va ser un científic de sistemes, programador, enginyer de software, assagista de ciències i pioner en ciències de la computació. Físic teòric en formació, va treballar com a programador al Mathematisch Centrum (Amsterdam) entre 1952 i 1962. Catedràtic universitari durant la major part de la seva vida, Dijkstra va exercir la Càtedra Centenari Schlumberger en Ciències de la Computació a la Universitat de Texas a Austin des de 1984 fins a la seva jubilació el 1999. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Tecnologia d'Eindhoven (1962–1984) i investigador de la Corporació Burroughs (1973–1984).
Una de les figures més influents de la generació fundadora de la ciència informàtica, Dijkstra va ajudar a donar forma a la nova disciplina tant des de la perspectiva de l'enginyeria com des de la teoria. Les seves contribucions fonamentals cobreixen diverses àrees de la informàtica, incloent-hi la construcció de compiladors, sistemes operatius, sistemes distribuïts, programació seqüencial i concurrent, paradigma i metodologia de programació, recerca en llenguatges de programació, disseny de programes, desenvolupament de programes, principis d'enginyeria de software, algoritmes de gràfics, i fonaments filosòfics de la programació informàtica i de la informàtica. Molts dels seus papers són l'origen de noves àrees de recerca. Diversos conceptes i problemes que ara són estàndard en informàtica van ser identificats per primera vegada per Dijkstra o els noms dels ossos encunyats per ell. Com a principal opositor de la visió mecanitzadora de la ciència informàtica, va refutar l'ús dels conceptes d'informàtica i d'enginyeria de programari com a paraules clau per a les disciplines acadèmiques.
Fins a la meitat dels anys seixanta, la programació informàtica es considerava més un art (o un ofici) que una disciplina científica. En les paraules de Harlan Mills (1986), "la programació [abans de la dècada de 1970] va ser considerada com una activitat privada per resoldre trencaclosques per escriure instruccions informàtiques per treballar com a programa". A finals dels anys seixanta, la programació informàtica estava en crisi. Dijkstra va ser un grup petit de acadèmics i programadors industrials que van defensar un nou estil de programació per millorar la qualitat dels programes. Dijkstra, que va tenir una formació en matemàtiques i física, va ser un dels motors de l'acceptació de la programació informàtica com a disciplina científica. Va encunyar la frase "programació estructurada" i durant els anys setanta aquesta es va convertir en la nova programació ortodoxa. Les seves idees sobre la programació estructurada van ajudar a establir les bases per al naixement i el desenvolupament de la disciplina professional de l'enginyeria de programari, permetent als programadors organitzar i gestionar projectes de programari cada vegada més complexos. Tal com va assenyalar Bertrand Meyer (2009), "la revolució en la visió de la programació iniciada per la iconoclàstia de Dijkstra va portar a un moviment conegut com a programació estructurada, que defensava un enfocament sistemàtic i racional de la construcció del programa. La programació estructurada és la base de tot el que s'ha fet, ja que en la metodologia de programació, inclosa la programació orientada a objectes.
L'estudi acadèmic de la computació simultània va començar als anys seixanta, amb Dijkstra (1965) el primer article d'aquest camp, identificant i resolent el problema d'exclusió mútua. També va ser un dels primers pioners de la investigació sobre els principis de la computació distribuïda. El seu treball fonamental sobre la concurrència, els semàfors, l'exclusió mútua, deadlock (abraçada mortal), la recerca de camins més curts en gràfics, tolerància a fallades, autoestabilització, entre moltes altres contribucions, inclou molts dels pilars sobre els quals es construeix el camp de la informàtica distribuïda. Poc abans de la seva mort el 2002, va rebre el premi ACM PODC Influential-Paper en informàtica distribuïda pel seu treball sobre l'auto-estabilització del càlcul del programa. Aquest premi anual es va canviar el nom de Premi Dijkstra (Premi Edsger W. Dijkstra en Informàtica distribuïda) l'any següent, en el seu honor. Com el premi, patrocinat conjuntament pel simposi ACM sobre principis de computació distribuïda (PODC) i el simposi internacional EATCS sobre computació distribuïda (DISC), reconeix que "cap altre individu ha tingut una influència més gran en la investigació en els principis de la computació distribuïda".
Biografia Primers Anys Nascut a Rotterdam. El seu pare, que era químic, va ser president de la Societat Holandesa de Química; i havia après química durant la secundària i més tard va ser el seu superintendent. La seva mare era matemàtica però mai va tenir un treball formal.
Dijkstra sempre havia considerat emprendre una carrera jurídica i representar els Països Baixos en les Nacions Unides. Tanmateix, després de graduar-se a l'escola el 1948, sota el suggeriment dels seus pares va estudiar matemàtiques i física i després física teòrica en la Universitat de Leiden.
A principis dels anys cinquanta, els ordinadors eren una novetat. Dijkstra va ensopegar amb la seva carrera per casualitat, i a través del seu supervisor, el professor Johannes Haantjes, va conèixer a Adriaan van Wijngaarden, el director del Departament de Computació del Centre de Matemàtiques i Informàtica d'Amsterdam, el qual va oferir un treball a Dijkstra que va esdevenir el primer programador holandès el març de 1952.
