The Tomb of Dracula és una sèrie de còmics de terror estatunidenca publicada per Marvel Comics des d'abril de 1972 fins a agost de 1979. La sèrie de 70 números va comptar amb un grup de caçadors de vampirs que lluitaven contra el Comte Dràcula i altres amenaces sobrenaturals. En rares ocasions, Dràcula treballava amb aquests caçadors de vampirs contra una amenaça comuna o lluitava amb altres amenaces sobrenaturals pel seu compte, però la majoria de vegades, era l'antagonista més que el protagonista. A més de les seves batalles sobrenaturals en aquesta sèrie, el Dràcula de Marvel va servir com a superdolent per a altres personatges de l'Univers Marvel, lluitant contra Blade the Vampire Slayer, Spider-Man, Werewolf by Night, els X-Men, Howard the Duck, etc. i el personatge amb llicència de Robert E. Howard Solomon Kane.
Història de la publicació Sèrie original L'any 1971, el Comics Code Authority va relaxar algunes de les seves regles de llarga durada sobre els còmics de terror, com ara la prohibició virtual dels vampirs. Marvel ja havia provat les aigües amb un personatge "quasi-vampíric", Morbius, the Living Vampire, però la companyia ara estava preparada per llançar un títol de vampir habitual com a part de la seva nova línia de còmics de terror. Després d'alguna discussió, es va decidir utilitzar el personatge de Dràcula, en gran part perquè era el vampir més famós per al públic en general, i també perquè la creació de Bram Stoker i els personatges secundaris eren en aquell moment de domini públic als Estats Units.
La sèrie va patir la falta de direcció durant el seu primer any; el més significatiu és que cadascun dels tres primers números va ser dibuixat per un escriptor diferent. Tot i que Gerry Conway s'acredita com l'únic escriptor del número 1, la trama va ser en realitat escrita per Roy Thomas i l'editor Stan Lee, i Conway no va tenir cap intervenció sobre el número fins que ja havia estat completament dibuixat. A Conway se li va permetre escriure el número 2 per ell mateix i va fer-ho amb una història molt influenciada per la britànica Hammer Films, una desviació sorprenent del primer número, que era un derivat de les pel·lícules de monstres d'Universal. Conway va abandonar la sèrie a causa d'una sobreabundància de tasques d'escriptura, i va ser substituït per Archie Goodwin amb el número 3. Goodwin va renunciar després de només dos números, però també va fer canvis importants a la direcció de la sèrie, inclosa la introducció dels membres del repartiment Rachel Van Helsing i Taj Nital. El nou escriptor Gardner Fox va portar la sèrie en una altra direcció i va introduir un romanç entre Frank Drake i Rachel Van Helsing, que continuaria sent una subtrama per a la resta de la sèrie. Tanmateix, Thomas (que en aquell moment havia succeït a Lee com a editor de The Tomb of Dracula) va considerar que la presa de contacte de Fox no va funcionar i el va treure del llibre després de només dos números.
El títol va guanyar estabilitat i va aconseguir el seu ritme quan Marv Wolfman es va convertir en el seu guionista guionista en el setè número,Sanderson "1970s" a Gilbert (2008), p. 155 tot i que el mateix Wolfman ha afirmat que estava vacil·lant en la sèrie fins a l'arc de la història als números 12-14, remarcant: "Aquesta història és quan finalment vaig descobrir de què tractava aquest còmic". Tota la tirada de The Tomb of Dracula va ser dibuixada per Gene Colan, amb Tom Palmer entintant tots menys els números 1, 2 i 8-11. Gil Kane va dibuixar moltes de les portades durant els primers anys, com ho va fer per a molts altres títols de Marvel. Colan va basar l'aparença visual de Dràcula de Marvel no en Bela Lugosi, Christopher Lee o qualsevol altre actor que hagués interpretat el vampir al cinema, sinó més aviat en l'actor Jack Palance. Palance interpretaria a Dràcula en una producció televisiva de la novel·la de Stoker l'any després del debut de The Tomb of Dracula .
