va ser un actor i cantant francès. Considerat una figura clau del cinema francès, va protagonitzar diverses pel·lícules clàssiques com Pépé le Moko (1937), La Grande Illusion (1937), Le Quai des brumes (1938), La bèstia humana (1938), Le Jour se lève (1939).), i Le plaisir (1952). Gabin va ser nomenat membre de la Legió d'Honor en reconeixement de l'important paper que va tenir en el cinema francès.
Biografia Gabin va néixer Jean-Alexis Moncorgé a París, fill de Madeleine Petit i Ferdinand Moncorgé, propietari d'un cafè i animador de cabaret el nom artístic del qual era Gabin, que és un nom en francès. Va créixer al poble de Mériel al departament de Seine-et-Oise (actual Val-d'Oise), uns 35 km al nord de París. Va anar al Lycée Janson de Sailly. Gabin va deixar l'escola aviat i va treballar com a obrer fins als 19 anys quan va entrar al món de l'espectacle amb una part d'una producció de Folies Bergères. Va continuar actuant en papers menors abans d'entrar a l'exèrcit.
Carrera Després de completar el seu servei militar als Fusiliers marins, va tornar al negoci de l'entreteniment, treballant sota el nom artístic de Jean Gabin en tot allò que s'oferia a les sales de música i operetes parisenques, imitant l'estil de cant de Maurice Chevalier. Va formar part d'una companyia que va fer una gira per Amèrica del Sud i, en tornar a França, va trobar feina al Moulin Rouge. Les seves actuacions van començar a notar-se i van sorgir millors papers escènics que van portar a dues pel·lícules mudes el 1928.
Dos anys més tard, Gabin va fer la transició a les pel·lícules sonores en una producció de Pathé de 1930, Chacun sa chance. Interpretant papers secundaris, va fer més d'una dotzena de pel·lícules durant els quatre anys següents, incloent-hi pel·lícules dirigides per Maurice i Jacques Tourneur. Però només va obtenir un autèntic reconeixement per la seva actuació a Maria Chapdelaine, una producció de 1934 dirigida per Julien Duvivier. Aleshores va ser elegit com un heroi romàntic al drama de Guerra de 1936 La Bandera; aquesta segona pel·lícula dirigida per Duvivier el va establir com una gran estrella. L'any següent va tornar a formar equip amb Duvivier en el gran èxit Pépé le Moko. La seva popularitat va portar a Gabin el reconeixement internacional. Aquell mateix any va protagonitzar La Grande Illusion de Jean Renoir, una pel·lícula contra la guerra que es va presentar en un teatre de la ciutat de Nova York durant sis mesos sense precedents. A continuació, una altra de les obres més importants de Renoir, La bèstia humana, una tragèdia de Cinema negre basada en la novel·la d'Émile Zola i protagonitzada per Gabin i Simone Simon, així com Le Quai Des Brumes, un dels clàssics del realisme poètic del director Marcel Carné. Es va divorciar de la seva segona dona el 1939.
Hollywood miniatura|Gabin a Au-delà des grilles (1949) A finals de la dècada de 1930, Gabin es va veure inundat d'ofertes de Hollywood, però les va rebutjar totes fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Després de l'ocupació alemanya de França el 1940, es va unir a Renoir i Duvivier als Estats Units. Durant el seu temps a Hollywood, Gabin va començar un idil·li amb l'actriu Marlene Dietrich que va durar fins al 1948.Marlene Dietrich und Jean Gabin – Ein ungleiches Liebespaar 21 gener 2013, 50 Jahre deutsch-französische Freundschaft, Deutsch-französische Paare. Arte TV (German) Les seves pel·lícules a Amèrica —Moontide (1942) i L'impostor (1944), aquesta darrera amb Duvivier— no van tenir èxit.
Acció de la Segona Guerra Mundial Intrèpid, Gabin es va unir a les Forces Franceses Lliures del general Charles de Gaulle i va guanyar la Medalla Militar i una Croix de Guerre pel seu valor de guerra lluitant amb els aliats al nord d'Àfrica. Després del Desembarcament de Normandia, Gabin va servir amb la 2a divisió blindada que va alliberar París.
Caiguda de la carrera El 1945 Carné va triar Gabin per protagonitzar la pel·lícula Les portes de la nit amb Dietrich com a coprotagonista. No li agradava el guió i temia que el seu accent alemany no anés bé al públic francès de postguerra. Quan es va retirar del projecte, Gabin va seguir l'exemple, donant lloc a una baralla amb Carné. Va trobar un productor i director francès disposat a treballar ell i la Dietrich junts, però la pel·lícula, Martin Roumagnac, no va ser un èxit i la seva relació personal va acabar aviat. El 1948 Gabin va protagonitzar la pel·lícula poètica realista de René Clément Au-delà des grilles, que va guanyar un Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera, però que va obtenir poc reconeixement per a Gabin. El 1949 va protagonitzar el seu únic paper al teatre a La Soif de Henri Bernstein. Va funcionar a París durant sis mesos, amb Gabin elogiat per la crítica com "un actor teatral de primer nivell". Malgrat aquest reconeixement, les seves pel·lícules posteriors no van sortir bé a la taquilla francesa, i els cinc anys següents van portar fracassos repetits. esquerra|miniatura|Gabin a Els petits rebels (1955)
Tornada La carrera de Gabin semblava encaminada a l'oblit fins que la pel·lícula de 1954 Touchez pas au grisbi, dirigida per Jacques Becker, li va valer el reconeixement de la crítica. La pel·lícula va ser molt rendible internacionalment. Després va tornar a treballar amb Renoir en French Cancan, amb María Félix i Françoise Arnoul. Gabin va interpretar el detectiu de Georges Simenon, Comissari Maigret, en tres pel·lícules el 1958, 1959 i 1963. Durant els següents 20 anys, va fer gairebé 50 pel·lícules més, la majoria d'elles molt reeixides comercialment i crítica, incloses moltes per a Gafer Films, la seva productora amb el també actor Fernandel. Entre els seus companys hi havia figures destacades del cinema de postguerra com Brigitte Bardot (En cas de malheur), Alain Delon (Le Clan des Siciliens, Mélodie en sous-sol i Deux hommes dans la ville), Jean-Paul Belmondo (Un singe en hiver) i Louis de Funès (Le Tatoué).
Mort Gabin va morir de leucèmia a l'Hospital Americà de París, al suburbi parisenc de Neuilly-sur-Seine. El seu cos va ser incinerat i, amb tots els honors militars, les seves cendres van ser escampades al mar des d'un vaixell militar.
Llegat miniatura|220x220px| Museu Jean Gabin
Gabin és considerada una de les grans estrelles del cinema francès, i va ser nomenat Oficial de la Legió d'Honor. L'any 1981, l'actor francès Louis de Funès va iniciar el Prix Jean Gabin, un guardó lliurat als actors emergents de la indústria cinematogràfica francesa. Va ser atorgat anualment des del 1981 fins al 2006. El Musée Jean Gabin, al municipi de Mériel, on va créixer, narra la seva història i inclou els seus records cinematogràfics. La plaça Jean Gabin va ser inaugurada el 16 de maig de 2008 per Daniel Vaillant, llavors alcalde del 18è districte de París, i els fills de Gabin. És a la cantonada de les rues Custine i Lambert, als peus de Montmartre. El cinema Jean Gabin de Montginebre va rebre el seu nom. Montgenèvre es descriu com l'estació d'esquí més antiga de França i va ser una destinació de vacances popular per a Gabin i altres artistes i intel·lectuals francesos, inclòs Jean-Paul Sartre.
Filmografia