Elizabeth Keckley (també Keckly) (febrer de 1818, Dinwiddie Court House, Virgínia- 26 de maig de 1907, Washington, DC) va ser una modista i autora estatunidenca. Originalment esclava, va aconseguir rescatar-se ella mateixa i el seu fill als 30 anys. Com a modista, ràpidament es va fer un nom entre les dones dels polítics nord-americans d'alt rang, i finalment es va convertir en la modista i confident de la primera dama estatunidenca, Mary Lincoln. A més, va fundar organitzacions de suport per a antics esclaus. El 1868, després del final de la Guerra Civil i de l'assassinat del president Abraham Lincoln, Keckley va publicar la seva autobiografia, Behind the Scenes, Or Thirty Years a Slave i Four Years in the White House, constituïda en part pels seus records de l'esclavitud i en part per la seva la vida amb la família Lincoln. Encara que no va tenir èxit durant la vida de Keckley, l'autobiografia encara es fa servir avui dia com a recurs per a documentar la vida familiar i domèstica de Lincoln.
Biografia miniatura|Placa commemorativa d'Elizabeth Keckley a Hillsborough, Carolina del Nord|247x247px Es desconeix la data exacta del seu naixement, ja que no era costum celebrar els aniversaris dels esclaus. La seva mare estava casada amb George Pleasant, l'esclau d'un veí a qui només se li permetia veure la seva família per Pasqua i Nadal. Els deures d'Agnes Hobbs a la llar dels seus amos incloïen la costura i Elizabeth la hi va ajudar tan bon punt va tenir l'edat. Els coneixements que va adquirir aleshores l'ajudarien més tard en la seva carrera. Finalment, els seus pares es van separar per sempre quan l'amo de Pleasant es va traslladar a l'oest, enduent-se el seu esclau amb ell. Encara que a la seva autobiografia es va referir a Pleasant com el seu pare, més tard va declarar que el seu amo, el coronel Armistead Burwell, era el seu pare veritable, la qual cosa podria explicar per què els contemporanis la descriuen com de pell bastant clara.
A l'edat de quatre anys, Keckley va ser encarregada de la filla acabada de néixer del seu amo, Elizabeth, i va ser flagel·lada per primera vegada a la seva vida quan accidentalment va balancejar el bressol amb tanta força que el nadó va caure a terra.Elizabeth Keckley: Behind the Scenes. 1868 Com altres esclaus, va experimentar separacions de famílies esclavitzades i el seu oncle es va suïcidar en lloc de confessar a l'amo la pèrdua d'instruments agrícoles. Als catorze anys va ser assignada a la casa del fill gran, Robert Burwell, i quatre anys més tard la família es va traslladar a Carolina del Nord. Allà, a instigació de la seva mestressa, Keckley va ser assotada repetidament tant per Burwell com per la directora de l'escola Bingham, per "doblegar el seu orgull tossut".
També va ser abusada sexualment durant quatre anys per l'home blanc Alexander Kirkland, amb qui va tenir un fill, George, el 1839. Kirkland va morir quan George tenia un any i mig. Anys més tard, quan Keckley va reclamar una pensió per a les mares vídues dels soldats caiguts després de la mort del seu fill, va declarar que el seu propietari l'havia casat amb Kirkland. No obstant això, en el moment del naixement de George, Kirkland estava casat amb Anne McKenzie Cameron, i en la seva autobiografia, Keckley explica records dolorosos de «l'assetjament» i la «indignes luxúries» de Kirkland. És possible, doncs, que ella només afirmés haver estat la seva dona per legitimar el seu fill i rebre la pensió.
