Silves és una ciutat i un municipi de la regió de l'Algarve, al sud de Portugal. L'indret on és la ciutat podria haver estat ocupat pels lusitans, que tindrien un castre al castell de Silves, i estaria després dominada pels romans. Va tenir gran importància política, cultural i econòmica durant el període musulmà, entre els segles VIII i XIII, i llavors es coneixia com Xelb.SARAIVA e BARROS, 1986:44-46. Després de la conquesta cristiana, la ciutat entra en un profund procés de declivi, i perd la seu del bisbat de l'Algarve per Faro el 1577.(2)
Ocupació lusitana i romana El lloc del castell podria haver estat originàriament un castre lusità, que va estar després lligat als pobles fenicis, grecs i cartaginesos.(1) Potser la ciutat fou una colònia fenícia. El castre degué ser conquerit per tropes romanes el 201 ae, que el feren una base militar i centre comercial.(1) D'acord amb els vestigis arqueològics trobats, durant aquest període hauria existit ací un temple dedicat a Diana.ALARCÃO, 1973:163. Al jaciment arqueològic de Cerro da Rocha Branca, a prop de Silves, s'han trobat indicis d'ocupació des de l'edat del ferro fins al període medieval, passant pels dominis romà i islàmic. S'hi trobaren fragments de ceràmica, de Terra sigillata i àmfores de tipus iberopúnic.
Aparegueren probables vestigis de l'època romana al municipi, incloent-hi un pont a Alcantarilha, les Villas d'Amoreira, a Algoz, de Vila Freda, prop de l'estació de trens de Silves, de Sâo Pedro, a Sâo Bartolomeu de Messines, i de Torrejão Velho a Tunes, estructures funeràries i una mina a la freguesia de Sâo Bartolomeu de Messines, una fortalesa i una població portuària a Armação de Pêra, dues necròpolis a Sâo Marcos da Serra, necròpolis i altres troballes prop d'Alcantarilha, un tresor amb monedes a Santo Estêvâo, un poblat al costat de la presa d'Odelouca, i un altre al costat de la do Funcho, amb una necròpoli.
Edat mitjana esquerra|miniatura|Porta d'Almoina de Silves, construïda durant el domini musulmà, i molt alterada després de la conquesta cristiana
Domini islàmic La ciutat passà a domini islàmic al 716, i li prengué el nom de Xelb.(3) El domini musulmà va durar prop de mig mil·lenni, durant el qual la ciutat conegué una gran expansió i fou un nucli important. Silves arribà a ser la capital de l'Emirat algarvio, un emblema de la civilització islàmica a la zona occidental de la península Ibèrica.(2) Alexandre Herculano referia que «comparada amb Lisboa, Silves era molt més forta, i en opulència i sumptuositat d'edificis deu vegades més notable», citació de la Relaçâo dos Cruzados.(2) Silves també va ser un nucli de la noblesa islàmica, havent estat colonitzada per habitants originaris de la península Aràbiga, principalment iemenites, en comptes d'amazics o nadius del Marroc.(2) El geògraf musulmà Al-Idrissí la va descriure com «bella ciutat edificada en una plana, envoltada d'una forta muralla. Les rodalies estan cobertes d'hortes i pomars. Es beu aigua d'un riu que banya la població pel sud i mou molins. L'oceà queda només a tres milles, a occident. Té un port sobre el riu i drassanes. Les muntanyes properes produeixen grans quantitats de fustes que s'exporten lluny. La ciutat és bonica i s'hi veuen elegants edificis i mercats ben subministrats. La població és constituïda per àrabs del Iemen i altres que parlen un dialecte àrab molt pur. Saben també dir versos i en general són eloqüents i hàbils, tant la gent del poble com les classes elevades. Els habitants del camp són extremadament acollidors, ningú els excedeix en aquest punt.».(2) Durant el període islàmic, s'ampliaren molt les defenses de la ciutat, amb una nova muralla a la vora del riu Arade.(1) Durant el final del domini islàmic, la població fou computada en prop de trenta mil persones.(3)
Durant els segles IX i X, algunes forces normandes atacaren la zona meridional de la península Ibèrica, intentant traure profit d'un període de guerres internes als territoris musulmans: atacaren Lisboa el 884 i amenaçaren les ciutats de Silves i Sevilla, però van ser derrotats en una batalla naval al riu Arade el 996, amb el suport de reforços vinguts de Sevilla.COUTINHO, 2008:23. Durant el segle XI Silves fou capital d'una taifa, un tipus de regne islàmic, formada al 1028 o 1048.COUTINHO, 2008:24.
