La buserita és un mineral de la classe dels òxids, un òxid de manganès hidratat de tipus laminar. Rep el nom en honor al químic suís Wilhelm Buser, qui havia estudiat una fase de manganès amb un espaiament d'aproximadament 10 Å en nòduls de manganès marins. Aquesta fase havia estat coneguda inicialment com a «manganat de 10 Å».
Característiques La buserita té com a fórmula química ideal Na₄Mn₁₄O₂₇·21H₂O. És un òxid de manganès molt hidratat i inestable en condicions seques. En perdre aigua, la seva estructura es transforma en una fase de tipus birnessita. És una espècie mineral aprovada per l'IMA amb el número IMA 1970-024 i el símbol mineralògic Bsr.
La seva estructura és de tipus fil·lomanganat i està constituïda per capes d'octaedres de manganès i oxigen. Entre aquestes capes es troben cations i molècules d'aigua. La característica més distintiva de la buserita és l'espaiament interlaminar d'aproximadament 10 Å, superior al de la birnessita, que presenta un espaiament d'uns 7 Å.
La buserita és especialment sensible a la deshidratació. En un ambient amb poca humitat pot perdre part de l'aigua interlaminar i transformar-se en birnessita. De la mateixa manera, alguns experiments han mostrat que la birnessita pot experimentar una hidratació intensa en presència d'aigua i originar una fase amb l'espaiament característic d'uns 10 Å atribuïble a la buserita.
Les dades cristal·logràfiques disponibles per a materials sintètics indiquen una estructura monoclínica. Els paràmetres de la cel·la i l'estructura poden variar en funció dels cations interlaminars, ja que aquests afecten la hidratació i l'espaiament entre les capes.
La identificació de la buserita ha estat històricament problemàtica a causa de la seva inestabilitat i de la facilitat amb què es transforma per deshidratació. Això és especialment rellevant en mostres procedents de nòduls de manganès marins, ja que el material pot canviar durant l'extracció, l'assecatge i l'emmagatzematge.
Formació i jaciments La localitat tipus es troba a la cascada de Yuno-Taki (Onnetō Hot Falls), al volcà Me-akan, a l'actual districte d'Ashoro, subprefectura de Tokachi, a Hokkaido, Japó. La localitat apareix també descrita en la literatura com a Yuno-Taki Falls, Akan National Park, Kushiro Province, Hokkaido.
A Yuno-Taki, la buserita es forma associada a les aigües d'una font termal. Els dipòsits moderns de l'indret han permès estudiar la buserita natural en condicions relativament poc alterades i han contribuït a aclarir les seves característiques químiques i estructurals. Els estudis de Yuno-Taki han documentat òxids de manganès formats en els sediments i en les crostes del llit del curs d'aigua, inclosa una fase de tipus buserita.
La buserita es forma principalment en ambients aquosos on hi ha òxids de manganès sotmesos a una elevada hidratació. Ha estat descrita en fonts termals, sediments de cursos d'aigua i nòduls de manganès del fons oceànic. També se n'han documentat ocurrències associades a aigües residuals procedents d'explotacions de rodocrosita.
Un dels jaciments terrestres més ben estudiats, a banda de la localitat tipus, és Pinal Creek, a Arizona (Estats Units), on la buserita forma part dels òxids de manganès de les crostes cimentades del llit del curs d'aigua. També s'ha identificat en ambients marins, entre els quals hi ha diverses zones de nòduls i crostes riques en manganès dels oceans. La seva identificació en aquests materials és complicada per la seva inestabilitat davant la deshidratació.
Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita pràcticament a tots els continents del planeta, a excepció de l'Antàrtida, així com a diferents indrets dels oceans Àrtic i Atlàntic.
Referències
Categoria:Minerals òxids Categoria:Minerals de sodi Categoria:Minerals de manganès Categoria:Minerals hidratats Categoria:Minerals descoberts a Hokkaido