Els vint-i-vuit guàrdies de la divisió de Panfílov (en rus: Двадцать восемь гвардейцев дивизии Панфилова), comunament coneguts simplement com els vint-i-vuit guàrdies de Panfílov), o els soldats de la Guàrdia de Panfílov de la 316a divisió de fusellers de l'Exèrcit Roig que va participar en la batalla de Moscou de 1941 a 1942 durant la Segona Guerra Mundial. Segons la història oficial soviètica (posteriorment es va demostrar que era falsa) tots van resultar morts en acció el 16 de novembre de 1941, després de destruir 18 tancs alemanys i aturar l'atac enemic; els Vint-i-vuit van rebre col·lectivament el títol d'Heroi de la Unió Soviètica.
Una investigació de les autoritats soviètiques, realitzada l'any 1948 i desclassificada des de llavors, va revelar la història dels homes com una invenció. Ni els documents operatius alemanys ni els soviètics van confirmar les baixes alemanyes reclamades, i els alemanys van complir els objectius del seu dia molt abans del final del dia. A més, no tots els vint-i-vuit van ser morts: sis dels soldats havien sobreviscut i encara estaven vius. Un d'ells va ser detingut l'any 1947 acusat d'alta traïció i va confessar haver-se lliurat "voluntàriament" a les tropes alemanyes i haver-se incorporat posteriorment a una policia alemanya. Les troballes es van mantenir en secret; els vint-i-vuit guàrdies van continuar sent herois nacionals.
El combat Fons El 30 de setembre de 1941, la Wehrmacht va iniciar la seva ofensiva a Moscou. A mitjans de novembre, les unitats alemanyes estaven a només 100 quilòmetres de la capital de l'URSS.
La 316a Divisió de Fusellers de l'Exèrcit Roig, una formació que consistia principalment en reclutes de les repúbliques soviètiques kazakh i kirguis, comandada pel general Ivan Panfílov, formava part del 16è Exèrcit (Front Occidental) de Konstantin Rokossovsky. La divisió es va comprometre en un fort combat l'octubre de 1941 a l'oest de Volokolamsk, frenant l'ofensiva alemanya sobre Moscou. La divisió va patir nombroses baixes però va mostrar una moral alta i bones qualitats de lluita. El general Júkov, el comandant del front occidental, va recomanar que la divisió rebés el títol de Divisió de la Guàrdia i l'orde de la Bandera Roja per la seva actuació en les batalles del 20 al 27 d'octubre. A finals d'octubre, la 316a divisió va ser forçada a sortir de Volokolamsk i va ocupar posicions a l'est de la ciutat. Només dos batallons van quedar al 1075è Regiment de Fusellers després dels combats d'octubre, el 2 i el 3; el 1r batalló fou aniquilat. Es creia que la 4a companyia del 2n batalló també va ser destruïda, per la qual cosa es va tornar a formar, però pocs dies després les restes de la companyia van aconseguir sortir de l'encerclament. La nova 4a companyia (uns 100 homes de l'antic 1r batalló) es va fusionar amb l'antiga (uns 30 homes). El capità Gundilovitx va seguir sent el seu comandant i Vasily Klochkov el seu politruk.
La batalla de Dubosekovo miniatura|upright=2| El trencament de les tropes alemanyes a Volokolamsk. Les fletxes vermelles i blaves van marcar, respectivament, l'avenç dels 1r i 2n grups de combat de la 2a Divisió Panzer. La línia de punts indica la línia frontal aproximada: rosa: la posició inicial; morat: després de les batalles del 16 de novembre; blau: després de les batalles del 17 de novembre.
