Les forces terrestres de Romania (en ) és l'exèrcit de Romania, i el principal component de les forces armades romaneses.
Les forces terrestres romaneses es van fundar el . Va participar en la Primera Guerra Mundial, juntament amb l'exèrcit imperial rus en accions contra les potències centrals i, malgrat els contratemps inicials, va guanyar les batalles decisives de Mărăști i Mărășești. Durant la major part de la Segona Guerra Mundial (fins al 23 d'agost de 1944) les forces romaneses van donar suport a les potències de l'Eix, lluitant contra la Unió Soviètica al front oriental. Des de l'agost de 1944 fins al final de la guerra, Romania va lluitar contra Alemanya sota el control de la Unió Soviètica. Quan els comunistes van prendre el poder després de la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit va sofrir una reorganització i sovietisation.
Després de la revolució romanesa de 1989, a causa de l'escassetat de fons, moltes unitats es van dissoldre i molts equips es van eliminar gradualment. De la mateixa manera, la capacitat militar romanesa va disminuir a causa de la manca de combustible i d'entrenament. No obstant això, des de finals de la dècada de 1990, s'han produït una sèrie de canvis positius i el nivell de preparació al combat ha anat creixent de manera constant; des de 1996, el pressupost militar ha crescut més de quatre vegades, passant de 636 milions de dòlars a 2.800 milions de dòlars el 2007. El servei militar obligatori ha estat abolit i professionalització s'ha completat.
Missió Les Forces Terrestres representen el component més important de les Forces Armades Romaneses i tenen l'encàrrec d'executar diverses accions militars, amb caràcter terrestre o aeromòbil, en qualsevol zona o direcció.Romanian Land Forces Military Strategy, on the official MoD site . Retrieved on June 28, 2007. Les Forces Terrestres han de, de manera independent o juntament amb altres branques militars romaneses, dur a terme operacions i batalles defensives o ofensives, per capturar o destruir un enemic invasor, formant part d'estructures militars nacionals o multinacionals. Una part de les unitats que componen l'estructura operativa actual de les Forces Terrestres han de poder dur a terme operacions militars fora del territori nacional, juntament amb les forces militars internacionals.
Història miniatura|Gheorghe Magheru El primer intent de crear un exèrcit romanès independent el va fer Gheorghe Magheru durant la revolució de Valàquia de 1848, i es va basar a Râureni (ara part de Râmnicu Vâlcea). Tanmateix, Magheru va ordenar a les seves tropes que es dissolguessin quan les forces otomanes van escombrar Bucarest per aturar la revolució.
Guerra de la Independència de Romania miniatura|Les tropes romaneses prenen Grivica Strongpoint Les actuals forces terrestres romaneses es van formar el 1859, immediatament després de la unificació de Valàquia amb Moldàvia, i van ser comandades per Alexandru Ioan Cuza, domnitor de Romania fins a la seva abdicació el 1866. El 1877, a petició del gran duc Nicolau Konstantinovich de RússiaThe telegram of Nikolai to Carol I (in Romanian): "Turcii îngrămădind cele mai mari trupe la Plevna ne nimicesc. Rog să faci fuziune, demonstrațiune și dacă-i posibil sã treci Dunărea cu armată după cum dorești. Între Jiu si Corabia demonstrațiunea aceasta este absolut necesară pentru înlesnirea mișcărilor mele" ("The Turks massed together the greatest troop at Pleven to lay us waste. I ask you to make mergers, demonstrations and if it is possible cross the Danube with the army as you wish. Between the Jiu River and Corabia, the demonstration is absolutely necessary to facilitate my movements.) l'exèrcit romanès es va fusionar amb les forces russes, i liderat pel rei Carol I, va lluitar en el que s'havia de convertir en la Guerra de la Independència de Romania. Van participar en el setge de Plevna i en diverses batalles més. Els romanesos van guanyar la guerra, però van patir unes 27.000 baixes. Fins a la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit romanès no es va enfrontar a cap altra acció seriosa.
