Un carminatiu és una substància medicinal d'acció antiespasmòdica, que afavoreix l'expulsió de gasos que es formen al tub digestiu, especialment a l'intestí. L'excés de gasos s'anomena mèdicament meteorisme i pot produir sensació d'abdomen inflamat i espasmes.
Etimologia El mot carminatiu deriva de carminar que vol dir expel·lir del cos. En fa menció Guy de Cauliach, a Inventari o Collectori de Medecina: "Aço fan les pocions... aidants a carminar" al llibre 3, capítol 2, "Carminant les ventositats" ibid., llibre 6, capítol 7.
Fàrmacs carminatius Els dos principis actius carminatius més importants que s'utilitzen per a reduir els gasos són la simeticona i la dimeticona. Els dos són tensioactius i aquest efecte s'aconsegueix des de la síntesi del dimetilpolisiloxà. La simeticona té un una molècula de diòxid de silici més, però ambdós químicament són polímers linears de siloxans metilats.
Mecanisme d'acció Dispersen i prevenen la formació de bombolles de gasos envoltades de mucositats. Redueixen la tensió superficial de les bombolles.
Plantes carminatives miniatura|Agua del Carmen®, preparat medicinal a base de plantes i utilitzat com a carminatiu. Antigament molt utilitzada, l'Agua del Carmen® és un preparat medicinal a base de plantes que té propietats carminatives entre d'altres. Hi ha força plantes que poden usar-se com a carminatius. Entre elles trobem:
L'alfàbrega L'anet L'anís L'assafètida El càlam La camamilla El cardamom La ceba El comí El coriandre El donzell La farigola El fonoll El gingebre El marduix La melissa La menta La nou moscada L'orenga El poliol
Bibliografia ALCOVER, Mn. Antoni Mª, Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma, 1988, (Obra completa)
Categoria:Fàrmacs del sistema digestiu i metabolisme