In the Aeroplane Over the Sea és el segon àlbum del grup estatunidenc de folk i rock Neutral Milk Hotel, publicat el 10 de febrer de 1998 per Merge Records. L'àlbum presenta un so predominantment indie rock i folk psicodèlic caracteritzat per una baixa qualitat intencionada (lo-fi). Instruments tradicionals com la guitarra i la bateria contrasten amb instruments menys convencionals dins la música popular com xerracs musicals, zanzitòfons i uilleann pipes. Les lletres de l'àlbum, escrites pel líder del grup Jeff Mangum, són surrealistes i opaques, amb temes que varien des de la nostàlgia a l'amor.
In the Aeroplane Over the Sea va ser enregistrat al Pet Sounds Studio de Denver entre juliol i setembre del 1997. El productor Robert Schneider va treballar amb Jeff Mangum per millorar el so de baixa qualitat de l'àlbum debut de la banda, On Avery Island. Com que Schneider no es podia permetre un equipament d'estudi bàsic, va desenvolupar una tècnica d'enregistrament que implicava una compressió pesada.
Per promoure l'àlbum, Neutral Milk Hotel va emprendre una gira per Amèrica del Nord i Europa i va desenvolupar una reputació de realitzar actuacions caòtiques i físicament exigents.
La recepció crítica va ser majoritàriament positiva, però no laudatòria. Amb tot, durant els següents anys, l'àlbum va obtenir seguiment de culte online i Mangum va lluitar per suportar la seva nova fama. Es va cansar d'actuar i d'explicar les seves lletres, i va desaparèixer de l'ull públic. Va ser llavors quan In the Aeroplane Over the Sea va començar a rebre grans elogis per part de la crítica, i actualment és descrit pels periodistes de música com un àlbum de referència dins l'indie rock i un dels millors àlbums dels anys 90.
Antecedents alt=Photo of a man holding a guitar with a microphone nearby|miniatura|Jeff Mangum actuant amb Neutral Milk Hotel el 1997. Neutral Milk Hotel es va formar a Ruston (Louisiana) a mitjans dels anys 80, com a un dels projectes de gravació cassolana del músic Jeff Mangum. Els simples enregistraments cassolans que Mangum feia amb els seus amics Robert Schneider, Bill Doss i Will Cullen Hart van conduir a la formació del col·lectiu Elephant 6. Després de graduar-se de l'institut, Mangum es va mudar a Seattle, i va publicar el senzill Everything Is mitjançant Cher Doll Records sota l'àlies Neutral Milk Hotel. L'exposició del senzill va convèncer Mangum d'enregistrar més música sota aquest nom. Es va mudar a Denver i va treballar amb Schneider per enregistrar, el 1996, l'àlbum On Avery Island. Tot i que Schneider estava interessat en una expansiva producció Beatlesca, es va adaptar a la preferència de Mangum d'obtenir un so de baixa qualitat anomenat lo-fi, admetent que "al principi era frustrant, però vaig arribar a disfrutar-ho. Així és com vaig aprendre a produir, fent aquest enregistrament, perquè vaig haver de deixar anar tot el que pensava que hauria de ser".
Després de la publicació de On Avery Island, Mangum va reclutar tres músics per anar de gira amb ell: Julian Koster, Jeremy Barnes i Scott Spillane. La gira nord-americana de suport per a On Avery Island va generar prou diners per permetre que el quartet es traslladés a Athens (Georgia), on un grup de músics del col·lectiu Elephant 6 vivien. Ja a la primavera del 1997, Mangum havia escrit i fet maquetes de gairebé cada cançó de In the Aeroplane Over the Sea. Va compartir aquestes demos amb el seus companys de grup abans de tornar tots a Denver per enregistrar l'àlbum.
Enregistrament In the Aeroplane Over the Sea va ser produït per Schneider, i es va enregistrar entre juliol i setembre del 1997 al Pet Sounds Studio de Denver, la casa d'un amic de Schneider, Jim McIntyre. Schneider va pagar la meitat del lloguer per poder accedir a cada habitació de la casa excepte el dormitori de McIntyre. Les sessions d'enregistrament del disc van coincidir amb altres sessions diverses. Schneider ja estava produint l'àlbum de The Minders Hooray for Tuesday quan els membres de Neutral Milk Hotel van començar a arribar, però va decidir aturar la seva producció fins que In the Aeroplane Over the Sea estigués acabat. McIntyre enregistrava la cançó de Von Hemmling «My Country 'Tis of Thee» al seu dormitori mentre els membres de Neutral Milk Hotel tocaven, i quan no necessitaven a Julian Koster, aquest treballava en cançons de The Music Tapes, com «Television Tells Us» i «Aliens».
Schneider va separar els membres de la banda a habitacions diferents, però sempre va mantenir a Mangum proper a l'habitació de control per si volia endollar la seva guitarra acústica a un cartutx de quatre pistes. Schneider ocasionalment va provar d'utilitzar una guitarra elèctrica, però va borrar aquests enregistraments ja que ell sentia que no sonaven com la música de Mangum. A mesura que les sessions van progressar, Schneider va voler trobar una manera d'enregistrar el so de la guitarra acústica a un micròfon en comptes de al cartutx. Va decidir grabar el so a través de micròfons Neumann U 87. Segons Scheider: "[A Mangum] li agradava una [guitarra] acústica endollada perquè la trobava com difuminada i crua, com una guitarra elèctrica, però també tenia una qualitat estricta... Jo havia desenvolupat un so de guitarra acústica pel meu compte amb el que ell estava molt content pel segon disc, i crec que és realment bo".
