Anjel Lekuona Beitia (Busturia, Bizkaia, 1913 – Hradištko, Txèquia, 1945) va ser un milicià o gudari assassinat en un camp de concentració nazi. Després de lluitar a favor de la República al País Basc, Cantàbria i Astúries, igual que molts altres lluitadors, va arribar a França amb vaixell i es va endinsar a Catalunya per a continuar lluitant contra els franquistes. Quan Catalunya va caure en mans dels feixistes, va fugir a França; després d'un temps en el camp de concentració de Gurs, amb l'ocupació nazi de França, la Gestapo el va fer pres el 1943, en entendre que col·laborava amb la Resistència. El van conduir primer al camp de concentració de Buchenwald i després a Flossenbürg. El van assassinar a trets a Hradištko, branca d'aquest últim camp de concentració.
Origen i família miniatura|180x180px|Anjel Lekuona de nen, dempeus, el segon de dreta, a l'hospital de Gorliz, on va estar malalt durant una estona.
Anjel Lekuona va néixer el 1er de març de 1913 a Busturia (Busturialdea, Biscaia), en el caseriu nomenat Apraiz.Vegeu En col·laboració (2004) Ondare kulturala: Garapen Jasangarriari buruzko Urdaibaiko IX. Jardunaldiak. Govern Basc, Vitòria. Son pare era Toribio Lekuona GorrotxategiEl segon cognom del pare apareix escrit com «Gorrachategui», no com «Gorrochategui». La seva mare María Martina Gorratxategi Urriolagoitia també apareix així en el document de bateig. (27-04-1891), d'Aulesti (Lea-Artibai, Biscaia), i sa mare Antonia Beitia Gallastegi (17-01-1890), d'Aramaio (Quadrilla de Zuia, Àlaba). En ser Anjel el major d'onze germans, havia d'ajudar a casa, cosa per la qual no va poder anar a escola. esquerra|miniatura|132x132px|Anjel Lekuona, als 14 anys. De nen, als 12 anys, va patir una llarga malaltia, ja que s'ha comprovat que va realitzar una estada a l'hospital de Gorliz durant un estiu.
De jove, als 14 anys, va treballar en la mar a bord dels vaixells pesquers de la zona. Va fer el servei militar a Ferrol (La Corunya, Galícia), els anys 1932-1933.
Cop d'estat i fugida Després de bombardejar Guernica el 26 d'abril de 1937, quan els feixistes van conquerir Busturia, a l'agost van ser afusellats vuit veïns, sis d'ells a Derio, un a Bilbao i l'últim a Sant Sebastià. Atabalat per aquests assassinats, Lekuona va decidir abandonar el poble. miniatura|180x180px|Anjel Lekuona al servei militar, primer de l'esquerra, a Ferrol. No és clar què va fer després de la fugida, però hi ha indicis per a creure que va lluitar per la República, primer a Biscaia, defensant Bilbao, i després en els fronts de Santander i Astúries. esquerra|miniatura|174x174px|Amb uniforme de mariner. Quan les forces republicanes van perdre Astúries, el 21 d'octubre de 1937, la majoria dels milicians van arribar amb vaixell a la costa atlàntica francesa, per a recórrer tot el país i poder arribar a Aragó o Catalunya, on la República es defensava aleshores.La font de molts de les dades que s'ofereixen en aquest article ha estat Anton Gandarias, nebot de Lekuona. Per a ell, el més assenyat que es pot pensar és que Lekuona deu haver fet el mateix recorregut que molts altres milicians bascos. Entre maig i juny del 1937, l'exèrcit republicà va organitzar a Catalunya la Brigada Mixta 142, anomenada Brigada Basc-Pirinenca, a les ordres del tinent José García-Miranda. Va ser desfeta oficialment el 1937, però va seguir a les ordres del milicià comunista Celestino Uriarte Bedia. La brigada va lluitar en la batalla de l'Ebre i, després de perdre totes les seves posicions, va passar a terres franceses el 12 de febrer de 1939, des del poble de Camprodon. Pel que sembla, Anjel Lekuona es va unir a aquesta brigada, ja que apareix en les llistes de retribucions que es concedien als milicians.