El matí del 16 de novembre, les posicions del 1075è Regiment prop de la petita estació de ferrocarril de Dubosekovo (cicle de creuament, literalment raz'yezd)El poble de Dubosekovo està situat a 12 km al sud-oest-oest. La 316ª divisió va tenir el combat més dur en aquesta área a l'octubre, abans de la pèrdua de Volokolamsk. van ser atacades per unitats de la 2a Divisió Panzer. Els alemanys van formar tres grups de combat (Kampfgruppen) a la típica manera Panzerwaffe. A través de la terra gelada, dos d'ells van maniobrar i van atacar les posicions febles del flanc esquerre del 1075è regiment. A les 10 del matí (hora de Moscou) ja es van apoderar dels pobles de Petelino i Nelidovo i van passar per alt l'estació de Dubosekovo. No es van trobar mencions als documents operatius sobre pèrdues de tancs importants o una resistència extremadament tossuda en aquesta zona. En la batalla següent, els Kampfgruppen van avançar més al nord, el 1075è Regiment va ser aclaparat i obligat a retirar-se de les seves posicions. En un testimoni posterior, el comandant del 1075, el coronel Ilya Kaprov, va dir que la seva unitat estava compromesa amb tancs alemanys i que la 4a companyia del seu 2n batalló, comandada pel capità Pavel Gundilovitx, va patir més d'un centenar de baixes en la lluita contra ells i, tot i així, va aconseguir per destruir alguns tancs. Dubosekovo va ser ocupada pels alemanys fins al 20 de desembre.
Glorificació Articles del Krasnaya Zvezda El 24 de novembre de 1941, Vasily Koroteev, un reporter de guerra del diari Kràsnaia Zvezdà de l'Exèrcit Roig, va viatjar a la seu del 16è Exèrcit per entrevistar a Rokossovsky. Mentre estava al lloc de comandament, es va trobar amb el comissari Serguei Egorov, l'oficial polític en cap de la 8a Divisió Panfílov de la Guàrdia, el nou nom de la 316a Divisió, que es va concedir per honrar la memòria del seu general al comandament, que va ser mort en acció el 18 de novembre. Egorov va dir al periodista d'un grup de soldats que, davant de 54 tancs alemanys, van lluitar fins al final i van disparar dos dels seus que volien rendir-se. El comissari ha afegit que no ha estat present a l'acte i n'ha tingut notícies d'un altre responsable polític. Va recomanar que Koroteev escrigués sobre això al diari.
L'article, titulat Els Guàrdies de Panfílov a la batalla de Moscou, es va publicar al Kràsnaia Zvezdà el 27 de novembre amb la signatura "Front Oest, 26 de novembre (Per telègraf del nostre corresponsal)". L'informe parlava de la contribució de la Divisió Panfílov als combats i esmentava que "Un grup de soldats de la 5a companyia... va ser atacat per una columna de 54 tancs enemics, però no es van retirar", i va afegir que un comissari anomenat Diev va dirigir el soldats fins que tots havien estat assassinats, però van aconseguir mantenir la posició davant l'atac del tanc. Aleshores, el seu regiment va venir al rescat i va rebutjar l'atac del regiment d'infanteria alemany a "la posició del comissari Diev". Koroteev va escriure que l'enemic va patir vuit-centes baixes i va perdre 18 tancs. Koroteev no va mencionar la data o el lloc de la batalla, ni la mida exacta del grup.De fet, hi havia un altre periodista amb Koroteev al quarter general del 16è Exèrcit, Txernixev del Komsomolskaia Pravda. Realitzà un article amb detalls molt semblants, publicat el 26 de novembre, un dia abans que el de Koroteev (amb la signature "Front occidental, 25 de novembre"). Txernixev també mencionà l'instructor polític Diev, 54 tancs enemics i detalls semblants. No obstant, aquest article no va atraure gaire interès.
L'endemà, el Krasnaya Zvezda va publicar un editorial a la portada del periodista Aleksander Krivitsky sota el títol "La voluntat dels 28 herois caiguts", dedicat únicament a la lluita heroica del grup de Diev, que presentava la mateixa descripció dels fets. Krivitsky va afegir algunes reminiscències històriques i l'eslògan "La Guàrdia mor però no es rendeix!" com a motivació dels soldats. L'hora i el lloc exactes de la batalla encara no es van nomenar, però en aquest article es va informar del nombre d'herois. Segons proves de 1948, l'editor del Kràsnaia Zvezdà, David Ortenberg, va preguntar a Koroteev quants soldats van participar en l'enfrontament. Va respondre arbitràriament que la companyia estava incompleta i que probablement hi havia trenta homes, inclosos dos traïdors que es volien rendir, arribant així al número vint-i-vuit. Ortenberg va decidir que dos aspirants a desertors eren massa, va reduir el seu nombre a un i va passar aquesta informació a Krivitsky.
