miniatura|El Segundo Barrio, un barri xicano d'El Paso (1972) Xicano (en castellà i en anglès chicano) és una identitat escollida per molts mexicans als Estats Units. L'etiqueta xicano de vegades s'utilitza de manera intercanviable amb Mexican American, tot i que els termes tenen significats diferents. Mentre que la identitat mexicana-americana va sorgir per fomentar l'assimilació a la societat americana blanca i separar la comunitat de la lluita política dels afroamericans, la identitat chicana va sorgir entre els joves anti-assimilacionistes, alguns dels quals pertanyien a la subcultura Pachuco, que reclamaven el terme (que abans havia estat un insult classista i racista). Xicano va ser àmpliament reivindicat als anys 60 i 70 per expressar l'apoderament polític, ètnic solidaritat i orgull de ser d'origen indígenes (molts utilitzant la llengua nàhuatl com a símbol), divergent de la identitat mexicano-americana més assimilacionista. Els líders del moviment xicano foren influenciats i van col·laborar amb els líders i activistes del Black Power. La joventut xicano als barrios va rebutjar l'assimilació cultural a la blanquitud i va acceptar la seva identitat i visió del món com una forma d'empoderament i resistència.
El moviment xicano va vacil·lar a mitjans de la dècada de 1970 com a resultat de la vigilància estatal, la infiltració i la repressió per part d'agències governamentals, informants i agent provocadors, com ara a través de COINTELPRO, una hiperfixació sobre l'orgull masculí i el masclisme que excloïa les xicanes i els xicanos queer del moviment, així com l'interès esvaït per construccions del nacionalisme xicano com Aztlán. La identitat va experimentar un nou declivi a finals dels anys setanta i vuitanta quan l'assimilació i la mobilitat econòmica es van convertir en un objectiu de molts mexicans-americans en una era de conservadorisme, que en canvi es va identificar com a hispano. Hispanic va sorgir d'una col·laboració entre el govern dels EUA i les elits polítiques mexicano-americanes del Caucus hispànic del Congrés que volien fomentar l'assimilació a la societat nord-americana en apartar-se de la política radical de la identitat xicana i se separen del que consideraven el 'militant' Caucus negre.
Xicano havia "perdut el foc", com resumeix Earl Shorris. Tanmateix, els xicanos van continuar participant en la construcció dels fonaments dels moviments feminista, gais i lesbianes, i anti-apartheid dels anys vuitanta, que van mantenir la seva rellevància a nivell popular. Després d'una dècada de domini hispà, l'activisme estudiantil xicano enmig de la recessió de principis de la dècada de 1990 i el moviment anti-Guerra del Golf va provocar un renaixement de la identitat xicana i una demanda per a l'expansió dels programes d'estudis xican@ programes. Les xicanes, més que no pas els xicanos, estaven ara en gran part al capdavant dels moviments activistes xicanes i eren crítiques per elevar la identitat xicana. Tot i que es van enfrontar a les crítiques dels "lleialistes al moviment", feministes Xicanes van treballar per abordar problemes socials de discriminació laboral, racisme ambiental, atenció sanitària, violència sexual, i l'explotació capitalista a les seves comunitats i en solidaritat amb el Tercer Món. Si bé anteriorment hi havia hagut una repressió generalitzada del tema xicana/o no masculí i no heteronormatiu en el moviment xicano, les feministes xicanes van criticar l'autoritat patriarcal xicana com un llegat de la colonització, informat per un desig "d'alliberar el seu poble sencer"; no per oprimir els homes, sinó per ser socis iguals en el moviment.