Segona Guerra dels Balcans L'exèrcit romanès va entrar a la Segona Guerra dels Balcans contra Bulgària, permetent a Romania annexionar-se la Dobruja del Sud (també coneguda com el Cadrilater). Tot i que es van mobilitzar unes 330.000 tropes, els romanesos van trobar poca resistència a Bulgària i, per tant, això no es considera un conflicte important en la història de Romania. Això es va deure a reivindicacions històriques sobre la terra i la zona ja no pertany a Romania. Durant la Segona Guerra dels Balcans, l'exèrcit romanès va patir un brot de còlera que va provocar 1.600 morts.
Primera Guerra Mundial esquerra|miniatura|Mariscal Alexandru Averescu El 6 de juliol de 1916, el Regne de Romania va declarar la guerra a l'Imperi alemany i Àustria-Hongria, després de l'èxit inicial de l'ofensiva Brusilov (una gran ofensiva russa contra els exèrcits de les potències centrals al front oriental). Els exèrcits romanesos van entrar a Transsilvània (aleshores formaven part de l'Imperi Austrohongarès), juntament amb les forces russes. Tanmateix, les forces alemanyes sota el comandament del general Erich von Falkenhayn van frenar l'atac el novembre de 1916 i van fer retrocedir les forces romaneses. Al mateix temps, les forces austrohongareses i otomanes van envair el sud de Romania, forçant el país a una guerra a dos fronts. Les potències centrals van entrar profundament a Romania i van conquerir la part sud del país (Valàquia, inclosa Bucarest) a finals de 1916. Les forces romaneses, dirigides pel mariscal Constantin Prezan, es van retirar a la part nord-est de Romania (Moldàvia). A l'estiu de 1917, però, Prezan, ajudat per Ion Antonescu, va defensar amb èxit els territoris desocupats restants contra les forces alemanyes i austrohongareses dirigides pel mariscal de camp August von Mackensen.Vincent Esposito, Atlas of American Wars, Vol 2, text for map 40 El general Alexandru Averescu va liderar el Segon Exèrcit amb la victòria a la batalla de Mărăști (del 22 de juliol a l'1 d'agost de 1917), mentre que els generals de comandament Constantin Cristescu i Eremia Grigorescu van liderar el Primer Exèrcit amb la victòria a la batalla de Mărășești (del 6 d'agost al 8 de setembre de 1917). 1917).
Com a conseqüència de la revolució russa, Romania va quedar aïllada i incapaç de continuar la guerra, i es va veure obligada a signar el Tractat de Bucarest amb les potències centrals.John Keegan, World War I, pg. 308. Més tard, el 1919, Alemanya va acordar, en l'article 259 del Tractat de Versalles, renunciar a tots els beneficis que li proporcionava el Tractat de Bucarest de 1918. Després de l'èxit de l'ofensiva al front de Tessalònica, que va deixar Bulgària fora de la guerra, Romania va tornar a entrar en la guerra el 10 de novembre de 1918, un dia abans del seu final a Occident.World War I Documents, Articles 248-263 . Retrieved on February 28, 2008.
Guerra hongaresa-romana Després de la Primera Guerra Mundial, el desembre de 1918, l'Assemblea Nacional de Romanesos de Transsilvània i Hongria va proclamar la unió amb el Regne de Romania. Més tard, l'abril de 1919, la recentment establerta República Soviètica Hongaresa va prometre recuperar els territoris ocupats per la força, i les tropes hongareses van atacar formacions romaneses a Transsilvània. Sota el comandament dels generals Gheorghe Mărdărescu i Traian Moșoiu, l'exèrcit romanès va derrotar els hongaresos i va ocupar Budapest l'agost de 1919.