La missió Krivitsky El primer article va rebre una resposta positiva dels líders soviètics, inclòs el mateix Stalin, però calia identificar els noms dels herois caiguts. Krivitski va visitar la 8a Divisió de Guàrdia i va intentar trobar testimonis de la lluita. Va descobrir que ningú no podia identificar al "comissar Diev", i el coronel Kaprov li va dir que mai havia sentit parlar de l'acció dels "28 Guàrdies". Malgrat això, el 22 de gener de 1942 Krivitski va publicar un altre article al Krasnaya Zvezda, en què va canviar "5a companyia" per "4a" i va convertir el comissari Vasili Klotxkov en l'heroi principal. Krivitski també va declarar que "Diev" era un sobrenom de Klotxkov, encara que els sobrenoms mai es van utilitzar en els informes de l'Exèrcit Roig. Les últimes paraules de Klòtxkov a l'article van ser: "Rússia és una terra immensa, però no hi ha on retirar-se: Moscou està darrere nostre!"
El segon heroi més important de l'article va ser el sergent Dobrobabin. Tot el grup s'anomenava "Unitat del sergent Dobrobabin" i suposadament va comandar el primer enfrontament amb la infanteria enemiga pel seu compte. De fet, Dobrobabin només comandava un esquadró de l'esquadra de rifles i hi havia un home de rang superior, el sergent d'estat major Gavriil Mitin, entre els "28 Guàrdies".
En un article del 22 de gener, Krivitski va indicar per primera vegada l'hora i el lloc exactes de l'acció: el 16 de novembre, a l'estació de Dubosekovo, al flanc esquerre del 1075è Regiment. Ara els historiadors soviètics es van veure obligats a buscar-hi rastres de la gesta, mentre que els documents dibuixaven el quadre contrari: el ràpid avanç dels alemanys. De fet, els combats dels dies següents es van fer molt més durs per a la 2a Divisió Panzer, i el 18 de novembre es van mantenir a 25 quilòmetres de l'objectiu marcat per a aquell dia. Segons l'article, els guàrdies van matar 70 "metralladors" enemics i van destruir 18 tancs amb els seus rifles antitanc, granades i còctels molotov. L'article afirmava que l'últim supervivent del grup, el soldat Ivan Natarov, va descriure les seves gestes poc abans de morir a causa de les seves ferides en un hospital de campanya. A més s'hi van enumerar els noms dels morts. Els noms no es coneixien de manera fiable: o bé aquests noms els va dir a Krivitski el comandant de la 4a companyia, Gundilovitx, tal com els recordava, o bé es van extreure d'algunes llistes de morts i perduts en acció al voltant de la data del 16 de novembre. El capità Gundilovitx va ser mort en acció l'abril de 1942, per la qual cosa no va poder comentar el testimoni de Krivitski, Kujebergenov, Dobrobabin i altres. Durant l'hivern, només es van trobar tres cossos prop de l'estació de Dubosekovo.
La història dels vint-i-vuit va guanyar una àmplia publicitat. El març de 1942, Nikolai Tíkhonov va escriure un poema titulat "Un vers per als vint-i-vuit guàrdies". Altres autors van seguir el mateix i es van publicar diverses obres literàries sobre la batalla de Dubosekovo. En conseqüència, els Guàrdies es van convertir en herois famosos a tota la Unió Soviètica.Jörg Echternkamp, Stefan Martens. Experience and Memory: The Second World War in Europe. Berghahn Books (2010). . p. 99–101.
"Els vint-i-vuit guàrdies de Panfílov" a l'època soviètica Detenció de Kujebergenov