El Teatre Odeon fou un teatre de Girona que va obrir al número 6 de la Pujada de Sant Domènec. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local en l'Inventari del Patrimoni Cultural Català.
Descripció La sala del teatre, un gran espai diàfan d'uns 400 m2 i uns 10 m d'altura, es troba al mig del Barri Vell de la ciutat. La principal característica del seu emplaçament és que salva notòriament el pendent de les escales de Sant Domènec, alhora que es confon amb la finca que Joan Artau s'hi va fer construir al damunt. Tot plegat forma un gran edifici de cinc plantes amb façana classicista, l'arquitecte original del qual es desconeix. L’Odeon tenia disposició de teatre a la italiana amb dos pisos de llotges que arribaven fins a dins de l'escenari, el qual fou situat sota un gran arc de ferradura excavat sota el carrer perpendicular a les escales. L'edifici se sustentava sobre vint columnes de ferro fos de diverses alçades segons la situació, de les quals s'han conservat gairebé totes, les més altes de les quals fan uns 9 m. Malgrat el mal estat que ha arribat a tenir l'edifici, en gran part a causa dels dos incendis que va patir, s'han preservat també part de les pintures murals del fons de l'escenari, disseny de Joan Tenas, professor de dibuix de l'Escola de Belles Arts de Girona, executades pel jove pintor Carles Girbal, i fragments de la policromia de les parets de les llotges i els passadissos.
Història Molt abans que un teatre, l’Odeon fou una important sala de ball de Girona. A més, amb el nom de Salón Odeon, acollia balls, festes populars i actes rellevants de la ciutat. La sala ja existia al 29 de juny de 1856, quan, després de la cerimònia d'inauguració del Pont de Pedra, l'Ajuntament va obsequiar els assistents a l'acte amb un refresc servit als salons de l'Odeon.
La seva conversió com a teatre va ser motivada pel tancament momentani de la Casa de Comedias o Teatre del Pallol, l'actual Teatre Municipal de Girona, que l'any 1857 havia de ser totalment reconstruït pel seu estat de precarietat estructural. Fou així que el propietari de la Sala Odeon, Joan Artau, va accedir a acollir l'activitat del Pallol durant els tres anys que tardarien a construir-lo i sembla que la seva inauguració com a teatre va tenir lloc la diada de Sant Narcís de 1857. Aquell dia, l’Odèon va aixecar el teló posant en escena la comèdia en vers Gerónimo el Albañil, de l’escriptor aragonès Eugenio Rubí, i passava a canviar el nom de Saló Odeon pel de Teatre Odeon. De la inauguració com a teatre de l'Odeon, el 29 d'octubre del 1857, la premsa en va dir que el local es veia amb «una forma elegant i senzilla». En aquells anys s'hi solien representar obres de diversos actes que anaven precedides d'una simfonia i succeïdes per un breu sainet. La premsa del moment deixa constància, per exemple, de la representació de Las querellas del rey sabio, de Luis de Eguílaz, seguida de la peça en un acte Los dos inseparables, el febrer del 1861. També s'hi van representar òperes com ara Il Trovatore, Norma o Il barbiere di Siviglia l'estiu del 1860, i s'hi continuaven celebrant balls de màscares.
A partir del 1860, un cop enllestit el nou Pallol, Artau sostingué l'activitat teatral un any més fins a tornar a la programació festiva i social anterior. No es pot assegurar quan va deixar la dedicació com a sala de ball i centre cultural, però sembla que la seva activitat va sobreviure, esllanguint-se, fins a 1914. Des de llavors l’Odeon s'ha prestat a funcions d'allò més diverses, que van des de retenir presoners de Primo de Rivera, fins a guardar matalassos per a l'exèrcit republicà, acollir la pràctica esportiva pionera del Gimnàs Gómez, commemorar el bicentenari de la mort de Calderón de la Barca, organitzar una gala benèfica per socórrer els ferits que arribaven de Cuba, fer de magatzem de manaies, l'habitatge dels germans Carreras Artau o alguns tallers de fusteria i de cromats fins al 2019, passant per períodes d'abandonament. La Casa Artau estigué deshabitada des del 1992 i els locals del teatre van quedar desallotjats el 2020.
Restauracióː una botiga de bicicletes Després d'uns anys en estat molt crític i d'un temps d'incertesa, se succeïren les reivindicacions de rehabilitació de l'edifici del vell teatre. El nou propietari, Miquel Casals, va emprendre la iniciativa de reconstrucció, amb finançament privat, d’un edifici que guarda autèntics tresors del . Amb la intervenció d’artesans del s'han recuperat baranes, frisos, columnes i bigues de fosa fetes als tallers de Gustave Eiffel, i les grans pintures murals de Joan Tenas i Carles Girbal. El 2025 s'hi va inaugurar una gran botiga de bicicletes.
Referències
Odeon Categoria:Edificis de Girona