Xicanisma, encunyat per Ana Castillo el 1994, va obtenir cert reconeixement entre les feministes, erudites i artistes xicanes a principis de la dècada de 2000 i indica esforços per allunyar-se dels tons patriarcals de xicanismo. La X també va ser un gest simbòlic per reconèixer les arrels indígenes alhora que reconeixia la necessitat de donar suport a la sobirania indígena. Fomentar la solidaritat amb els immigrants sense papers també es va fer important, malgrat l'estatus legal i la competitivitat econòmica alhora treballant per mantenir la distància. A la dècada de 2000, la visió del món xicana es va convertir cada cop més en transnacional, informada i ampliant les tradicions anteriors de l'antiimperialisme i la solidaritat del Tercer Món en el Moviment Xicano. Les xicanes van connectar les intervencions estatunidenques a l'estranger amb política racial interna, i es van comprometre amb "la lluita per la justícia social de ciutadans i no ciutadans". Van emfatitzar que, tot i que les seves lluites no eren idèntiques, estaven "igualment arrelades en els desequilibris de poder entre el Primer Món i el Tercer Món". A la dècada de 2010, la identitat va experimentar un ressorgiment centrat en l'orgull ètnic, la consciència indígena, l'expressió cultural, la defensa dels immigrants i els drets de les dones i les persones queer; alguns fins i tot s'hi van referir com a "renaixement". A finals de la dècada de 2010, va sorgir la identitat xicanx, que indica un canvi en el moviment xicano. El terme ha estat descrit com obertament inclusiu per a persones més enllà de l'origen mexicà i representant d'una connexió amb l'indigenisme, la consciència decolonial, la desconstrucció del binarisme de gènere i la solidaritat transnacional.
Etimologia L'etimologia del terme xicano no és definitiva i ha estat debatuda per historiadors, estudiosos i activistes. Tot i que hi ha hagut controvèrsia sobre els orígens de xicano, la consciència comunitària continua sent forta entre els qui en reclamen la identitat.
Alguns estudiosos creuen que xicano és un derivat castellà d'una paraula més antiga nàhuatl Mexitli ("Meh-shee-tlee"). Mexitli formava part de l'expressió Huitzilopochtlil Mexitli—una referència a la migració històrica del poble mexica des de la seva terra natal d'Aztlán a la vall d'Oaxaca. Mexitli és el progenitor lingüístic o arrel de la paraula "Mexica", referida al poble mexica, i la seva forma singular "Mexihcatl" (). La "x" a mexihcatl representa un so /ʃ/ o "sh" tant en nàhuatl com en castellà modern primerenc, mentre que l'oclusiva glotal al mig de la paraula nàhuatl va desaparèixer.
La paraula xicano, doncs, deriva més directament de la pèrdua de la síl·laba inicial de Mexicano (mexicà). Segons Villanueva, "tenint en compte que la velar (x) és un fonema palatal (S) amb la grafia (sh)", d'acord amb la el sistema fonològic indígena dels mexiques ("Meshiques"), esdevindria "Meshicano" o "Mexicano". Alguns xicanos substitueixen encara més la ch pel lletra x, formant Xicano, com a mitjà per recuperar i tornar a l'ús nàhuatl del so "x". Per tant, les dues primeres síl·labes de Xicano estan en nàhuatl mentre que l'última síl·laba és castellana.
A les regions indígenes de Mèxic, la majoria no indígenaNo s'ha de confondre amb la llengua ladino d'Espanya i Portugal, una llengua llataina parlada pels jueus sefardites d'Espanya, Portugal, Turquia, Israel i els EUA. s'anomenen mexicans, fent referència a la nació moderna, en lloc de la identificació pueblo (de poble o tribal) del parlant, és a dir maia, zapoteca, mixteca, huastec o qualsevol dels centenars d'altres grups indígenes. Així, un parlant nàhuatl recentment emigrat en un centre urbà podria haver-se referit als seus parents culturals d'aquest país, diferents a ell, com a mexicanos, abreujat a xicanos.
