El canvi climàtic global i lagricultura-ramaderia són processos interrelacionats. El canvi climàtic pot afectar l'agricultura i la ramaderia tant de manera directa com indirecta. El resultat negatiu pot produir-se mitjançant canvis en les temperatures mitjanes, les precipitacions i els fenòmens meteorològics extrems (per exemple, onades de calor); canvis en les plagues i malalties; canvis en les concentracions de diòxid de carboni atmosfèric i d'ozó a nivell del sòl; canvis en la qualitat nutricional d'alguns aliments; i canvis en el nivell del mar.Hoffmann, U., Section B: Agriculture - a key driver and a major victim of global warming, in: Lead Article, in: Chapter 1, in
Els efectes del canvi climàtic sobre l'agricultura i la ramaderia es distribueixen de manera desigual arreu del món.Porter, J.R., et al., Executive summary, in: Chapter 7: Food security and food production systems (archived 5 November 2014), in Els canvis climàtics futurs probablement afectaran negativament la producció dels conreus als països de latituds baixes, mentre que els efectes a les latituds altes poden ser positius o negatius. La ramaderia també contribueix al canvi climàtic mitjançant les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
L'agricultura contribueix a l'escalfament global mitjançant les emissions antropogèniques de gasos d'efecte hivernacle i la conversió de terres no agrícoles com els boscos en terres agrícoles.Section 4.2: Agriculture's current contribution to greenhouse gas emissions, in: El 2010, es va estimar que l'agricultura, la silvicultura i el canvi d'ús del sòl contribuïen entre el 20 i el 25% de les emissions mundials anuals.Blanco, G., et al., Section 5.3.5.4: Agriculture, Forestry, Other Land Use, in: Chapter 5: Drivers, Trends and Mitigation (archived 30 December 2014), in: Emissions aggregated using 100-year global warming potentials from the IPCC Second Assessment Report L'any 2020, el Mecanisme d'Assessorament Científic de la Unió Europea va estimar que el sistema alimentari en el seu conjunt contribuïa amb el 37% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle i que aquesta xifra estava a punt d'augmentar entre un 30 i un 40% l'any 2050 a causa del creixement de la població i el canvi en la dieta.
Una sèrie de polítiques poden reduir el risc d'impactes negatius del canvi climàtic en l'agricultura i la ramaderiaPorter, J.R., et al., Section 7.5: Adaptation and Managing Risks in Agriculture and Other Food System Activities, in Chapter 7: Food security and food production systems (archived 5 November 2014), in Oppenheimer, M., et al., Section 19.7. Assessment of Response Strategies to Manage Risks, in: Chapter 19: Emergent risks and key vulnerabilities (archived 5 November 2014), in i les emissions de gasos d'efecte hivernacle del sector agrícola-ramader amb un sistema alimentari sostenible.SUMMARY AND RECOMMENDATIONS, in: Current climate change policies are described in and Smith, P., et al., Executive summary, in: Chapter 5: Drivers, Trends and Mitigation (archived 30 December 2014), in:
Efectes del canvi climàtic en l'agricultura Els efectes del canvi climàtic en l'agricultura poden donar lloc a un menor rendiment dels cultius i a la qualitat nutricional a causa de la sequera, les onades de calor i les inundacions, així com l'augment de plagues i malalties de les plantes. Els impactes del canvi climàtic estan dificultant que les activitats agrícoles satisfacin les necessitats humanes.Bezner Kerr, R., T. Hasegawa, R. Lasco, I. Bhatt, D. Deryng, A. Farrell, H. Gurney-Smith, H. Ju, S. Lluch-Cota, F. Meza, G. Nelson, H. Neufeldt, and P. Thornton, 2022: Chapter 5: Food, Fibre, and Other Ecosystem Products. In: Climate Change 2022: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [H.-O. Pörtner, D.C. Roberts, M. Tignor, E.S. Poloczanska, K. Mintenbeck, A. Alegría, M. Craig, S. Langsdorf, S. Löschke, V. Möller, A. Okem, B. Rama (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, UK and New York, NY, USA, doi:10.1017/9781009325844.007. Els efectes es distribueixen de manera desigual arreu del món i són causats pels canvis en la temperatura, les precipitacions i els nivells de diòxid de carboni atmosfèric global. El 2019, milions de persones ja patien inseguretat alimentària a causa del canvi climàtic. El descens previst de la producció mundial de cultius és del 2% al 6% amb cada dècada. El 2019 es va predir que els preus dels aliments augmentarien un 80% el 2050. Això probablement conduirà a un augment de la inseguretat alimentària, afectant de manera desproporcionada les comunitats més pobres. Un estudi de 2021 va estimar que la gravetat de l'impacte de l'onada de calor i la sequera en la producció de cultius es va triplicar durant els darrers 50 anys a Europa, passant de pèrdues del 2,2% durant el període 1964-1990 a pèrdues del 7,3% el 1991-2015. 50x50px Available under CC BY 4.0.
