El Grup Wagner (en , transliterat Gruppa Vàgnera) també conegut com a PMC Wagner, TxVK Wagner (TxVK és l'acrònim de Txàstnaia Voiénnaia Kompània, "Companyia Militar Privada"), o TxVK Vàgner ( , , Txàstnaia Voiénnaia Kompània Vàgnera), és una empresa militar privada russa. Se l'ha qualificat de diverses maneres: organització terrorista paramilitar, una xarxa de mercenaris, o com l'exèrcit privat de facto del president rus Vladímir Putin. El Grup Wagner ha emprat infrastructura de les Forces Armades Russes. Tota evidència suggereix que el govern rus ha usat Wagner com a proxy o delegat a l'ombra, permetent-lo treure's de sobre qualsevol responsabilitat oficial per operacions armades a l'estranger, i permetent-lo amagar les xifres reals de morts i ferits en aquestes operacions, com a Ucraïna.
El grup Wagner ha sofert una important reestructuració i canvi de marca després de la mort del seu fundador Ievgueni Prigojin en circumstàncies poc clares. Entre agost i setembre de 2023, el viceministre de Defensa, el general Iunus-bek Ievkúrov, va visitar diversos països africans, entre ells Mali, Líbia, Algèria, la República Centreafricana, Níger i Burkina Faso en els que es va plantejar una nova etapa de cooperació militar amb Rússia per la lluita contra el terrorisme i els grups paramilitars, reemplaçant el grup Wagner per la nova Africa Corps. Africa Corps representa una evolució més controlada per l'estat de les operacions de Wagner, especialment a regions com Mali i el Sahel, tot i que conserva alguns elements heretats del seu dia Wagner.
Característiques El Grup Wagner és una de les organitzacions més secretes de Rússia, ja que oficialment no existeix i, per tant, la major part d'informacions sobre l'organització són difícils de contrastar. Segons les lleis russes, les empreses militars privades (PMC) o mercenàries estan prohibides. Tot i així, es creu que fins a deu mil persones han estat contractades per Wagner en els darrers deu anys i, el juny de 2023, els portaveus del grup deien que tenien uns 25.000 efectius només a Rostov.
El Grup Wagner no controla el personal directament. Es contracten candidats per treballs de curta durada com a operadors especialitzats o personal de seguretat en companyies creades a aquest efecte i que seran els que executin la feina. Els candidats passen exàmens físics i una revisió de les seves habilitats i experiència abans de començar un període d'entrenament en unes instal·lacions a prop de Krasnodar. Després d'aquesta fase, s'envia el personal a l'estranger. Si els operaris moren en acció, és poc probable que els seus cadàvers siguin repatriats.
El Grup Wagner va assolir protagonisme mundial durant la guerra del Donbàs a Ucraïna, on va ajudar les forces separatistes de les autodeclarades Repúbliques Populars de Donetsk i Luhansk del 2014 al 2015, recolzades pel govern rus. Segons els informes disponibles, els seus mercenaris han participat en diversos conflictes arreu del món, incloses les guerres civils a Líbia, Síria, la República Centreafricana (RCA) i Mali, sovint lluitant al costat de les forces alineades amb el govern rus. Tot i que acollits per algunes faccions oficials aliades, com ara els governs de Síria i la RCA, els operatius de Wagner han estat acusats de crims de guerra a les zones on són desplegats.
Com que sovint opera en suport dels interessos russos o dels objectius de la política exterior del govern rus i, segons s'ha informat, està entrenat en instal·lacions del Ministeri de Defensa de Rússia (MDR), diverses fonts consideren que el Grup Wagner és de fet una unitat independent del MDR o de l'agència d'intel·ligència militar de Rússia, el GRU. També hi ha moltes fonts informatives que creuen que el grup és propietat o està finançat per Ievgueni Prigojin, un empresari amb estrets vincles amb Putin. S'especula que el Grup Wagner és utilitzat pel govern rus per permetre una negació plausible en determinats conflictes; recentment s'ha relacionat amb la invasió russa d'Ucraïna el 2022, on s'ha informat que s'ha desplegat per assassinar líders ucraïnesos, en concret el president Zelenski. A principis de 2023 es calculava que PMC Wagner comptava amb uns 50.000 efectius a Ucraïna, d'ells 10.000 contractistes i 40.000 expresidiaris reclutats a les presons russes per a la guerra.