Colan, ja un dels artistes més consolidats i destacats de Marvel, va dir que havia fet pressió per obtenir l'encàrrec:
Wolfman i Colan van desenvolupar un vincle mentre treballaven en la sèrie, en la qual van col·laborar estretament. Colan va recordar: "Em donava un argument escrit, però també ho discutia amb mi per telèfon. Tendia a fer preguntes, en lloc d'assumir que tenia la idea."
Dràcula es va trobar amb el Werewolf by Night en una història creuada que va començar a The Tomb of Dracula nº 18 (març de 1974) i va continuar el mateix mes a Werewolf by Night nº 15 amb els dos capítols escrits per Wolfman. Una breu trobada entre Dràcula i Spider-Man es va produir al primer número de Giant-Size Spider-Man. The Tomb of Dracula nº 44 presentava una història encreuada amb Doctor Strange nº 14, una altra sèrie que estava dibuixant Colan en aquell moment.Sanderson "1970s" a Gilbert (2008), p. 175: "The great Marvel artist Gene Colan was doing superb work illustrating both Doctor Strange and The Tomb of Dracula. So it made sense for Strange writer Steve Englehart and Tomb author Marv Wolfman to devise a crossover story." The Tomb of Dracula va tenir 70 números fins a l'agost de 1979. L'historiador de còmics Les Daniels va assenyalar que "Amb una sèrie ininterrompuda de setanta números al llarg de més de set anys, The Tomb of Dracula de Marvel va ser la sèrie de còmics més reeixida amb un malvat com a personatge principal". A mesura que s'aproximava la cancel·lació, Wolfman va fer per tancar la història i els fils persistents amb el número 72. Però Jim Shooter, aleshores l'editor en cap, va retallar dos números retroactivament després que l'obra s'hagués completat per a tres. Com va recordar Wolfman,
Dotze d'aquestes pàgines, que Wolfman havia guardat com a fotocòpies, van aparèixer a la col·lecció de reimpressió de tapa dura The Tomb of Dracula Omnibus Vol. 2. La sèrie va culminar amb la mort de Quincy Harker i l'aparent mort i dispersió de Dràcula.
El 2010, Comics Bulletin va classificar la carrera de Wolfman, Colan i Palmer a The Tomb of Dracula en cinquè lloc a la seva llista dels "10 millors Marvels dels anys 70".
Dracula Lives! Una revista en blanc i negre, Dracula Lives! es va publicar des de 1973 fins a 1975 per "Marvel Monster Group".Sanderson "1970s" a Gilbert (2008), p. 159: "Marvel added to its black-and-white magazine line with this anthology of stories about the vampire lord Dracula." Dracula Lives! va publicar 13 números més un número Super Annual de reimpressió. Funcionant simultàniament amb Tomb of Dracula, les continuïtats dels dos títols de tant en tant es superposaven, amb històries teixint-se entre les dues. La majoria de les vegades les històries de Dracula Lives! eren contes autònoms, inclosa una adaptació serialitzada de la novel·la original de Bram Stoker, en entregues de 10 a 12 pàgines escrites per Roy Thomas i dibuixades per Dick Giordano.
Giant-Size Dracula The Tomb of Dracula es va complementar amb un còmic trimestral de mida gegant que va tenir cinc números a mitjans dels anys setanta.Sanderson "1970s" a Gilbert (2008), p. 165: "Dracula won his own double-sized quarterly comic, Giant-Size Chillers, which became Giant-Size Dracula with its second issue in September. Issue #1 introduced Lilith, Dracula's daughter." La primera història de l'artista John Byrne per a Marvel Comics, "Dark Asylum", es va publicar a Giant-Size Dracula nº 5 (juny de 1975).
Revista en blanc i negre El títol en color The Tomb of Dracula va ser succeït per una altra revista en blanc i negre, també anomenada The Tomb of Dracula, amb històries també dibuixades per Gene Colan que van reprendre on acabava el títol en color. Va durar sis números de 1979 a 1980.
Aparicions posteriors de Dràcula Diversos anys més tard, Dràcula es va trobar amb els X-Men dues vegades. Encara que Dràcula (i tots els altres vampirs de l'Univers Marvel) van ser finalment destruïts per la mística fórmula Montesi a les pàgines de Doctor Strange nº 62 (desembre de 1983), el senyor dels vampirs va ser ressuscitat. Marvel va publicar una minisèrie de quatre números Tomb of Dracula, reunint Wolfman i Colan, sota la seva empremta Epic Comics el 1991, i va reviure Dràcula i els seus enemics a les sèries de curta durada Nightstalkers i Blade als anys noranta. Alguns fils argumentals no resolts de The Tomb of Dracula es van abordar als tres últims números de Nightstalkers. Aquests inclouen els destins de la núvia de Dràcula, Domini, el seu fill Janus i el caçador de vampirs Taj Nital. Dràcula va prendre el paper principal a la minisèrie Dracula: Lord of the Undead.
Van seguir dues minisèries més de quatre números. Stoker's Dracula va continuar i va concloure l'adaptació de la novel·la original de Bram Stoker Dràcula de l'escriptor Roy Thomas i l'artista Dick Giordano, que havia començat a Dracula Lives 30 anys abans. Va seguir una altra minisèrie de Tomb of Dracula amb Blade unint-se a un nou equip de caçadors de vampirs per evitar que Dràcula assoleixi la divinitat. Apocalypse vs. Dracula presentava Dràcula lluitant contra Apocalypse, un enemic immortal de l'equip de superherois X-Men, al Londres victorià.
Personatges principals Dràcula Quincy Harker, el fill de Jonathan i Mina i líder discapacitat dels caçadors de vampirs; va morir en una batalla amb Dràcula. Rachel van Helsing,Sanderson "1970s" a Gilbert (2008), p. 156: "Created by writer Archie Goodwin and artist Gene Colan, the blonde vampire slayer Rachel van Helsing debuted in The Tomb of Dracula #3." la néta d'Abraham Van Helsing i líder dels caçadors de vampirs a la mort de Harker; Dràcula la va convertir en vampir i, posteriorment, Wolverine dels X-Men la va matar per pietat. Blade the Vampire Slayer,Sanderson "1970s" a Gilbert (2008), p. 160: "Early in their collaboration on The Tomb of Dracula, writer Marv Wolfman and artist Gene Colan co-created Blade, a black man who stalked and killed vampires with the wooden blades after which he named himself." el fill d'una dona mossegada per un vampir durant el part i un estimable, però reticent aliat de la banda de caçadors de vampirs de Quincy Harker. Blade posseeix habilitats quasi vampiriques, inclosa una vida útil molt prolongada i la capacitat de detectar criatures sobrenaturals, així com una immunitat al vampirisme complet. Frank Drake, l'últim descendent mortal viu de Dràcula i membre fundador dels caçadors de vampirs de Quincy Harker. La línia de sang d'en Drake es basa en un dels matrimonis de Dràcula anteriors al seu vampirisme. Hannibal King, un caçador de vampirs i investigador privat que ell mateix és un vampir reticent, soci freqüent de Blade i Drake. Subsistia únicament de la sang que adquiria dels bancs de sang o dels cadàvers que trobava i mai havia pres sang directament d'un ésser humà, per la qual cosa va poder sobreviure a la fórmula de Montesi i va ser restaurat a la forma humana normal. Taj Nital, un mut caçador de vampirs musulmà indi d'una força considerable (suficient per restringir temporalment a Dràcula) el fill del qual, Adri, va ser vampiritzat. Més tard es va transformar en vampir i va ser destruït a Nightstalkers nº 18. Safron Caulder, una corista de Londres i xicota recurrent de Blade. De vegades es trobava com una típica damisela en dificultats, però Blade sempre la rescatava malgrat un cas en què gairebé el van enganyar perquè l'estaquès. Lilith, la filla de Dràcula,Sanderson "1970s" a Gilbert (2008), p. 165: "Dracula won his own double-sized quarterly comic, Giant-Size Chillers, which became Giant-Size Dracula with its second issue in September. Issue #1 introduced Lilith, Dracula's daughter." un vampiresa immortal que va ser maleïda perquè no morís mai fins que el seu pare fos destruït permanentment; quan va ser assassinada, va renéixer al cos d'una dona innocent que volia la mort del seu pare.