Hyeronymus Sirturus (Girolamo Sirtori) va ser un erudit jesuïta milanès que va escriure almenys dos llibres sobre política i telescopis entre 1614 i 1618. Segons alguns és possible que inventès el mètode de poliment amb motlles esfèrics, que va millorar manera espectacular les tècniques d'esmerilat i poliment de lents. No és improbable que aquesta suposada innovació fos una simple còpia del mètode dels germans Roget.
Biografia Amb la ràpida difusió del telescopi, aviat va sorgir la qüestió prioritària sobre l'inventor. Sirtori va minimitzar l'assoliment del primer descobriment del telescopi presentant la història de Johannes Lippershey, que hauria captat la idea " d'un geni o algun altre home, encara desconegut, de la raça dels holandesos, al qual havia trobat a Girona ", que havia visitat un fabricant de lents de Middelburg.
El seu llibre Telescopium va ser escrit al voltant de 1612, només 4 anys després de l'invent del telescopi. El llibre contenia un conjunt complet d'instruccions i diagrames per construir un telescopi refractiu. Sirtori va assenyalar que "un treballador havia de ser molt curós a l'hora de polir, en cas contrari, la lent es tornava deformada o asfèrica amb una distorsió perifèrica". El llibre afirma que l'objectiu és crear una lent amb superfícies perfectament esfèriques.
Xifrat Sirtori Es creu que Sirtori també podria ser l'autor del xifrat Sirtori, donat al rei Felip II i ordenat l'1 de juliol de 1574. El document xifrat conté descobriments miners de ports americans (or i plata), i es va conservar a l'AGI (Archivo General de Indias). Des de 1509 el rei havia ordenat que totes les riqueses americanes fossin "secretes" o "codificades" amb el xifrat que "has pres al secretari". Aquesta matriu del xifrat es va perdre i el context de les pàgines supervivents no està del tot clar.
Testimonis de Sirtori miniatura|Diagrama de funcionament d'un telescopi terrestre o ullera de llargavista. A l'esquerra està representat l'objectiu (una lent convergent de distància focal f’ L1). A la dreta es representa l'ocular (una lent divergent de distància focal fL2). Els raigs de llum de l'objecte observat passen per l'objectiu i es refracten en la direcció del focus de l'objectiu (situat al darrere de la lent divergent). La lent divergent els intercepta i la nova refracció provocada produeix una imatge virtual, augmentada i directa de l'objecte observat. L'obra de Girolamo Sirtori es va publicar en llatí i, per aquest motiu, no està a l'abast fàcil de molta gent. Hi ha un problema afegit en algunes traduccions que, malgrat que copsen el sentit general del text, no són prou literals. (Un petit exemple: "Rogeti Burgundi Barcinonae" es pot consultar com " Roget de Borgoña, vecino en otro tiempo de Barcelona..."). Una traducció acurada i literal hauria de ser imprescindible.
Disseny de telescopis
L'obrador de Joan Roget L'any 1609, Sirtori va visitar l'obrador abandonat i ple de pols de Joan Roget, l'estat del qual demostrava que ja feia anys que no funcionava. Aquesta informació ha estat considerada important per a estimar una cronologia en la fabricació dels telescopis Roget.
La "ciència" dels Roget Sirtori parla del llibre secret que guardava tots els coneixements dels Roget sobre els telescopis. Alguns han especulat que aquest llibre “de teoria” havia estat escrit i dibuixat per Miquel Roget.
Joan Roget va permetre que Sirtori copiés les proporcions desitjades, indicades en el llibre, que no són altres que les de la Taula que presentà Sirtori en la seva obra.
La reunió a Innsbruck Girolamo Sirtori explica en la seva obra una reunió que fou mantinguda a Innsbruck, organitzada i presidida per l'arxiduc Maximilià d'Àustria, l'any 1611. Es tractava d'esbrinar el sistema de funcionament d'un telescopi, misteri que s'havia resistit als savis del país.
Els detalls d'aquella reunió foren explicats per Sirtori en la seva obra. Sense disposar d'una traducció precisa, sembla que Girolamo va manifestar i demostrar que, aplicant el sistema de la família Roget (resumit en la seva “tabula” i referit en el llibre com "Hispania artem"), podia dissenyar i fabricar telescopis com els de Galileu. (En la reunió s'examinava un telescopi de Galileu).
Obres El Compendium politicum: ex universa civili doctrina Justi Lipsii pro principatu, tum ex Notis integra fide concinnatum va ser publicat per Persius a Frankfurt el 1614.., i el Telescopium: sive ars perficiendi novum illud Galilaei virorium instrumentum ad sydera, de Paul Jacob el 1618
Variacions del nom: Sirtori, Geronimo Sirtori, Gieronimo Sirtori, Hieronimo Sirtori, Hieronimus Sirtori, Hieronymus Sirtori, Jerome Sirtori, Jerosme Sirtori, Jerôme Sirturus, Hieronymus.
Referències
Enllaços externs Hieronymi Sirturi Mediolanensis Telescopium: Sive ars perficiendi novum illud Galilaei visorium instrumentum ad sydera
Categoria:Telescopi