Durant un temps, Dijkstra es va mantenir compromesa amb la física, treballant-hi a Leiden tres dies després de cada setmana. Amb l'exposició creixent a la informàtica, però, el seu enfocament va començar a canviar. Com va recordar:
Un any més tard es va trobar amb un altre problema amb els enginyers de hardware que treballaven en el següent computador de l'institut: minimitzar el conjunt de cables necessaris per connectar els pins del panell posterior de la màquina. Coma solució va redescobrir l'algorisme conegut com a Algorisme de Prim per trobar un arbre generador minimal. L'Algorisme de Prim va ser desenvolupat l'any 1930 pel matemàtic txec Vojtěch Jarník i posteriorment descobert de forma independent i tornar a publicar per Robert C. Prim l'any 1957. Dijkstra va publicar el seu redescobriment l'any 1959. A causa dels diferents redescobriments i republicacions l'algorisme es coneix també com Algorisme DJP'.
L'any 1961 Dijkstra va descriure per primera vegada l'Algorisme shunting yard, un mètode per persejar expressions matemàtiques especificades en la notació infix, a l'informe del CWI. Es pot utilitzar per produir resultats en Notació Polonesa Inversa (RPN) o com un arbre de sintaxi abstracte (AST). L'algorisme shunting yard s'utilitza per implementar 'operator-precedence parsers'.
Entre 1962 i 1963 Dijkstra va proposar el mecanisme dels semàfors per l'algorisme d'exclusió mútua per n processos que probablement va ser la primera publicació sobre algorismes concurrents i que va introduir una nova àrea de recerca. També va identificar el problema del deadlock i va proposar l'algorisme del banquer per prevenir el deadlock.
Dijkstra va presentar el 1964 tres algorismes d'auto estabilització per a l'exclusió mútua en un anell. El treball de Dijkstra és considerat el primer en la introducció i demostració del concepte d'auto estabilització.
A mitjans dels anys 70 Dijkstra, juntament amb altres autors van introduir dues abstraccions útils (mutator i collector) en l'estudi sobre la recollida de memòria brossa. El mutator és una abstracció del procés que realitza la computació, incloent-hi l'assignació d'una nova cel·la d'emmagatzematge. El collector és el procés que automàticament recupera memòria brossa.
A principis dels anys 80 Carel S. Scholten i Dijkstra van proposar l'algoritme Dijkstra-Scholten per detectar la finalització d'un sistema distribuït.
El 1981 Dijkstra va desenvolupar l'algorisme smoothsort, un algorisme de cerca basat en comparacions, variació de l'algorisme heapsort.
Construcció de compiladors i recerca en llenguatge de programació Dijkstra era conegut per ser fan d'ALGOL 60 i va treballar en l'equip que va implementar el primer compilador per a aquest idioma. Va estar molt involucrat en el desenvolupament, la realització i la popularització d'ALGOL 60. Tal com va discutir Peter Naur a l'article "El costat europeu de l'última fase del desenvolupament d'ALGOL 60", a les Actes de la primera conferència ACM SIGPLAN sobre història de les llengües de programació, gener de 1978, Dijkstra va participar en el període 1958– 1959 en diverses reunions que van culminar amb la publicació de l'informe que definia el llenguatge ALGOL 60. El nom de Dijkstra no apareix a la llista de 13 autors de l'informe final. Pel que sembla, finalment va deixar el comitè perquè no podia estar d'acord amb les opinions de la majoria. Tot i així, mentre que a Mathematisch Centrum (Amsterdam), va escriure conjuntament amb Jaap Zonneveld el primer compilador ALGOL 60. Dijkstra i Zonneveld, que van col·laborar en el compilador, van acordar no afaitar-se fins que es completés el projecte; mentre que Zonneveld es va afaitar poc després, Dijkstra va mantenir la barba durant la resta de la seva vida.
ALGOL va ser el resultat de la col·laboració de comitès americans i europeus. ALGOL 60 (abreujat de ALGOrithmic Language 1960) és membre de la família de llenguatges de programació informàtica ALGOL. Va seguir d'Algol 58 i va inspirar molts idiomes que el van seguir. Va donar lloc a molts altres llenguatges de programació, incloent BCPL, B, Pascal, Simula i C. Algol 60 era un llenguatge informàtic dissenyat sofisticadament i proporcionava un gran nombre de reptes fins ara desconeguts en la implementació. Com assenyala Bjarne Stroustrup, "un problema amb Algol60 era que ningú sabia com implementar-ho". Un nou repte important en la implementació d'Algol 60 va ser l'assignació i la gestió de les dades en temps d'execució. El 1960, Dijkstra i Zonneveld van mostrar com es podrien executar procediments recursius utilitzant una pila de temps d'execució de registres d'activació i com accedir de manera eficient als identificadors des dels àmbits tancats de forma estàtica utilitzant l'anomenat "display".Gram, Christian; Rasmussen, Per; Østergaard, Søren Duus (eds.) (2015). History of Nordic Computing 4 4th IFIP WG 9.7 Conference, HiNC 4, Copenhagen, Denmark, August 13–15, 2014, Revised Selected Papers. (Springer), p. 358 El compilador ALGOL 60 va ser un dels primers a donar suport a la recursió que emprava un mètode nou per fer-ho. El llibre breu de Dijkstra, Primer of Algol 60 Programming, publicat per primer cop el 1962, va ser la referència estàndard per al llenguatge durant diversos anys.
Disseny i desenvolupament de programes (investigació d'enginyeria del software) Les idees de Dijkstra sobre la metodologia de programació (especialment el moviment de programació estructurada) van ajudar a establir els fonaments per al naixement i desenvolupament de la disciplina professional de l'enginyeria del software (en particular, el disseny i desenvolupament de programari), que permetrà als programadors organitzar i gestionar projectes de software cada vegada més complexos. A finals de la dècada de 1960 Dijkstra va debatre sobre el concepte de famílies de programes. I a mitjan anys setanta David Parnas i altres van aclarir la idea i van mostrar com aplicar-la en els principis d'enginyeria del software.