El 26 de gener de 2023, el Grup Wagner fou inclòs en la llista d'organitzacions criminals transnacionals del Departament del Tresor dels EUA, la qual cosa implicava que els actius que pogués tenir al país quedarien congelats i prohibeix la col·laboració per part de nacionals estatunidencs amb l'organització.
Orígens i lideratge El Grup Wagner va ser ço-fundat per Dmitri Valérievitx Utkin, un veterà de la Primera i Segona Guerra Txetxena. Fins al 2008 o 2013, segons les fonts, Utkin va servir com a tinent coronel i comandant de brigada d'una unitat de forces especials de la Direcció Principal d'Intel·ligència (GRU) de Rússia, el 700è Destacament Independent de Spetsnaz de la 2a Brigada Independent. Després de deixar l'exèrcit, va començar a treballar l'any 2013 per al Grup de Seguretat Moran, una empresa privada fundada per veterans militars russos, que participava en missions de seguretat i entrenament a tot el món, i especialitzada en seguretat contra la pirateria. El mateix any, els alts directius del Grup de Seguretat Moran van estar implicats en la creació del Slavonic Corps (en rus: Славянский Корпус, Cos eslau), un contractista militar privat fundat el 2013 i registrat a Hong Kong que va operar durant la guerra civil de Síria, i que va captar operatius per "protegir jaciments i oleoductes". Utkin va ser desplegat a Síria com a membre del Cos Eslau, sobrevivint a la seva missió, que va resultar ser un desastre. Posteriorment, el Servei Federal de Seguretat de Rússia va arrestar alguns membres del Cos Eslau per activitat mercenària il·legal. El Grup Wagner va ser actiu per primer cop el 2014, amb Utkinal capdavant, a la regió de Luhansk d'Ucraïna. El nom de la companyia prové de l'àlies d'Utkin “Wagner”, que fa referència al compositor alemany Richard Wagner, i que es diu que Utkin va triar per la seva passió pel Tercer Reich, ja que Wagner era el compositor favorit d'Adolf Hitler. En conseqüència, alguns creuen que Utkin un neonazi, i la revista britànica The Economist va publicar que Utkin porta diversos tatuatges nazis. Radio Liberty va citar persones familiars amb l'organització que van dir que els líders del Grup Wagner són seguidors de la Fe Nativa Eslava, un nou moviment religiós neopaganista modern. L'agost de 2017 el diari turc Yeni Şafak va especular que Utkin era possiblement només la cara visible de l'empresa, mentre que el veritable cap de Wagner era una altra persona.
El desembre de 2016, Utkin va ser fotografiat amb el president rus Vladimir Putin en una recepció al Kremlin en honor als qui havien rebut l'Orde del Coratge i el títol d'Heroi de la Federació Russa per commemorar el День Героев Отечества (Dia dels herois de la Mare Pàtria), juntament amb Aleksandr Kuznetsov, Andrei Bogàtov i Andrei Trooxev. Es creu que Kuznetsov (àlies "Ratibor") era el comandant de la primera companyia de reconeixement i assalt de Wagner, Bogàtov era el comandant de la quarta companyia de reconeixement i assalt i Troxev va ser el "director executiu" de la companyia. Uns dies després, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va confirmar la presència d'Utkin a la recepció, afirmant que Utkin era de la regió de Nóvgorod i havia rebut el premi, però no va poder dir per quin motiu l'havia rebut, excepte que presumiblement era per coratge. Peskov va declarar que no sabia si Utkin era famós o no.
Com s'ha dit abans, s'ha comentat en diverses ocasions per fonts informatives que l'empresari rus Ievgueni Prigojin —a vegades anomenat “el xef de Putin” pels seus negocis de càtering que servien sopars als quals assistia Vladimir Putin amb dignataris estrangers— té vincles amb Wagner i Dmitry Utkin personalment. S'ha dit també que l'home de negocis és el finançador i el propietari real del Grup Wagner, però Prigojin ha negat tenir-hi cap relació.