Silves fou presa i saquejada el 1060, pel rei Ferran I de Lleó, tot i que tornà poc temps després al domini islàmic. (3) Una de les principals figures de la història de Silves al fou Abu-I-Qàssim ibn Hussay, nadiu de la ciutat, que després d'una joventut pròdiga es va dedicar a l'ascetisme i la peregrinació. Va estudiar amb el famós religiós Ibn al-Arif a Almeria, i es dedicà al sufisme; poc després va començar a induir els seus deixebles a lluitar contra els almoràvits.(30) A la primeria de l'any islàmic de 539 (1144 - 1155), Abu-I-Qàssim prengué Mértola, i la revolta es va difondre per altres ciutats, incloent-hi Silves, Beja i Évora.(30) Poc temps després sorgiren divisions entre les forces d'Abu-I-Qàssim i fou expulsat de Mértola, que va passar a ser aliada d'Ibn Hamdís, governador de Còrdova.(30) Abu-I-Qàssim demanà llavors ajuda a Abd-al-Mumin, líder del Gharb al-Ândalus, que el posà al capdavant d'una campanya militar contra els almoràvits, junt amb Barraz Ibn Muhammad.(30) La primera ciutat conquerida fou Jerez, i atacaren després Niebla i Mértola, que ja era sota control almohade.(30) Finalment, van prendre Silves, que fou governada per Abu-I-Qàssim, mentre que Barraz tornà a Mértola.(30) Segons els registres històrics, la ciutat fou presa pels almohades el 542 (1147 a 1148), any següent al de la conquesta de Marràqueix, que havia estat la capital de l'Imperi almoràvit.(30) Una de les seus ambicions era aconseguir la independència de la regió occidental de l'Al-Àndalus. Entre les troballes islàmiques d'aquest període hi ha dues monedes, un dinar del tipus almoràvit, la cara del qual indica que va ser batut a Silves l'any islàmic de 544 (11 de maig de 1149 a 29 d'abril de 1150), amb el subtítol al-mahdī bi-llāh.(30) Va ser el primer exemplar d'una moneda d'or encunyada per islàmics al territori que després seria Portugal.(30) L'altra és un qirat, d'origen anònim, tot i que amb una referència a un imām, amb subtítols molt semblants als del dinar.(30) És possible que foren encunyades durant el govern d'Abu-I-Qàssim per animar la població de la ciutat a la seua causa d'independència política i religiosa.(30) Poc després, Abu-I-Qàssim i la població de Silves es van revoltar contra la dinastia almohade, durant un període de gran inestabilitat a la regió del Magrib.(30) Després de restaurar el control al nord d'Àfrica, Abde Almumine va enviar un exèrcit contra les ciutats rebels de la península Ibèrica, que es van rendir.(30) El 545 (1150-1151) Abu-I-Qàssim va tornar a revoltar-se contra Abde Almumine, i al 1151 cercà una aliança amb Alfons I.CAPELO et al, 1994:28 La població de Silves, però, malfià dels efectes que aquesta aliança podria causar, i el va assassinar el mes de jumada al-ula del 546 (entre el 16 d'agost i 14 de setembre del 1151).(30)
Durant l'inici del segon període del Califat almohade, entre els segles i , Silves fou la capital d'una regió que abastava des d'Aljezur i el sud de la costa alentejana fins als actuals municipis de Lagoa i Albufeira. Aquest territori era defensat per una línia de fortaleses, de la qual formaven part els castells d'Aljezur, Alferce, que controlava la via de Silves a Monchique, Castelo Belinho, que pot haver estat un fort avançat, Alcantarilha, que era al costat de la carretera a Faro, i Paderne, que dominava la zona de frontera de la costa, i les regions de Loulé i Silves. miniatura|Gravat del rei Sanç acceptant la rendició dels habitants de Silves
Conquesta cristiana El 1189 el rei Sanç I comença a planejar la conquesta de Silves, i segueix l'exemple del seu pare, que havia emprat mercenaris estrangers durant el setge de Lisboa.(2) Així, a l'estiu d'aquest any contracta un exèrcit de croats nòrdics, que anaven per la costa portuguesa amb destinació a Terra Santa, per ajudar-lo a capturar Silves, i els pagà amb el saqueig de la ciutat.(2) Aquesta força es componia de tres mil cinc-cents soldats flamencs, germànics, britànics i danesos, i trenta-sis vaixells.CAPELO et al, 1994:31. La flota ix del Tajo el 16 de juliol d'aquest any, i remunta l'Arade fins a Silves quatre dies després.(2) Els croats desembarquen a l'illot Senhora do Rosário, i el setge dura fins al 3 de setembre.(2) Després de la victòria, saquegen la ciutat, massacren la població, tot i la intervenció del rei Sanç I. Els sobrevivents fugiren cap a Sevilla; els croats van prosseguir el viatge a Terra Santa, deixant la ciutat abandonada, vigilada només per uns soldats.(2) A més de Silves, els croats també conqueriren els castells d'Albufeira i Alvor.COUTINHO, 2008:45. Sanç I instal·là la seu de l'Algarve a Silves, que abans era a Ossonoba, devastada per les forces islàmiques. El primer bisbe de Silves fou Nicolau, un clergue de l'Orde de Santo Agostinho que havia estat confessor del rei.(3)
Aquest primer domini cristià de Silves només va durar prop de tres anys, a causa de la pressió del califa del Marroc, Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur.CAPELO et al, 1994:32. L'any següent a la conquesta de la ciutat, va atacar el territori portugués amb tres exèrcits, i assetjà Silves, però sense èxit.(41) Reprengué la campanya l'any següent, i reconquerí Silves, Alcácer do Sal, Palmela i Almada, gairebé tot el territori portugués al sud del Tajo.(41) La batalla de 1189 i la posterior reconquesta de Silves foren descrites per l'historiador islàmic Abdelwahid al-Marrakushi en la seua obra Història dels almohades, traduïda per David Lopes: «Quan arribà l'any de 585 (1188-1189 de J. C.) Pere fill d'Enric -maleït siga!- anà contra la ciutat de Silves a la península d'Al-Àndalus. L'assetjà amb les seues tropes, i els francs van venir en el seu auxili per mar amb galeres. Les condicions d'aquest socors van ser que els presoners fets pertanyerien a aquests, i a ell la ciutat, i així es va acordar. La van atacar, doncs, per terra i per mar, van fer els seus habitants captius i el fill d'Enric -maleït siga! - restà senyor de la ciutat. Llavors l'emir dels creients preparà un gran exèrcit, i s'hi feu a la mar amb el propòsit d'alliberar la dita ciutat de Silves. L'assetjà, però els cristians, no podent defensar-la, l'abandonaren i se n'anaren de la regió que ella domina. Pel que fa a l'emir només es va satisfer després d'haver-los pres una de les seues principals fortaleses, per nom Torroxo; i després tornà a la ciutat del Marroc».