de Nàpols en la qual es va graduar el 1931. Va treballar al Istituto per le applicazioni del calcolo, que Picone havia fundat a Nàpols, i el va seguir a Roma quan es va traslladar de ciutat. El curs 1934-35 va obtenir una beca per a fer estudis de post grau a París. El 1937 va obtenir, per oposició, la càtedra d'anàlisi matemàtica de la universitat de Gènova de la qual va passar el 1939 al Politècnic de Torí. A partir de 1943 va desenvolupar la seva carrera acadèmica a la universitat de Nàpols, on va fer tàndem amb Renato Caccioppoli fins a la mort d'aquest el 1959. Va morir a Nàpols el 1982.
Miranda és recordat per haver demostrat el 1940 una proposició d'Henri Poincaré que avui porta el nom de teorema de Poincaré-Miranda. Miranda va publicar una setantena d'articles científics sobre anàlisi matemàtica esdevenint un autèntic expert en equacions diferencials el·líptiques. També va publicar una desena de llibres i monografies, entre els quals destaca el seu llibre Equazioni alle derivate parziali di tipo ellittico (1955), que va ser objecte de nombroses reedicions i traduccions.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Morts a Nàpols Categoria:Alumnes de la Universitat de Nàpols Frederic II Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Professors de la Universitat La Sapienza Categoria:Professors de la Universitat de Gènova Categoria:Professors del Politècnic de Torí Categoria:Professors de la Universitat de Nàpols Frederic II Categoria:Matemàtics de la Campània Categoria:Científics napolitans Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Matemàtics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1912