Carrera professional La seva vida va millorar quan, el 1842, va treballar a la casa d'Anne Garland, una filla del coronel Burwell, i es va traslladar a Saint Louis amb la seva família. Com que, amb divuit membres, hi feien falta diners, Keckley va treballar com a modista per donar-hi suport, durant dos anys. Per mitjà de les seves habilitats, treball dur i una atractiva personalitat, aviat va aconseguir una clientela lleial, majoritàriament dones de les classes altes de la ciutat, a les quals Mary Lincoln sentiria parlar per primera vegada d'Elizabeth Keckley.Jennifer Fleischner: Mrs. Lincoln and Mrs. Keckly: The Remarkable Story of the Friendship between a First Lady and a Former Slave. 2003, Blatt 3 des Fotoblocks zwischen Durant aquest temps, James Keckley va començar a festejar-la, i inicialment el va rebutjar, tement que els fills que tinguessin es convertissin automàticament en esclaus, com a fills d'esclaus que serien. Va començar a negociar amb els Garland un preu per la seva llibertat, amb l'esperança de comprar-se a ella mateixa i al seu fill. Després de moltes vacil·lacions, Garland va fixar el preu en 1200 dòlars. miniatura|295x295px|Elizabeth Keckley, 1861 Amb James Keckley assegurant a Elizabeth que era un home negre lliure i amb l'esperança de poder rescatar-se aviat juntament amb el seu fill, es va casar amb ell, probablement el 1852. Després del matrimoni, però, va resultar que ell mateix era en realitat un esclau. Keckley, més tard, s'hi va referir poc al seu marit, esmentà que hi va viure durant vuit anys i que "va resultar ser una càrrega més que una ajuda". A més del seu marit, Keckley encara havia de mantenir econòmicament la família Garland, i tot plegat la deixava amb pocs diners per al seu rescat. En aquesta situació, les seves clientes van ajudar-la, i van recaptar els 1200 dòlars que necessitava Keckley per comprar el rescat el 1855; diners que va rescabalar encara treballant com a modista. esquerra|miniatura|Varina Davis, clienta d'Elizabeth Keckley|232x232px Es va separar del seu marit el 1860 i es va traslladar al nord. Després d'un breu període d'ensenyament de sastreria a Baltimore, es va instal·lar a Washington, DC per a l'estiu, on va començar a treballar de nou com a modista i va obrir una botiga de confecció. Aquí també va crear ràpidament una base de clientes fidels i al novembre va ser contractada com a modista per Varina Davis, esposa del senador Jefferson Davis, futur president dels Estats Confederats d'Amèrica. Per ella, Keckley finalment es va assabentar que la guerra era imminent, però després d'algunes deliberacions va declinar l'oferta d'acompanyar la família Davis al sud.
El veritable avenç de Keckley va arribar quan va fer un vestit a mida per a la Sra. Lee per a la recepció del príncep de Gal·les britànic, el futur Eduard VII. La senyora Lee la va recomanar a altres dones que també assistien a la recepció i Keckley va passar a treballar per a Adele Cutts, esposa de Stephen A. Douglas. A causa de les comandes més ben pagades, aviat va tenir ingressos regulars, però les demandes de les seves clientes també creixien i s'esperava que completés els encàrrecs amb poca antelació i treballant de nit, i que en mantingués l'alta qualitat. A canvi d'una d'aquestes tasques d'última hora, una clienta va recomanar Keckley a Mary Lincoln, poc després que el seu marit fos elegit president. Com a nova primera dama, Mary Lincoln necessitava una modista per a un vestuari representatiu i el març de 1861 va escollir Keckley entre altres aspirants.
El seu estil En una època victoriana en què es duien les puntes i els volants, els vestits de Keckley es basaven en un disseny simple, sobri i elegant, en un estil alhora minimalista i sofisticat. Les seves clientes valoraven el seu criteri i es deixaven aconsellar per ella. Els vestits de Keckley eren molt cars, però en una certa època van ser els més cobdiciats a Washington, segons Elizabeth Way, investigadora de la Smithsonian Institution.
