va ser comte de Santa Coloma, marquès de Ponts i d'Albolote i senyor de Los Villares, Valdepeñas, Guadahortuña, Cazalilla i altres.
Biografia Fill de Dalmau de Queralt i Codina, comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya entre 1638 i 1640, i la noble sarda Joana d'Alagó i de Requesens.
El 1635 fou nomenat cavaller de l'orde de Sant Jaume. L'estiu de 1639 ja es trobava promès amb Maria Magdalena de Montcada, germana del marquès d'Aitona. En aquestes dates, rebé educació de Jaume Magre Tolrà, mestrescola de la Universitat de Lleida i capellà de Felip IV, amb qui compartiria estada a Santa Coloma de Queralt fins al gener de 1640.
Lluís acompanyà el seu pare durant la jornada del Corpus de Sang. Arran de la mort del virrei, es veié obligat a exiliar-se a la cort castellana. A Madrid, on arrib el 10 de juliol, s'allotjà a la casa de Guillem Ramon de Montcada, marquès d'Aitona. El 7 de novembre de 1640 rebé el títol honorífic de grande de mans de Felip IV, en una cerimònia en la qual adoptà el nom de Dalmau. Segons una carta del jesuïta Sebastián González, el monarca li concedí immediatament els marquesats d'un poble d'Andalusia i un altre de Catalunya, unes prerrogatives que no s'executaren immediatament: el 20 de maig de 1643 s'apoderà del marquesat d'Albolote i el 27 de setembre de 1648 el de Ponts. Prèviament, l'estiu de 1642, la Diputació del General confiscà els béns que posseïa sobre el comtat de Santa Coloma de Queralt.
El primer de setembre de 1643, Felip IV i la reina Isabel sancionaren el casament entre Lluís i Maria Magdalena de Montcada. No se'n fixà la data, atès que els contraents no tenien l'edat legal, i no es té constància documentada que el matrimoni s'arribés a celebrar.
La salut mental de Lluís ja es trobava malmesa el 1648. En una data desconeguda d'aquest any, entrà com a novici al monestir cistercenc de Santa Maria La Real d'Oseira, a Galícia, on adoptà el nom de fray Jacinto de San Bernardo. Abandonà temporalment el monestir la primavera de 1649, en conèixer la notícia que la Reial Audiència de Catalunya reconeixia el comtat de Santa Coloma a la seva germana Maria, monja del monestir de Jonqueres. Lluís realitzà gestions infructuoses per tal d'aconseguir que Maria es desplacés a Madrid i, en paral·lel, evitar que es casés amb cap autoritat francesa.
No es tenen notícies documentals de Lluís de Queralt en els anys 1650 i 1651. El 23 d'agost de 1652, s'encomanà al cavaller Pedro de Valda que el retornés de Madrid a Catalunya. Aquest el traslladà fins a València, on el recullí el canonge Josep Ninot, que el faria arribar a Santa Coloma de Queralt el 26 de juny de 1653. Atesa la salut mental de Lluís, Felip IV ordenà que se'l deslliurés de les responsabilitats que hauria d'exercir com a comte.
Fins a la seva mort, produïda el gener de 1689, el comtat de Santa Coloma tindria quatre governadors: Joan de Reart, Joan de Marimon, Fèlix (o Feliu) de Marimon i Ramon de Belart. Lluís va ser enterrat al convent de la Mercè de Barcelona, on reposaven les despulles del seu pare.
Referències
Bibliografia
Categoria:Marquesos catalans Categoria:Comtes catalans Categoria:Polítics colomins Categoria:Morts el 1689