Kim Cooper, biògrafa de Neutral Milk Hotel, creu que In the Aeroplane Over the Sea és un dels àlbums més distorsionats mai fets, però també asenyala la manca d'equipament com pedals de distorsió o pedals Big Muff. A Mangum li agradava tenir una capa de distorsió sobre la música, però Schneider no podia permetre’s un equip d'efectes estàndard. En comptes d'això, Schneider va utilitzar una compressió pesada i va col·locar un preamplificador de micròfon de tub Bellari RP-220 a prop de la seva guitarra. A continuació, Schneider va transmetre el so a través d'una taula de mescles i va maximitzar el so a una cinta de casset. Aquest procés es va realitzar amb gairebé cada instrument utilitzat a In the Aeroplane Over the Sea. Schneider va afirmar que les no linealitats de la distorsió del micròfon donaven a l'àlbum la seva qualitat "càlida" única.
Els arranjaments de vent metall van ser escrits principalment per Schneider. Ell escrivia aquestes parts en un piano o un orgue, i llavors les donava al trombonista Rick Benjamin per assegurar-se que la notació musical era correcta. Scott Spillane va ser l'últim membre de la banda en arribar, així que Schneider li va mostrar els arranjaments que ja havia escrit. Les trompetes estaven escrites en clau de sol en segona, però com que Spillane només sabia llegir la clau de fa en quarta, va haver de reescriure aquests arranjaments abans de poder aprendre'ls. Com havia fet per aprendre les cançons de On Avery Island, Spillane va passar hores cada dia practicant i escrivint més arranjaments al soterrani. Cap al final de les sessions d'enregistrament, Schneider i Spillane van treballar junts per combinar homogèneament els seus diferents arranjaments. Les parts de Schneider eren més melancòliques, mentre que Spillane escrivia parts més caòtiques i bullicioses.
Composició In the Aeroplane Over the Sea és difícil de categoritzar dins d'un gènere específic. Els crítics generalment el descriuen com indie rock i folk psicodèlic amb un so lo-fi, però també destacar l'ampli ventall d'influències, que inclou música coral d'Europa Oriental, so de Canterbury, música de circ, música concreta, música drone, free jazz i tropicália. Jason Ankeny de AllMusic compara l'àlbum a una "banda de marxa en un viatge àcid", mentre que Kim Cooper va escriure: "la música és com res més dins l'underground dels anys 90". Part de la varietat musical prové dels instruments que s'utilitzen al disc. Instruments tradicionals com l'acordió, la bateria i les guitarres distorsionades contrasten amb instruments més únics com el xerrac musical, el saxofòn digital i les uilleann pipes.
Les guitarres de Jeff Mangum són un component clau per a gran part de l'àlbum. Mangum sovint juga amb progressions d'acords senzilles, que Erik Himmelsbach de Spin compara a la progressió dels 50. Altres aspectes importants de la música inclouen la pesada quantitat de distorsió, així com l'enregistrament multipista que Schneider va utilitzar per la majoria dels instruments. In the Aeroplane Over the Sea emfasitza l'estructura i la textura, i les pistes es segueixen sense problemes entre si. El tempo musical de vegades canvia bruscament de pista a pista. Rolling Stone destaca la quantitat d'estils musicals presents en l'àlbum per tempoː lentes marxes fúnebres contrasten amb trepidant punk rock. El crític Chris DeVille ha escrit: "En l'eix musical, Neutral Milk Hotel va derivar de segments de psicodèliques cançons de foguera penetrants i íntimes a segments de banda completa que tiraven endavant amb una gràcia fortuïta".
Lletres Mangum va escriure les lletres de cada cançó de In the Aeroplane Over the Sea. Aquestes són surrealistes i sovint fan referència a temes aparentment no relacionats. Kim Cooper cita «King of Carrot Flowers, Pt. 1», la cançó que obre l'àlbum, com un exemple d'aquest estil d'escriptura. Mentre les lletres són sobre fantasies d'infantesa, hi ha referències a despertars sexuals, violència domèstica, fanatisme religiós, lectura de cartes tarot i possible incest. Els fans i periodistes han argumentat durant molt de temps sobre el significat exacte de l'àlbum. Alguns oients creuen hi ha un missatge central dins de totes les lletres, mentre que altres creuen que l'àlbum és massa abstracte per obtenir-ne un significat conjunt. Chris DeVille va dir: "[In the Aeroplane Over the Sea] col·lisiona allò familiar i allò desorientador de manera que fa que el significat sigui esquiu fins i tot quan provocar un intens recompte emocional".
Temes habituals a les lletres de l'àlbum inclouen l'infantesa i la nostàlgia. Mark Richardson de Pitchfork va escriure que les lletres són escrites amb meravella infantil, en què les interaccions mundanes s'il·lustren com a moments fantàstics. "És com un llibre infantil o un conte de fades, un Allà on viuen els monstres grabat", va dir Richardson. Les lletres de Mangum també han estat vistes com una representació de l'adolescència, i la necessitat de desenvolupar un és identitat pròpia. Alguns crítics han comparat l'àlbum amb una història sobre la transició de d'infant a adult. Les descripcions de Mangum d'aquestes experiències evoquen un sentit de nostàlgia. Segons Richardson: "És un àlbum de memòries i associacions, com la pell se sent contra l'herba i el que passa a través de la teva ment el primer cop t'adones de la teva pròpia impotència. Posa la fe màxima en els sentiments crus, dels que et consumeixen sense lògica ni sentit".