Segona Guerra Mundial Amb les Potències de l'Eix miniatura|Infanteria romanesa el 1943 El juny de 1940 la Unió Soviètica va ocupar Bessaràbia i la Bucovina del Nord. Després que el general (posteriorment mariscal) Ion Antonescu prengués el poder el setembre de 1940, la Romania feixista va signar el Pacte tripartit amb les potències de l'Eix i, posteriorment, va participar en l'operació Barbarroja el 1941. Un cos expedicionari va envair la Unió Soviètica a Bessaràbia i al sud d'Ucraïna, al costat de la Wehrmacht. El cos expedicionari, "Grup d'exèrcits Antonescu", va ser compost el 22 de juny de 1941 pel 3r Exèrcit, el 4t Exèrcit, el 2n Cos d'Exèrcit i l'11a Divisió d'Infanteria.Leo Niehorster, Army Group Antonescu, 22 June 1941 , accessed June 2011 El 3r Exèrcit comprenia el 4t Cos d'Exèrcit (6a i 7a Divisions d'Infanteria), el Cos de Cavalleria, el Cos de Muntanya, dos batallons d'artilleria separats, una unitat TA i el Comandament de Cooperació del 3r Exèrcit de la Força Aèria. El 4t Exèrcit estava format pel 3r Cos d'Exèrcit, el 5è Cos d'Exèrcit, l'11è Cos d'Exèrcit (dues brigades de fortalesa) i el 4t Comandament de Cooperació de l'Exèrcit. El 2n Cos d'Exèrcit a nivell de grup d'exèrcits, sota el comandament del major general Nicolae Macici, controlava la 9a i la 10a divisions d'infanteria i la 7a brigada de cavalleria. A més, es va formar la 1a Divisió Blindada per al servei al front oriental. La primera ofensiva del Grup d'Exèrcits, en conjunció amb l'Onze Exèrcit, l'Operació München, va permetre a Romania recuperar el territori immediatament a l'est del Dnister, antiga part de Moldàvia. Els exèrcits romanesos van veure les seves primeres batalles importants a Odessa i Sebastopol, i el 1942 van avançar amb altres forces de l'Eix més endins en el territori soviètic durant l'operació Case Blue. A principis de novembre, les tropes de muntanya romaneses sota el comandament del general de brigada Ioan Dumitrache van prendre Nalchik, el punt més allunyat de l'avanç de l'Eix cap al Caucas.
La pitjor derrota de la força expedicionària romanesa al front oriental es va produir a Stalingrad, on, durant la contraofensiva soviètica de novembre de 1942, les forces del Tercer Exèrcit (sota el comandament del general Petre Dumitrescu, desplegades al nord de Stalingrad) poc disperses. i del Quart Exèrcit (sota el comandament del tinent general Constantin Constantinescu-Claps, desplegat al sud de Stalingrad) van ser atacats per forces soviètiques molt superiors i van patir pèrdues combinades d'uns 158.000 persones.
Durant l'abril-maig de 1944, les forces romaneses dirigides pel general Mihai Racovițǎ, juntament amb elements del Vuitè Exèrcit alemany van ser responsables de defensar el nord de Romania durant la primera ofensiva soviètica Jassy-Kishinev, i van participar en les batalles de Târgu Frumos. A finals d'agost de 1944, l'Exèrcit Roig va entrar a l'est de Romania.
Amb les potències aliades miniatura|Monument al soldat romanès a Carei El 23 d'agost de 1944, un cop d'estat liderat pel rei Miquel I de Romania va destituir el mariscal Antonescu i va establir un govern prosoviètic. S'ha estimat que el cop reial va escurçar la guerra en sis mesos.Constantiniu, Florin, O istorie sinceră a poporului român ("An Honest History of the Romanian People"), Ed. Univers Enciclopedic, București, 1997, Romania aviat va declarar la guerra a l'Alemanya nazi i als seus aliats, i el Primer Exèrcit (sota el comandament del general Macici i posteriorment Vasile Atanasiu) i el Quart Exèrcit (sota el comandament del tinent general Gheorghe Avramescu i posteriorment Nicolae Dăscălescu) es van posar en acció. Després d'expulsar les darreres unitats de la Wehrmacht i l'exèrcit hongarès de Romania a les batalles de Turda i Carei, els exèrcits romanesos van participar al setge de Budapest i a l'ofensiva de Praga del maig de 1945.
Guerra Freda miniatura|Gràfic estructural d'una divisió de fusells de motor de Romania durant la Guerra Freda