Ús del terme Primer ús registrat miniatura|Primer pla del mapa de Gutiérrez del Nou Món del 1562. La ciutat de Chicana apareix a la part superior esquerra del mapa, que és el primer ús registrat de Chicana/o. La ciutat de Chicana apareix al mapa de Gutiérrez del Nou Món del 1562 prop de la desembocadura del riu Colorado, i probablement és d'origen precolombí. La ciutat es va tornar a incloure al Desegno del Discoperto Della Nova Franza, un mapa francès de 1566 de Paolo Forlani. L'estudiós Roberto Cintli Rodríguez situa la ubicació de Chicana a la desembocadura del riu Colorado, prop de l'actual Yuma (Arizona). Un mapa del de les missions de Nayarit va utilitzar el nom de Xicana per a una ciutat prop de la mateixa ubicació de Chicana, que es considera l'ús més antic registrat del terme.
Una canonera, la Chicana, va ser venuda el 1857 a José María Carvajal per enviar armes al riu Grande. L'empresa King and Kenedy va presentar un val a la Joint Claims Commission dels Estats Units l'any 1870 per cobrir els costos de la conversió d'aquesta canonera d'un vaixell de vapor de passatgers. No se sap l'explicació del nom del vaixell.
El poeta i escriptor chicano Tino Villanueva va remuntar el primer ús documentat del terme com a etnònim fins al 1911, tal com es fa referència en un assaig inèdit de l'antropòleg de la Universitat de Texas José Limón.Félix Rodríguez González, ed. Spanish Loanwords in the English Language. A Tendency towards Hegemony Reversal. Berlin: Mouton de Gruyter, 1996. Villanueva is referring to Limón's essay "The Folk Performance of Chicano and the Cultural Limits of Political Ideology," available via ERIC. Limón es refereix a l'ús de la paraula en un informe de 1911 titulat "Tamales calientes" al diari en castellà La Crónica el 1911. Els lingüistes Edward R. Simmen i Richard F. Bauerle informen de l'ús del terme en un assaig de l'escriptor mexicà-nord-americà Mario Suárez, publicat a Arizona Quarterly el 1947.Edward R. Simmen and Richard F. Bauerle. "Chicano: Origin and Meaning." American Speech 44.3 (Autumn 1969): 225-230. Hi ha nombroses evidències literàries per corroborar que xicano és un endònim des de fa temps, com a gran part de la literatura xicana anterior a la dècada de 1950.
Reclamació A les dècades de 1940 i 1950, xicano/a va ser reclamat pels pachucos com una expressió de desafiament a la societat angloamericana. Xicano/a en aquesta època encara s'utilitzava àmpliament entre els parlants d'anglès i castellà com un insult racial i classista per referir-se a classe treballadora mexicano-americana als barris de parla hispana. A Mèxic, el terme s'utilitzava indistintament amb pocho "per derivar els mexicans que vivien als Estats Units, i especialment els seus fills nascuts als Estats Units, per perdre la seva cultura, costums i llengua." L'arqueòleg i antropòleg mexicà Manuel Gamio va informar a 1930 que el terme Chicamo (amb una m) va ser utilitzat com a terme despectiu pels hispans texans per als immigrants mexicans recentment arribats desplaçats durant la Revolució Mexicana al principi de principis del .
A mitjans del , xicano es va començar a utilitzar per referir-se a aquells que es resistien a l'assimilació total, mentre que Pocho es referia (sovint de manera pejorativa) a aquells que defensaven fermament l'assimilació.See: Adalberto M. Guerrero, Macario Saldate IV, and Salomon R. Baldenegro. "Chicano: The term and its meanings." A paper written for Hispanic Heritage Month, published in the 1999 conference newsletter of the Arizona Association of Chicanos for Higher Education. Al seu assaig "Chicanismo" a The Oxford Encyclopedia of Mesoamerican Cultures (2002), José Cuéllar data la transició de la burla a la positiva fins a finals de la dècada de 1950, amb un ús creixent per part dels joves estudiants de secundària mexicano-americans. Aquests mexicans nord-americans més joves, conscients de la política, van adoptar el terme "com un acte de desafiament polític i orgull ètnic", similar a la reclamació dels negres d'afroamericans. El Moviment xicano dels anys 60 i principis dels 70 va impulsar el procés de queixes de xicana/o, desafiant aquells que utilitzaven com a terme de burla a banda i banda de la frontera entre els Estats Units i Mèxic.