Els impactes directes dels canvis en els patrons meteorològics són causats per l'augment de les temperatures, les onades de calor i els canvis en les precipitacions (incloses les sequeres i les inundacions). L'augment dels nivells de CO2 atmosfèric ha provocat un major rendiment dels cultius (a causa de la fertilització amb CO₂ ), però també ha donat lloc a una reducció del valor nutricional dels cultius (nivells més baixos de micronutrients). Els canvis provocats pel clima en les plagues, les malalties de les plantes i les males herbes també poden provocar un menor rendiment dels cultius i un valor nutricional més baix. Les pèrdues de terres agrícoles a causa de l'augment del nivell del mar són un resultat indirecte del canvi climàtic. No obstant això, es pot disposar de més terres cultivables a mesura que es descongelen les terres congelades, tot i que la fusió de les glaceres podria provocar que hi hagi menys aigua de reg disponible. Altres impactes inclouen l'erosió i els canvis en la fertilitat del sòl i la durada de les estacions de creixement. Els impactes negatius sobre la seguretat alimentària i les pèrdues causades pels fongs, que donen lloc a micotoxines, i bacteris, com la Salmonel·la, augmenten a mesura que augmenta la temperatura ambient; al capdavall es produeixen càrregues financeres addicionals en la cadena alimentària. L'escassetat d'aigua, incloses les pertorbacions de la precipitació terrestre, l'evapotranspiració i la humitat del sòl, causada o empitjorada pel canvi climàtic pot tenir impactes negatius substancials en l'agricultura.
Una sèrie de mesures per a l'adaptació al canvi climàtic poden reduir el risc d'impactes negatius del canvi climàtic en l'agricultura. Aquestes mesures inclouen canvis en les pràctiques de gestió, innovació agrícola, canvis institucionals i agricultura climàticament intel·ligent. Per crear un sistema alimentari sostenible, aquestes mesures es consideren tan essencials com els canvis necessaris per reduir l'escalfament global en general.
Impactes directes dels canvis en els patrons meteorològics alt=Índex de sequera CDI|miniatura|Vermell: Alerta de sequera, taronja: pre-alerta. Groc: vigilància. Europa 21/7/2022. Índex CDI. El CDI es deriva combinant l'Índex de precipitació estandarditzat (SPI), l'anomalia de l'índex d'humitat del sòl (SMA) i l'anomalia FAPAR (Fracció de radiació fotosintètica activa absorbida).
Augment de les temperatures Els canvis en la temperatura i els patrons meteorològics alteraran les zones aptes per a l'agricultura. La predicció actual és que les temperatures augmentaran i les precipitacions disminuiran a les regions àrides i semiàrides (Orient Mitjà, Àfrica, Austràlia, Sud-oest dels Estats Units i Sud d'Europa). A més, els rendiments dels cultius a les regions tropicals es veuran afectats negativament per l'augment moderat previst de la temperatura (1-2 °C) que s'espera que es produeixi durant la primera meitat del segle. Durant la segona meitat del segle, es preveu que l'escalfament addicional disminueixi els rendiments dels cultius a totes les regions, incloent Canadà i el nord dels Estats Units. Molts cultius bàsics són extremadament sensibles a la calor i quan les temperatures augmenten per sobre dels 36 °C, les plàntules de soja es moren i el pol·len de blat de moro perd la seva vitalitat.