Estranger a França miniatura|180x180px|Record del camp de Gurs. Els milicians que van lluitar contra els feixistes i van arribar a França van ser rebuts amb recels pel govern francès, que va dictar tres decrets legislatius contra els «estrangers indesitjables», l'últim el 18 de novembre de 1939, que permetia conduir qualsevol ciutadà, francès o estranger, als camps d'internament, si el govern considerava que es tractava de «un perill per a la defensa nacional o la seguretat pública».Vegeu Musée national de l'histoire de l'immigration, «Fermeture et répression : 1931-1944 ». (Consulta: 29 desembre 2021).
Inicialmente, a partir de febrer de 1939, Lekuona va ser traslladat a una zona de detenció improvisada a la platja d'Argelers (Rosselló, Catalunya del Nord). De seguida, el 22 d'abril de 1939, des d'allí va ser enviat al camp d'internament de Gurs, al Bearn,Vegeu Arxiu Històric del País Basc, Fons del Departament de Presidència, «Listado de vascos trasladados del campo de Argèles al de Gurs el 22 de abril de 1939 ». Lekuona duu el número 4316, a la pàgina 40 del document descarregat. encara que no hi va passar molt de temps, ja que en va sortir abans de finals de juny.Vegeu Arxiu Històric del País Basc, Fons del Departament de Presidència, «Campo de concentración vasco de Gurs. Relación nominal y resumen estadístico de los individuos salidos de este campo desde su fundación hasta el 30 de junio de 1939 ». Lekuona hi apareix amb el número 861, a la pàgina 47 del document descarregat. No és clar per què o com va sortir de Gurs; el registre del camp només en recull un senzill «se'n va anar a França». Per contra, en la majoria dels noms de la mateixa llista es dona més detall, per exemple, en el cas de les sortides a les Companyies de Treballadors Estrangers. Per tant, s'ha de suposar que Anjel Lekuona va fugir del camp de Gurs.
Ajudant a la resistència fins a la seva detenció miniatura|193x193px|Anjel Lekuona assegut, cap a 1940, en Arudy. En sortir del camp d'internament de Gurs, va començar a treballar com a llenyataire a Arudy, a uns 40 km de Gurs, per a l'empresa Lombardi et Morello.Vegeu Jan Ortiz (coord.) Que sont devenus 2000 républicains espagnols internés au camp de Gurs ? Pau, Les Nouvelles des Pyrénées-Atlantiques. . pàg. 33.Sobre l'empresa fustera Lombardi et Morello d'Arudy, vegeu Michel Bartolli (2007) «“Lombardi à Arudy !” Images de l'exploitation forestière dans les Pyrénées françaises de 1916 à 1975» in Revue forestière française, LIX n. 1. -2007, pàg. 85-92. ISSN 0035-2829. Amb l'ocupació nazi de França al juny de 1940, a les regions de Bearn, i especialment en Arudy, va sorgir una forta resistència als nazis, en forma de guerrilla o maquisard, formada principalment per milicians republicans, comunistes, anarquistes i, en general, antifeixistes, que van fugir a França després de la pèrdua de la guerra per la Segona República i es van assentar en el camp de Gurs. Així va néixer el primer maqui de Pédehourat (Louvie-Juzon) i Bager (Arudy), al novembre de 1942, format per llenyataires.Sobre els maquisards de Pédehourat i el Bearn, vegeu Jean Ortiz (2006) Rouges. Maquis de France et d'Espagne. Les guérilleros. Biarritz, Ed. Atlantica. Encara que no hi ha proves directes de la participació d'Anjel Lekuona en aquest maqui, sembla que va col·laborar en aquestes tasques.
Lekuona va treballar com a llenyataire i ajudant a la Resistència fins que la Gestapo ho va fer pres el 10 de juliol de 1943.Vegeu Arxius Arolsen, copy 1.1.5.1 / 5282529 i 1.1.5.1 / 5282539.Lekuona apareix en la llista de nouvinguts amb el número 40476. A la línia de registre s'aclareixen la data de naixement («1. 3. 13»), el lloc de naixement («Busturia») i la professió («Holzhauer», llenyataire). Vegeu el document.
