El 40 Comic Barcelona (també conegut com el 40è Saló Internacional del Còmic de Barcelona) fou la 40a edició del Saló del Còmic de Barcelona. Tingué lloc entre el 6 i el 8 de maig del 2022 als palaus 2 i 5 i la Plaça de l'Univers de la Fira de Barcelona-Montjuïc.
Es tractà de la primera edició presencial després d'haver sigut anul·lat dues vegades consecutives degut a la pandèmia de COVID-19. En aquesta edició, la gran notícia del certamen fou la recuperació de l'ambient festiu, amb qual el públic va poder tornar-se a trovar amb els seus autors preferits. Meritxell Puig, directora del festival, va reconèixer un cop finalizada l'edició estar «molt contents» del retorn a la fira presencial, tot fent-ne un «balanç molt positiu perquè ha tornat la gran festa del còmic» i ho ha fet amb «aires nous».
Ficomic havia presentat l'edició als mitjans de comunicació dos dies abans de la data inaugural, anunciant el desig d'assolir uns 118.000 visitants al llarg dels tres dies. En xifres, hi hagué dos-cents expositors repartits en 48.000 m², l'entrada general costà dotze euros i l'horari fou de 10 del matí a 8 del vespre.
Entre les novetats, va destacar la creació de dos nous espais, anomenats "Comic Vision" i "Comic Fantasy", i la modificació del premi a l'autor revelació, el qual fou batejat com a "premi Miguel Gallardo a l'autor revelació" en homenatge a Miguel Gallardo, que havia mort feia poc. L'altre gran homenatge a l'autor fou l'exposició que se li dedicà, comissariada per Roser Messa. Aquesta mostra va compartir protagonisme amb l'altre gran atractiu de l'edició: l'exposició dedicada al 40è aniversari del Saló del Còmic. Per altra banda, a la Plaça de l'Univers hi va destacar una estàtua al·lusiva al còmic, dedicada a l'àlbum El canvi climàtic de Mortadel·lo i Filemó.
Pel fet de tractar-se del 40è aniversari, Ficomic va voler posar especial èmfasi en els dibuixants autòctons. Un centenar d'autors hi van acabar passant, per exemple Anabel Colazo, Álex Fito, Max, Bartolomé Seguí, Santiago Sequeiros, Alfons López, Juanjo Guarnido, Hernán Migoya o Miguel Ángel Martín.
Entre les entitats amb parada hi hagué l'Institut d'Estudis Baleàrics, el qual convidà els autors Anapurna, Bàrbara Alca, Canizales, Pato Conde, Florentino Flórez, Guillermo Sanna, Jacques Salomon, Francesc Grimalt i Tomeu Riera, a banda de la tècnic Karen Müller.
El Saló va tancar les portes amb una assistència de més de 110.000 visitants, una xifra similar a l'aforament d'abans de la pandèmia.
El ressorgiment del còmic adult en català, el gran protagonista Durant el certamen, el Grup Enciclopèdia va anunciar el naixement del segell Kaji Manga, la primera editorial de manga només en català. Aquest projecte sorgia de la col·laboració del Grup Enciclopèdia amb les editorials Arechi Manga i Yermo Ediciones, ambdues de Carles Miralles. Mesos més tard, aquest anunci es concretaria amb la publicació dels mangas Dodoma i Grendel, que foren novetats al 28 Manga Barcelona.
Aquesta iniciativa de Kaji Manga seguia el camí traçat per Ooso Comics el 2018 amb la publicació en català de Mazinger Angels, títol que fou anunciat per sorpresa al 36è Salo del Còmic de Barcelona. Des d'aleshores, Ooso Comics havia anat publicant títols cada any i en la present edició tornava a anunciar nous títols, ara Getter Robot i X-Venture.
L'editorial Norma, per altra banda, va presentar al Saló la novel·la gràfica El fill del xòfer, adaptació al 9è art del llibre de Jordi Amat, sobre la vida del periodista Alfons Quintà. Un any abans, Norma ja havia publicat l'integral de Victus, basat en la novel·la homònima d'Albert Sánchez Piñol. Paral·lelament, sumant-se al boom del manga, Norma va anunciar que l'editorial estava pensant en el llançament d'una línia pròpia de manga en català. Aquesa proposta es concretaria mesos més tard amb la publicació de populars títols com Tokyo Revengers, Kimetsu no yaiba (traduït com a Guardians de la nit), Jujutsu Kaisen i Chainsaw Man.
La recent creada Editorial Finestres, existent des del 2021, va presentar les novetats Kent State de Derf Backderf, Túnels de Rutu Modan i Els ignorants d'Étienne Davodeau. Va anunciar, també, la intenció de publicar pròximament Dragman de Steven Appleby, premiat al Festival del Còmic d'Angulema de 2021. Segons Montserrat Terrones, directora de l'editorial, l'objectiu de Finestres era la consecució de la normalització del còmic adult en català, i pretenia fer-ho publicant còmics sobre temes d'actualitat i amb la firma de reconeguts autors europeus. En la seva iniciativa d'impulsar el còmic en català, l'editorial venia de crear el Premi Finistres de Còmic en català, el guanyador del qual fou Max amb la novel·la gràfica Què, la qual es publicaria mesos més tard.
El Premi Finistres se sumava així al premi creat pel diari Ara, que des del 2020 entregava anualment el premi Ara de còmic, amb la primera edició guanyada per Pep Brocal amb l'obra Caritat del Río, i la segona guanyada per Luis Pérez Ortiz amb Cuelgamuros.
Altres editorials que ja editaven còmic adult en català des de feia algun temps eren Males Herbes, Comanegra o Pagès Editors, creadora aquesta darrera de la col·lecció Doble Tinta el 2021, inaugurada amb el còmic 8 hores: el noi del sucre i la vaga de la canadenca d'Alfons López i Pepe Gálvez.
En l'àmbit del fanzine, Forn de Calç, publicat per Extinció Edicions, havia sigut nominat al Festival del Còmic d'Angulema, i ara era també nominat al 40 Comic Barcelona.
Tots aquest anunciaments de nous còmics, creació recent de premis i presentacions de títols, confirmaven el bon moment del còmic adult en català, un ressorgiment que tenia lloc després de tota una dècada de sequera que s'havia imposat a resultes de la fallida de Glénat i la seva successora EDT el 2014, les editorials que a l'època més títols en català havien llançat al mercat. Aleshores, aquell model dirigit per Joan Navarro, que es nodria de moltes subvencions de la Generalitat, no va acabar de funcionar. Apresa la lliçó i amb prudència, les editorials emprenien ara altres camins seguint estratègies pròpies.
Incorporació de nous espais Ficomic inaugurà els espais "Comic Vision" i "Comic Fantasy" amb l'objectiu d'aprofondir la relació existent entre el còmic i altres mitjans com l'audiovisual, la literatura o els jocs. D'una banda, "Comic Vision", coordinat per Borja Crespo, pretenia prestar atenció a les sèries i el cinema. En aquest espai s'hi van projectar pel·lícules i anime, amb estrenes com Misaki no Mayoiga (conegut en anglès com The House of the Lost on the Cape) i la versió live-action del popular manga Tokyo Revengers. D'altra banda, "Comic Fantasy", amb Cels Piñol al capdavant, pretenia posar èmfasi en obres de fantasia i ciència-ficció mitjançant els jocs de rol, jocs de taula i les cartes.
Addicionalment a aquests dos nous espais, Ficomic va consolidar també els espais "Alter Comic Barcelona", dedicat a publicacions independents; "Comic Kids", destinat al públic infantil; i "Comic Pro", una plataforma de contacte entre editors i autors, reservat als professionals i amateurs del sector.
Cartell miniatura|Cartell de Carla Berrocal. Ficomic va encarregar el cartell a l'autora Carla Berrocal, que fou presentat el dimecres 9 de març a la Casa Seat (Passeig de Gràcia 109, Barcelona). L'autora va explicar que el cartell recorda a la revista infantil La Nuri, la històrica publicació fundada per Lola Anglada. Així mateix, el cartell pretén recordar les revistes dels anys 1940-50, sent un homenatge al tebeo. Segons Berrocal, «he volgut unir diferents generacions i donar visibilitat a les dones autores, que no han tingut prou reconeixement».