Compromís social Tot i que Keckley va mantenir bon tracte amb la família Garland i altres sudistes blancs després del seu rescat, la seva autobiografia revela que considerava incorrecta la institució de l'esclavitud. Es va referir als esclaus com a «milions d'atrapats en una servitud sense esperança, encadenats i lligats amb cadenes més fortes i més pesades que les manilles de ferro» i el destí del seu fill en particular li va il·lustrar de manera vívida com era d'arbitrària la pràctica de l'esclavitud, especialment en el cas de les races mixtes. Ella mateixa probablement era filla d'un home blanc i el seu fill també tenia un pare blanc. De fet, tenia la pell tan clara que va ser acceptat a l'exèrcit de la Unió com a soldat blanc.Frances Smith Foster: Historical Introduction. In: Elizabeth Keckley: Behind the Scenes or, Thirty years a slave, and Four Years in the White House. 2001 Tot i així, l'estatus de la seva mare l'havia condemnat originàriament a l'esclavitud. miniatura|Església presbiteriana del carrer Fifteenth cap al 1899 A partir de 1862, antics esclaus van començar a concentrar-se cap al nord. Tot i que Lincoln no havia donat als seus oficials autoritat per alliberar esclaus, els soldats van argumentar que podien ser utilitzats com a mà d'obra per l'Exèrcit Confederat per construir trinxeres. Per tant, els esclaus no van ser alliberats oficialment, sinó confiscats com a mercaderies prohibides, en contrabans anglesos. Molt pocs dels contrabans tenien amics o familiars al nord, i molts es van deixar sols perquè la societat blanca mostrava poc interès a integrar-los.
Keckley, en canvi, pertanyia a l'elit dels afroamericans lliures i va poder ajudar altres persones negres. Era amiga dels principals líders dels drets civils afroamericans, com Frederick Douglass i Henry Highland Garnet. Inspirada per la recaptació de fons per als soldats ferits, Keckley va decidir organitzar societats d'ajuda per als contrabans, donades per patrocinadors negres. La seva idea va ser ben rebuda a l'església presbiteriana del carrer Fifteenth i dues setmanes més tard es va formar la Contraband Relief Association, formada per quaranta membres. L'església va establir les primeres escoles públiques per a nens afroamericans, inclosa la Colored Mission Sabbath School.
Keckley va aprofitar un viatge de Mary Lincoln a Nova York i Boston el setembre de 1862 per establir contactes entre els negres lliures de les ciutats i per assegurar la seva ajuda per a l'organització. Una branca de l'organització es va formar a Boston sota la direcció de les esposes del reverend Leonard A. Grimes i del reverend Martin. A partir d'aquí, Keckley i l'organització van rebre més de vuitanta trameses d'ajuda durant la guerra, donades per negres lliures. A Nova York, el pastor negre Henry Highland Garnet va organitzar una reunió a la seva església, i el mateix Frederick Douglass va ajudar Keckley a recaptar diners i fer conferències en nom de l'organització. A través dels seus contactes, la Contraband Relief Association també va rebre fons del Regne Unit. Abraham i Mary Lincoln també donaven diners regularment. Un any després de la seva creació, l'organització va ser rebatejada com a Fons de socors per a lliberts i soldats. La mateixa Keckley es va convertir en presidenta de l'organització i va ocupar aquest càrrec des de la fundació de l'associació fins a la publicació de la seva autobiografia.
Amistat amb Mary Lincoln miniatura|291x291px|Vestit de vellut morat amb rivets de setí blanc i botons de nacre per a Mary Lincoln fet per Elizabeth Keckley, 1861 (Museu Smithsonian, EUA) Tot i que les males llengües van titllar Mary Lincoln de vulgar i sense educació, Keckley va trobar que el seu comportament era gràcil i confiat com a primera dama. Les dues dones es van fer amigues i Mary Lincoln aviat va començar a anomenar Keckley "Lizabeth" en privat. En la seva primera primavera com a modista de Mary Lincoln sola, Keckley li va fer uns quinze vestits. Totes dues es van unir especialment quan el fill de Lincoln, Willie, va emmalaltir greument i Keckley va donar suport a la seva mare. Quan el noi va morir, Keckley va ajudar a preparar el cos per a l'enterrament, ja que Mary Lincoln estava paralitzada de dolor. Keckley també havia perdut recentment el seu fill a la batalla de Wilson's Creek, i Mary Lincoln li havia donat suport en la seva pèrdua. miniatura|Mary Lincoln amb un vestit fet a mida per Elizabeth Keckley|256x256px