miniatura|400x400px| Les idees d'Aristòtil i Plató, mostrades a L'escola d'Atenes
pintura de Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental. L'interès pels textos grecs i la seva disponibilitat era escàs a l'Occident llatí durant l'edat mitjana anterior, però a mesura que augmentava la seva conservació i difusió cap a Orient i l'Islam també ho va fer l'erudició occidental.
La filosofia grega clàssica comprenia diverses obres originals que abastaven des de l'antiga Grècia, com Aristòtil, als estudiosos grecoromans de l'Imperi Romà clàssic com Ptolemeu. Tot i que aquestes obres es van escriure originalment en grec, durant segles, la llengua de l'erudició a la regió mediterrània, moltes van ser traduïdes al siríac, àrab i persa durant l'edat mitjana, mentre que versions gregues originals eren sovint desconegudes a Occident. Amb l'augment de la presència occidental a l'Orient a causa de les croades, i el col·lapse gradual de l'Imperi Romà d'Orient durant la baixa edat mitjana, molts erudits grecs medievals van fugir a Europa occidental, portant amb ells molts manuscrits grecs originals, i donant impuls a la llengua grega en educació a Occident i a més esforços per la traducció dels textos grecs al llatí.
La línia entre la cultura grega i la cultura islàmica a l'Europa occidental va ser molt difuminada durant l'edat mitjana i principis de l'Edat Moderna. De vegades, el concepte de transmissió dels clàssics grecs s'utilitza sovint per referir-se al coneixement col·lectiu que s'obtenia dels imperis àrab i romà d'Orient, independentment d'on realment s'originés el coneixement. Tanmateix, encara que fossin adaptades una o dues vegades del grec original, les versions àrabs van ser suplantades més tard per traduccions directes millorades com les de Moerbeke i d'altres al en endavant.
Recepció directa de textos grecs A mesura que el coneixement del grec va disminuir a occident amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, també ho va fer el coneixement dels textos grecs, molts dels quals havien quedat sense traducció al llatí. La naturalesa fràgil del papir com a mitjà d'escriptura va significar que els textos més antics no copiats en un pergamí s'acabarien destruint i es perdéssin.
Després de la quarta croada (1202–1204) i el saqueig de Constantinoble (1204), erudits com Guillem de Moerbeke van tenir accés als textos grecs originals de científics i filòsofs, com Aristòtil, Arquímedes, Hero d'Alexandria i Procle, que havien estat conservats a l'Imperi Romà d'Orient, i els va traduir directament al llatí.
La decadència i l'enfonsament final de l'imperi d'Orient al va fer augmentar el contacte entre els seus erudits i els d'occident. Es va produir la traducció al llatí d'un gran ventall de clàssics grecs, inclosos els historiadors, poetes, dramaturgs i filòsofs no aristotèlics. Manuel Chrisoloras (c. 1355–1415) va traduir porcions d'Homer i Plató. Guarino da Verona (1370–1460) va incorporar Estrabó i Plutarc. Poggio Bracciolini (1380–1459) va mostrar Xenofont, Diodor i Llucià. Francesco Filelfo (1398–1481) va adaptar porcions de Plutarc, Xenofont i Lisias. Lorenzo Valla (1407–1457) visibilitzá Tucídides i Heròdot. Marsilio Ficino (1433–1499) i la seva Acadèmia Platònica van treballar Plató. Poliziano (1454–1494) ho feu amb Herodià i parts d'Epictet i Plutarc. Regiomontanus i Jordi de Trebisonda van traduir l'Almagest de Ptolemeu. Els principals mecenes van ser Basilios Bessarió (1403–1472) i el papa Nicolau V (1397–1455).
Armènia va hostatjar biblioteques de literatura clàssica grega. Un còdex armeni d'Aristòtil (†Δ) és una de les principals fonts de l'aparell crític del text del text grec actual.
Traduccions al siríac miniatura|Il·luminació del manuscrit Hunayn ibn-Ishaq al-'Ibadi de l'Isagoge. El siríac té un paper important en la crítica textual moderna encara avui dia. El número d'Oxford Classical del text grec de l' Organon d'Aristòtil utilitza les sigla Ρ, Ι i Γ, que són textos que daten de possessions cristianes dels segles VI al VIII.
Les traduccions al siríac van tenir un paper important per a la posterior recepció a l'àrab. Aquests traductors del siríac eren majoritàriament fetes per cristians nestorians i jacobites, treballant durant els dos-cents anys següents al període abbàssida. El traductor més important d'aquest grup va ser el cristià de parla siríaca Hunayn Ibn Ishaq (809-873), conegut pels llatins com a Joannitius.
Imperi Romà d'Occident L'aprenentatge del grec clàssic es trobava fermament a totes les metròpolis de l'imperi romà, inclosa la mateixa Roma.
Boeci A Roma, Boeci va propagar obres d'aprenentatge del grec clàssic. Boeci pretenia transmetre la gran cultura grecoromana a les generacions futures escrivint manuals sobre música i astronomia, geometria i aritmètica: el quadrivium medieval.
Diversos dels escrits de Boeci, que van tenir una gran influència durant l'edat mitjana, es van basar en el pensament de Porfiri i Iàmblic. Boeci va escriure un comentari sobre l' Isagogè de Porfiri, que va destacar l'existència del problema dels universals: aquests conceptes són entitats subsistents que existirien tant si algú els pensa, o si només existeixen com a idees. Aquest tema relatiu a la naturalesa ontològica de les idees universals va ser una de les controvèrsies més debatudes de la filosofia medieval.
A més d'aquestes obres filosòfiques avançades, també es considera que Boeci va traduir importants textos grecs. La seva traducció solta del tractat d'aritmètica de Nicòmac (De institutione arithmetica libri duo) i el seu llibre de text de música (De institutione musica Libri quinque, inacabat) van contribuir a l'educació medieval. De aritmètica, comença amb l'aritmètica modular, com ara parell i senar, parell parell, parell parell i estranyament parell. A continuació, deriva a la complexitat imprevista classificant nombres i parts dels nombres.
Les seves traduccions d'Euclides sobre geometria i Ptolemeu sobre astronomia, si es que es van arribar a completar, ja no han sobreviscut. Boeci va fer traduccions al llatí de De interpretatione i Categories d'Aristòtil amb comentaris. Aquestes van ser molt utilitzades durant el període medieval.
Alta edat mitjana a l'Europa occidental A l'Europa occidental, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident va perdre molts manuscrits grecs que no van ser conservats pels monestirs. Tanmateix, a causa de la despesa i la manca de materials d'escriptura, els escribes monàstics podien reciclar pergamins vells. Els pergamins es podien reutilitzar després de raspar la tinta dels textos antics i escriure nous llibres sobre el pergamí utilitzat anteriorment, creant el que s'anomena palimpsest. Afortunadament per als moderns investigadors, l'escriptura antiga encara es pot treballar, i d'aquesta manera s'han recuperat moltes obres valuoses, que d'altra manera s'haurien perdut. Com a llengua dels patricis i erudits romans, el grec va desaparèixer juntament amb l'Imperi Romà a Occident. Cap al 500 dC, gairebé ningú a Europa occidental va poder llegir o traduir textos grecs. Amb l'auge de l'islam,les zones occidentals de l'Imperi Romà estaven encara més separades de la llengua grega. Després d'un temps, només uns pocs monestirs de l'oest tenien obres gregues, i pocs copiaren aquestes obres (principalment els irlandeses). Alguns monjos irlandesos havien estat ensenyats per missioners grecs i llatins que probablement havien portat amb ells textos grecs.
Baixa Edat Mitjana: Guillem de Moerbeke Guillem de Moerbeke va ser un dels traductors més prolífics i influents de textos filosòfics grecs a meitat del . Se sap molt poc de la vida de Moerbeke. Va néixer probablement l'any 1215 al poble de Moerbeke, ara a Bèlgica, i probablement va ingressar de jove al priorat dominic de Lovaina. La major part del seu treball supervivent es va fer durant 1259-72.
La contribució de Moerbeke a la recuperació d'Aristòtil al , va ajudar sens dubte a formar una imatge més clara de la filosofia grega, que la donada per les versions àrabs en les quals s'havien recolzat anteriorment, distorsionat o enfosquit la relació entre els sistemes de filosofia platònica i aristotèlica. La traducció de Moerbeke sobre Procle també va ser important, demostrant que l'influent llibre Liber de Causis, no era una obra genuïna d'Aristòtil, sinó que derivava de l' Elementatio Theologica de Procle.
Segons una tradició originària de la baixa edat mitjana, Moerbeke coneixia Tomàs d'Aquino i va ser encarregat per ell per fer algunes de les traduccions. Però no hi ha constància contemporània de l'amistat o dels encàrrecs. Si es van reunir, és molt probable que ho féssin durant els tres o quatre anys que Tomàs d'Aquino va estar treballant a Orvieto. És a dir, no abans de l'elecció del papa Urbà IV l'agost de 1261, quan va convidar Tomàs d'Aquino a servir a la cort papal, i no després de 1265, quan aquest va marxar a Roma. La seva traducció de De motu animalium és citada per Tomàs a Summa Contra Gentiles, probablement acabat l'any 1264.
Traduccions i comentaris àrabs miniatura|El Califa abasí Al-Mamun envia un enviat a l'emperador romà d'Orient Teòfil. Els pensadors àrabs havien heretat les idees gregues després d'haver envaït i conquerit Egipte i Síria. Les seves traduccions i comentaris d'aquestes idees es van fer camí per l'Occident àrab fins als regnes visigots i Sicília, que es van convertir en centres importants d'aquesta transmissió d'idees.
Les traduccions àrabs occidentals d'obres gregues, que es troben a la península Ibèrica i Sicília tenen el seu origen en les fonts gregues conservades per l'Imperi Romà d'Orient. Aquestes transmissions a l'oest àrab es van produir en dues etapes principals.
Primer període: traduccions grec-àrab Omeies El primer període de transmissió durant els segles i va estar precedit per un període de conquesta, ja que els àrabs van prendre el control de zones anteriorment hel·lenitzades com Egipte i el Orient Pròxim al segle VII. En aquesta fase van començar a trobar per primera vegada les idees gregues, tot i que des del principi, molts àrabs eren hostils a l'aprenentatge clàssic. A causa d'aquesta hostilitat, els califes no podien acceptar traduccions científiques. Els traductors havien de buscar mecenes rics en lloc de religiosos. Fins al Califat Abbàssida al , hi va haver pocs treballs de traducció. La major part del coneixement del grec durant el domini omeia es va obtenir d'aquells estudiosos del grec que van romandre del període romà d'Orient, més que d'una traducció i difusió de textos generalitzada. Alguns investigadors argumenten que la traducció estava més estesa del que es pensa durant aquest període, però els seus testimonis continuen sent minoritaris.
Abàssides El període principal de traducció va ser durant el domini abbàssida. El segon califa abbàssida al-Mansur va traslladar la capital de Damasc a Bagdad. Aquí va fundar la gran biblioteca amb textos que contenien textos clàssics grecs. Al-Mansur va ordenar que aquest ric fons de literatura mundial es traduís a l'àrab. Sota al-Mansur i per les seves ordres, es van fer traduccions del grec, siríac i persa, tenint en compte que molts llibres en siríac i persa eren per si mateixos traduccions del grec o del sànscrit.