No obstant això, temperatures hivernals més altes i més dies sense gelades en algunes regions donarien lloc a estacions de creixement més llargues. Per exemple, un estudi de 2014 va trobar que els rendiments de blat de moro a la regió de Heilongjiang de la Xina van augmentar entre un 7 i un 17% per dècada com a conseqüència de l'augment de les temperatures.
Onades de calor A l'estiu del 2018, les onades de calor probablement vinculades al canvi climàtic van reduir molt el rendiment mitjà a moltes parts del món, especialment a Europa. Durant el mes d'agost, més fallades de les collites van provocar un augment dels preus mundials dels aliments.[necessita actualització] La producció de blat, arròs i blat de moro no va poder satisfer la demanda, obligant els governs i les empreses alimentàries a alliberar les existències d'emmagatzematge.
Estrès per calor del bestiar L'estrès per calor afecta el creixement i la reproducció dels animals, així com la seva ingesta d'aliments. Al seu torn, això afecta la producció de productes lactis i carn. La disminució de la ingesta d'aliments, la disminució de la taxa d'activitat i una caiguda de pes són tot el resultat de l'estrès per calor. Per millorar la disminució de la productivitat ramadera, els animals necessiten un fàcil accés a l'aigua i que els temps d'alimentació es modifiquin a les hores més fresques del dia. Els refugis amb una bona circulació d'aire també ajuden a combatre l'estrès per calor. El bestiar de diverses espècies difereix en la seva capacitat per fer front a l'estrès per calor.
Canvis en les precipitacions (incloses sequeres i inundacions) Les sequeres i les inundacions contribueixen a la disminució del rendiment dels cultius. A mesura que els esdeveniments meteorològics extrems es tornen més comuns i intensos, les inundacions i les sequeres poden destruir els cultius i eliminar el subministrament d'aliments, alhora que interrompen les activitats agrícoles i deixen els treballadors sense feina. La sequera als països en desenvolupament agreuja la pobresa preexistent i condueix a la fam i la desnutrició.
El reg dels cultius és capaç de reduir o fins i tot eliminar els impactes sobre els rendiments de les precipitacions més baixes i les temperatures més altes, mitjançant un refredament localitzat. Tanmateix, utilitzar els recursos hídrics per al reg té inconvenients i és car. A més, l'aigua ha de venir d'algun lloc i si la zona ha estat molt sequera, els rius poden estar secs i l'aigua de reg s'hauria de transportar des de més distàncies.
Les sequeres han ocorregut amb més freqüència a causa de l'escalfament global i s'espera que siguin més freqüents i intenses a l'Àfrica, el sud d'Europa, l'Orient Mitjà, la majoria d'Amèrica, Austràlia, el sud i el sud-est asiàtic. Els seus impactes s'agreugen a causa de l'augment de la demanda d'aigua, el creixement demogràfic i l'expansió urbana en moltes zones. Les sequeres provoquen minses collites i la pèrdua de pastures per al bestiar. Alguns agricultors poden optar per deixar de cultivar permanentment una zona afectada per la sequera i migrar a un altre lloc. A principis del , les inundacions probablement vinculades al canvi climàtic van escurçar la temporada de sembra a la regió del mig oest dels Estats Units, causant danys al sector agrícola. Al maig de 2019, les inundacions van reduir el rendiment previst de blat de moro de 528 a 500 milions de metres cúbics. Durant les inundacions europees de 2021, les estimacions apuntaven a greus danys al sector agrícola de Bèlgica, un dels països més afectats per les inundacions, incloent efectes a llarg termini com l'erosió del sòl.