miniatura|Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Les consideracions i tracte a les minories nacionals per part dels estats on pertanyen és molt diferent arreu del món i al llarg de la història, des de la protecció a la biopolítica en contra (genocidi cultural, neteja ètnica i àdhuc genocidi). Tant a nivell de l'ONU com europeu hi ha tractats de protecció de les minories nacionals, acotant-ne els aspectes jurídics, però tot i ser signats per gran quantitat de països, això no en significa el compliment. El fet que la majoria d'estats s'autodenominin nacions tot i ser fruit de conquesta de territoris, així com les dinàmiques històriques d'eliminació de grups diferenciats durant la formació dels estats nació, dificulta la protecció de determinades minories nacionals, atès que ni tan sols són reconegudes.
En qualsevol cas és una realitat polièdrica: que pot encabir des de pobles indígenes, com els nadius americans o els aborígens australians, l'estatus de protecció dels quals és fruit d'una consciència culpable pels segles de persecució, als nombrosos grups ètnics i culturals europeus, com els bretons a França o els samis als països escandinaus, que han desenvolupat de manera independent la seva pròpia llengua i institucions culturals, en aquest cas fins ara sense suport lingüístic de minoria estatal ni estatus de minoria nacional.
Un tema afegit i complex és el de la identificació de «minories en la minoria» quan aquests col·lectius pertanyen a la majoria estatal. En l'àmbit de les Nacions Unides preval l'opinió que les minories només prenen com a àmbit de referència l'Estat en el seu conjunt, per la qual cosa els membres d'una majoria no poden ser considerats com a minoria.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 30 de gener de 2023 sobre les qüestiones prejudicials plantejades pel jutge espanyol Pablo Llarena sobre les ordres de detenció europees (ODE), va establir jurisprudència quant als drets a les minories nacionals en el marc d'un concepte jurídic més ampli que va anomenar «grup objectivament identificable de persones» (GOIP), i va estendre la jurisprudència més enllà del supòsit específic que va iniciar la causa vers a minoria religiosa, minoria sexual o altres.
Intent de classificació Segons en Małgorzata Budyta-Budzyńska les minories es poden dividir segons els criteris següents:Budyta-Budzyńska M., Socjologia narodu i konfliktów etnicznych, Wydawnictwo Naukowe PWN, Warszawa 2010.
Mida del grup petit (representa un petit percentatge de ciutadans al país de residència, per exemple, la minoria lituana a Polònia) mitjà (per exemple, la minoria alemanya a Polònia) gran (constitueix una gran part de la població del país, per exemple, la minoria hongaresa a Eslovàquia o la minoria russa a Letònia i Estònia)
Pàtria exterior miniatura|Minoria nacional polonesa a la República Txeca
tenir-ne (per exemple, la minoria hongaresa a Romania, la minoria ucraïnesa a Polònia) no tenir-ne (minories sense estat, com ara Kurds a Alemanya i Turquia, la minoria sòrab a Alemanya)
Relació de la minoria amb el país de residència indígena (altres termes: històric, sedentari, tradicional, antic, per exemple, minoria belarussa a Polònia, minoria danesa a Alemanya) al·lòcton (altres termes: no històric, afluència, immigrant, nou, jove; per exemple, la minoria croata a Alemanya, la minoria vietnamita a Polònia)
Origen canvi de fronteres (annexió d'un territori amb la seva població per un nou estat com a resultat d'una guerra o d'acords interestatals, per exemple, la Catalunya Nord, annexionada a França en virtut del tractat dels Pirineus, la minoria alemanya a Polònia, la minoria hongaresa a Romania després del tractat del Trianon; la desintegració de l'estat, per exemple la minoria russa a Letònia després del col·lapse de l'URSS; plebiscit, per exemple, la minoria eslovena a la Caríntia austríaca, que va decidir quedar-se en aquest país després de la Primera Guerra Mundial) colonialisme (afluència de mà d'obra barata dels països colonials a les metròpolis, per exemple, la minoria pakistanesa a Gran Bretanya, la minoria indonèsia als Països Baixos, la minoria àrab a França) acció d'assentament (assentament deliberat de determinats grups nacionals al territori d'un país determinat, per exemple per augmentar el seu desenvolupament econòmic, per exemple, la minoria alemanya a la Transsilvània romanesa o amb finalitats de defensa, per exemple, la minoria sèrbia a la Krajina croata) migració econòmica (per exemple, la minoria vietnamita a Polònia) migració amb finalitats polítiques (per exemple, la minoria grega a Polònia després de la Segona Guerra Mundial, la minoria russa —els anomenats «blancs»— a França després de la revolució bolxevic) migració amb finalitats socials (per exemple, minoria romanesa gitana als països d'Europa occidental) migració com a resultat de la persecució religiosa (per exemple, la minoria txeca a Zelów prop Bełchatów, va arribar a Polònia a causa de la repressió dels protestants a l'estat dels Habsburg) finalització del procés de construcció nacional, com a resultat del qual un grup ètnic o regional adquireix la seva pròpia identitat nacional (per exemple, la minoria sòrab a Alemanya)
Distribució al país minories compactes (en grans grups, per exemple, la minoria belarussa a Polònia, la minoria danesa a Alemanya) minories disperses (a la diàspora, per exemple, la minoria jueva a l'Europa central i oriental d'entreguerres) minories frontereres (per exemple, la minoria lituana a Polònia, o la minoria catalana a França) minories existents dins del territori del país (les anomenades minories insulars o de butxaca, per exemple, la minoria txeca a Zelów, prop de Belchatów)