El cartell, que mostra a una dona que entrega un còmic a una nena, combina passat i present, fent aparèixer simultàniament el nom antic de la convenció "saló del còmic de Barcelona", amb el nou nom escollit a partir de l'edició de 2019, "Comic Barcelona", que obria l'etapa de Meritxell Puig com a directora. Berrocal pretenia d'aquesta manera connectar a dues generacions de lectors, i reivindicar també l'autoria femenina.
La crítica va titllar l'estil del cartell de "nostàlgic i feminista", i de ser un dels cartells més reivindicatius de la història del saló.
Exposicions 40 anys de còmic, 40 anys de Saló. Gran exposició retrospectiva sobre la història del còmic en les darreres quatre dècades. L'exposició va estar formada per plafons rectangulars dividits en dues parts. A la primera part, a cada cara dels plafons s'hi recordava una edició del saló, amb fotos i informació diversa sobre els premis, convidats, el cartell o fets destacats. A la segona part, l'exposició se centrava en repassar l'evolució de la indústria del còmic durant els 40 anys de celebració del Saló. En aquests plafons s'hi trobava informació sobre el naixement i expansió de les llibreries especialitzades en còmics, l'auge de les revistes de còmic, el naixement de la novel·la gràfica o la presència de la dona en el 9è art.
Miguel Gallardo. Exposició dedicada a l'autor barceloní Miguel Gallardo, que havia mort feia uns mesos. La gran retrospectiva va repassar la llarga trajectòria artística de Gallardo, des de la seva època més underground, amb Makoki i el seu pas per la revista El Víbora, passant per diversos treballs com a il·lustrador, sense oblidar la seva incursió en la novel·la gràfica, on fou pioner amb obres com Un largo silencio (1997) o Maria i jo (2007). L'exposició també va recordar l'estreta relació de l'autor amb el Saló del Còmic, ja que hi havia estat involucrat des dels seus inicis formant part del comitè organitzador, havia guanyat el Gran Premi el 2014, el premi a la millor obra per Perro Nick el 1992 i havia il·lustrat tres cartells del saló: per a la primera edició (1981), per a la 11a edició (1993) i pel 25è aniversari (2007). L'exposició fou comissariada per la historiadora i divulgadora Roser Messa.
Aroha Travé. Exposició dedicada a l'autora terrassenca Aroha Travé, guanyadora del premi a l'autora revelació del 39 Comic Barcelona (2021).
Jurat miniatura|Foto de grup de guanyadors, jurat i organització. El jurat va estar compost pels 5 membres següents: Mery Cuesta, crítica d'art i divulgadora cultural Jordi Costa, crític cultural i cap del departament d'exposicions del CCCB Fernando Llor, guionista i membre de l'associació ARGH! Iria Ros, divulgadora i membre de l'associació ACDCómic Ferran Clavero, dibuixant i membre de l'associació APCómic
Noves bases dels premis Ficomic va renovar les bases del Gran Premi del Saló per tal que especifiqués que el premi honorífic és exclusiu per a autors. Aquest canvi va arribar arran de la polèmica sorgida en l'edició anterior degut al rebuig per part de molts autors a la concessió del Gran Premi del Saló a l'historiador Antonio Martín, pel fet de no ser ni dibuixant ni guionista.
La polèmica va derivar en la publicació d'un manifest de protesta per part dels autors, que fou signat per més de 300 professionals del sector. Alguns dels firmants d'adhesió a aquest manifest, com David Aja, Mamen Moreu, Luis NCT o David Rubín, declinaren participar al Saló. D'altres, com Paco Roca, Santiago Sequeiros o Sara Soler hi participaren d'alguna manera, tal com Aroha Travé, que havia rebut el premi a l'autora revelació de l'edició anterior i comptava amb una exposició en la present. Un altre dels signants del manifest, Miguel Gallardo, havia mort uns mesos abans, fou homenatjat amb una exposició planejada quan encara era viu.
Palmarès miniatura|Mery Cuesta amb Paco Sordo, premi a la Millor obra. miniatura|Genie Espinosa, autora revelació. miniatura|Clara i Olivia Cábez, guanyadores del premi al Millor fanzine. miniatura|Katia Klein i Rut Pedreño, premiades pel Millor còmic infantil i juvenil. miniatura|Manuel Álvarez, guanyador del Premi del Públic. Gran Premi del Saló Daniel Torres.
Millor obra