El 2019, a mesura que la presència de Wagner a l'Àfrica creixia, un viatge previst de Dmitry Utkin a Ruanda es va cancel·lar a l'últim moment. Havia de viatjar amb Valery Zakharov, un assessor de seguretat rus del president de la República Centreafricana. Posteriorment, es va creure que Dmitry Utkin va ser retirat de les operacions africanes del Grup Wagner per la seva sobreexposició mediàtica resultat de la cerimònia de lliurament de medalles al Kremlin el 2016, i les sancions que li van imposar els Estats Units. Posteriorment, es va dir que el coronel Konstantin Aleksandrovich Pikalov (àlies "Mazay") va ser encarregat de les operacions africanes de Wagner. Segons un altre informe, es va produir un canvi de lideratge al Grup Wagner a causa dels canvis en la metodologia i la direcció de les seves operacions, amb Dmitry Utkin deixant el grup i Konstantin Pikalov esdevenint el nou cap de l'organització. Encara una altra explicació va ser que Dmitry Utkin podria haver estat assassinat, ja que el seu número de telèfon ja no funcionava i els seus viatges habituals de Krasnodar a Sant Petersburg es van aturar.
Pikalov va servir com a oficial militar a la unitat militar experimental de Rússia número 99795, ubicada al poble de Storozhevo, prop de Sant Peterburg, que tenia l'encàrrec, en part, de "determinar els efectes dels raigs radioactius sobre els organismes vius". Després de la seva jubilació, va continuar vivint a la base militar almenys fins al 2012, i després va dirigir una agència de detectius privats. A la tardor de 2014, conjuntament amb un gran grup de cosacs, molt probablement va participar en la repressió dels opositors al president de la República Srpska a Bòsnia i Hercegovina, Milorad Dodik, recolzat per Rússia, durant les eleccions generals. Dodik va guanyar la reelecció.
Entre el 2014 i el 2017, Pikalov va viatjar diverses vegades a destinacions properes a la frontera amb Ucraïna, de vegades amb reserves de viatge fetes conjuntament amb oficials que se sap que treballen per a Wagner. El 2016 es va presentar a les eleccions del consell local al districte de la seva base militar prop de Sant Petersburg en nom del partit pro-Kremlin Справедливая Россия (Una Rússia Justa). No obstant això, la seva participació va ser anul·lada pel Comitè Electoral Central de Rússia, possiblement a causa dels seus antecedents penals, ja que el seu nom figura a una llista negra del Banc Central amb una nota que el qualifica de "sospitós de blanqueig de capitals", tot i que el seu expedient penal actual està en blanc. Segons Bellingcat, un grup de periodisme d'investigació amb seu als Països Baixos que des del 2014 s'especialitza en comprovació de fets i intel·ligència de codi obert (OSINT), això podria significar o bé que la sospita no va donar lloc a càrrecs penals, o bé que es van depurar els registres. Els antics empleats de Prigozhin entrevistats amb garantia d'anonimat per Bellingcat van afirmar que se sap que Pikalov havia participat en operacions militars tant a Ucraïna com a Síria.
Guerra Civil siriana El setembre de 2015, les forces governamentals de Baixar al-Àssad estaven esgotades, havien perdut gairebé el 75% del territori en la Guerra Civil siriana i es trobaven a prop del col·lapse absolut davant l'ofensiva de grups rebels i gihadistes. Rússia va iniciar una Intervenció militar russa a la guerra civil siriana en suport al govern de Síria, que consistia en la Intervenció militar contra l'Estat Islàmic, el Front al-Nusra (Al-Qaeda al Llevant), l'Exèrcit de la Conquesta i altres grups rebels. A més de l'aviació, Rússia va utilitzar instructors militars, les forces especials Spetsnaz i contractistes privats de seguretat, principalment el Grup Wagner, per liderar operacions terrestres complexes.