Nivell de distància cultural minories lleugerament diferents de la nació dominant (per exemple, la minoria eslovaca a Polònia) minories radicalment diferents de la nació dominant (per exemple, la minoria àrab a França)
Intent de definició legal Els intents de formular una definició del concepte acceptada per unanimitat han acabat en fracàs. Tanmateix, hi ha una definició força utilitzada que, malgrat el seu caràcter no oficial en matèria internacional, sembla més autoritzada. És el que apareix a la Recomanació 1201 adoptada l'1 de febrer de 1993 per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que demana als estats membres que adopten un protocol addicional al Conveni Europeu de Drets Humans sobre els drets de les minories nacionals. L'article 1 de la proposta de protocol annex a aquesta recomanació incloïa una definició precisa, que s'inspirava en gran manera en la proposada l'any 1979 pel professor Francesco Capotorti en un informe elaborat en nom de la subcomissió de minories de l'ONU:El terme minoria nacional significa un grup de persones en un Estat que:
a. resideixen al territori d'aquest Estat i en són ciutadans;
b. mantenen vells, sòlids i duradors vincles amb aquest Estat;
c. tenen característiques ètniques, culturals, religioses o lingüístiques específiques;
d. són prou representatius, tot i que siguin menys nombrosos que la resta de la població d'aquest Estat o d'una regió d'aquest Estat;
e. tenen l'impuls de preservar junts allò que constitueix la seva identitat comuna, en particular la seva cultura, les seves tradicions, la seva religió o la seva llengua.Reunit a Estrasburg el 8 de juny de 2005, el Parlament Europeu va proposar que aquesta definició es basi en la definició continguda a la declaració 1201, recollint els criteris establerts pel Consell d'Europa. El text sobre «estàndards mínims per a les minories» adoptat el 13 de novembre de 2018, «recomana, tenint en compte els principis de subsidiarietat, proporcionalitat i no discriminació, que la definició de “minoria nacional” es basi en la que estableix la Recomanació. 1201 (de 1993) de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa».
Altrament, el Conveni del Consell d'Europa distingeix entre minories nacionals i minories immigrades posteriors, així com entre la protecció justificada per les minories nacionals i els esforços realitzats per millorar la situació dels immigrants a Europa.
Àmbit jurídic internacional L'ONU aprovà per consens el 1992 la Declaració de les Nacions Unides sobre les Minories. En el seu article I diu:Els Estats protegiran l'existència i la identitat nacional o ètnica, cultural, religiosa i lingüística de les minories dins dels seus territoris respectius i fomentaran les condicions per a la promoció d'aquesta identitat. Els Estats adoptaran mesures adients, legislatives i d'un altre tipus, per a aconseguir aquests objectius.
Àmbit jurídic europeu L'accepció dominant en l'àmbit institucional europeu és la de considerar com a minoria nacional tota aquella minoria ètnica, lingüística o religiosa composta majoritàriament per nacionals del país de residència, és a dir, una minoria tradicional d'aquest Estat. El marc jurídic és l'establert en l'article 2 del Tractat de la Unió Europea:La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes.I també són vigents els tractats CMPMN (Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals) i la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. Pel que fa al CMPMN, de novembre de 1994, que entrà en vigor el 1998, es poden destacar els primers Títols:Títol I
La protecció de les minories nacionals i dels drets i llibertats de les persones pertanyents a aquestes minories és part integrant de la protecció, internacional dels drets humans i, com a tal, es troba dins del camp de la cooperació internacional.
Les disposicions del present Conveni marc s'aplicaran de bona fe, en un esperit de comprensió i de tolerància i de conformitat amb els principis de bon veïnatge, de relacions amistoses i de cooperació entre els Estats.
1 Tota persona pertanyent a una minoria nacional tindrà dret a triar lliurement ser O no tractada com a tal i l'exercici d'aquesta opció i dels drets relacionats amb la mateixa no donarà lloc a cap desavantatge.
2 Les persones pertanyents a minories nacionals podran exercitar, tant individualment com conjuntament amb unes altres, els drets i llibertats derivats dels principis consagrats el present Conveni marc.
Títol II
1 Les Parts es comprometen a garantir a les persones pertanyents a minories nacionals el dret a la igualtat davant la llei i a una protecció igual per part de la llei. Referent a això, es prohibirà tota discriminació fundada sobre la pertinença a una minoria nacional.
2 Les parts es comprometen a adoptar, quan sigui necessari, mesures adequades amb la finalitat de promoure, en tots els camps de la vida econòmica, social, política i cultural, una plena i efectiva igualtat entre les persones pertanyents a una minoria nacional i les pertanyents a la majoria. *Á aquest respecte, tindran degudament en compte les condicions específiques de les persones pertanyents a les minories nacionals.
3 Les mesures adoptades de conformitat amb l'apartat 2 no es consideraran un acte de discriminació.
1 Les Parts es comprometen a promoure les condicions necessàries per a permetre a les persones pertanyents a minories nacionals mantenir i desenvolupar la seva cultura, així com preservar els elements essencials de la seva identitat, a saber, la seva religió, llengua, tradicions i patrimoni cultural.