Camps de concentració Bordeus, París A Bearn i també en el departament del Pirineu Atlàntic, molts dels detinguts pels nazis eren conduïts al castell o fortalesa d'Hâ de Bordeus,El fort d'Hâ va ser construït el 1453 per encàrrec de Carles VII. En l'actualitat hi són els jutjats i l'Escola Nacional de Magistratura de França (ENM). i des d'aquest punt distribuïts a altres camps. Al cap de poques setmanes, Anjel Lekuona va ser traslladat al frontsalag o recinte de trànsit de Royallieu (Compiègne).El recinte de Royallieu va ser utilitzat pels nazis des de juny de 1941 fins a agost de 1944. Prop de 54.000 presos van ser enviats des d'allí als camps de Mauthausen, Ravensbrück, Buchenwald o Neuengamm. Un d'ells va ser Anjel Lekuona. Els nazis van concentrar en aquest camp molts dels presoners detinguts a França, per a enviar-los en combois de tren a diferents camps de concentració de Polònia, Àustria i Alemanya.
Buchenwald miniatura|180x180px|Fitxa de Lekuona en Buchelwald (1944).En la part superior esquerra de la fitxa, per davant del número està escrit el motiu de detenció d'Anjel Lekuona: Polit.(ischer), Span.(isch), és a dir, pres polític,espanyol. Més a baix, també apareix l'ofici: Holzfäller, llenyataire. L'Anjel Lekuona va ser portat del camp de Royallieu en un comboi de tren, el 17 de gener de 1944, cap al camp de concentració de Buchenwald (Alemanya). Va ser un llarg viatge de dos dies, en condicions extremes, amb un fred hivernal i sense menjar ni beguda.
En arribar a Buchenwald, el 19 de gener, els responsables del camp van registrar Anjel Lekuona amb el número 40476, tot i que el seu nom apareixia malament escrit, com Angelo o Angèle.Vegeu Arxius Arolsen, copy of 1.1.5.1 / 5282539.
Flossenbürg esquerra|miniatura|180x180px|Fitxa de Lekuona en Flossenbürgen.En la desena línia d'aquesta fitxa s'aclareix que va ser detingut el 10 de juliol de 1943.Vegeu Arolsen Archives, copy 1.1.5.3 / 6459941. Lekuona va fer escassament un mes a Buchenwald; el 24 de febrer de 1944 va ser enviat a Flossenbürg (Bavaria, Alemanya) en un comboi al costat de molts altres presoners que havien lluitat a favor de la República Espanyola. La majoria d'ells no van sobreviure a aquest camp.
El camp de Flossenbürg va ser construït el 1938 per uns 100 presoners provinents del camp de concentració de Dachau. Es trobava al mig d'un bosc, lluny de tots els nuclis urbans. Fins que el recinte va ser demolit completament el 1945, hi van ser deportats prop de 100.000 presoners, dels quals van morir més de 30.000, per execució, malaltia o fam. El camp de concentració va comptar amb uns 50 recintes exteriors o satèl·lits, un dels quals era Hradištko. Anjel Lekuona va ser destinat al kommando 12 de Hradištko el 3 de març de 1944, és a dir, només arribar a Flossenbürg.
Hradištko, la mort miniatura|180x180px|Camp de detenció de Hradištko, a Txèquia. El camp de Hradištko era una àrea d'entrenament de les Schutzstaffel o SS, que es feia servir per a formar nous membres del grup paramilitar del Partit Nazi d'Alemanya. El camp era a uns 20 km al sud de Praga. Des de l'arribada d'Anjel Lekuona, el 3 de març de 1944, fins que els membres de la SS es van escapolir d'allí, el 25 d'abril de 1945, uns 100-150 presoners van ser assassinats a tirs, especialment a partir de principis d'abril de 1945, quan les autoritats del camp van ordenar disparar als presos davant l'aproximació de l'exèrcit soviètic.
En arribar a Hradištko, Lekuona va emmalaltir de pleuresía, segurament per causa dels treballs forçats, les penoses condicions de vida i la falta de menjar. Va ser ingressat a la sala d'infermeria del recinte, fins a setembre de 1944. Malgrat tenir una cura molt deficient, quan va aconseguir sobreposar-se una mica, va ser enviat a treballs forçats, amb un dels grups més durs.
Segons el testimoni Gregorio Uranga,Gregorio Uranga, natural d'Urruña, va ser company d'Anjel Lekuona a Hradištko. Vegeu l'apartat següent «Una carta guardada 45 anys». que va ser company de Lekuona al camp, Anjel Lekuona mai va perdre el coratge, malgrat haver de viure en condicions aclaparadores: