El papamosques bru (Agricola infuscatus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita a garrigues d'Àfrica Meridional, al sud-oest d'Angola, Namíbia, Botswana i oest i centre de Sud-àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
En diverses llengües rep el nom de "papamosques bitxac" (Anglès: Chat Flycatcher. Francès: Gobemouche traquet).
Descripció El papamosques bru és un ocell gros, de color marró beix. Les vores més clares de les plomes de vol formen un panell alar pàl·lid. Els individus, les parelles i els grups laxament associats es posen sobre arbustos, tanques i cables telefònics en matolls àrids i sabana. Baixen a terra per caçar insectes i petits vertebrats. També cacen en vol. La cua i el carpó són de color marró llis que el diferencia d'altres papamosques. El papamosques pàl·lid, similar, és més petit, no té el panell alar més pàl·lid i prefereix els boscos humits de fulla ampla.
Distribució i hàbitat El papamosques bru es troba a Sud-àfrica, Botswana i Angola. Sovint es posa en arbustos baixos i cables telefònics. L'hàbitat natural és la sabana seca. Tanmateix, també es troba en matolls i boscos per tota l'àrea de distribució.
Comportament Alimentació El papamosques bru insectes. Concretament, consumeix tèrmits, formigues i escarabats. També consumeix petits rèptils com el Typhlops, un gènere de serps cegues.
Reproducció Pon ous durant tot l'any. Tanmateix, es creu que la posta arriba al màxim de setembre a març, un període d'augment de pluges a l'hàbitat del papamosques. Pon una mitjana de dos a tres ous. Nia per sobre de terra en arbustos i matolls. La femella incuba els ous durant aproximadament dues setmanes, mentre que el mascle és responsable d'assegurar-se que la femella estigui alimentada. Un cop els ous desclouen, els pollets són criats i alimentats pels pares. Solen abandonar el niu entre onze i catorze dies després de l'eclosió.
Estat de conservació El papamosques bru està classificat com en risc mínim per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. El raonament d'aquesta classificació inclou l'àmplia distribució del papamosques i les tendències poblacionals relativament estables.
Taxonomia El papamosques bru va ser descrit per primer cop l'any 1839 pel zoòleg britànic Andrew Smith amb el nom binomial Saxicola infuscata i la localitat tipus "entre els rius Olifants i Orange, Sud-àfrica"; posteriorment restringit a Booisberg, prop de Nuwerus, província occidental del Cap, per Winterbottom (1958).
Filogènia El papamosques bru es va classificar anteriorment en el gènere Bradornis, però es va traslladar a Melaenornis a partir dels resultats d'un estudi filogenètic molecular publicat el 2010. Posteriorment, es va traslladar al gènere Agricola a partir d'un estudi publicat el 2023.
A la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (COI versió 11.2, 2021) se'l classificava en el gènere Melaenornis juntament amb altres espècies de papamosques. Tanmateix, en el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (desembre 2019) ja se'l classificava dins del gènere Agricola (A. infuscatus), juntament amb el papamosques pàl·lid (A. pallidus). En la revisió de 15.1 de 2025 del COI ja es va reconèixer la nova classificació.
Etimologia El nom genèric Agricola prové del llatí «agricola» que significa «pagès», «llaurador dels camps» que alhora provés de «ager», «agri», “camp”; i de «-cola», “habitant” que deriva de «colere», “habitar-hi”. L'epítet específic infuscatus prové del llatí que significa “fosc” que deriva de «infuscare», «fer-se fosc» i alhora de «infuscus», “fosc”, “negrós”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen cinc subespècies:
A. i. benguellensis (de Sousa, 1886) ─ sud d'Angola i nord-oest de Namíbia. A. i. namaquensis (Macdonald, 1957) ─ Namíbia (except nor-oest i sud-oest) i extrem oest de Botswana. A. i. placidus (Clancey, 1958) ─ Botswana (excepte oest) i centre-nord de Sud-àfrica. A. i. seimundi (Ogilvie-Grant, 1913) ─ centre-sud de Sud-àfrica. A. i. infuscatus (Smith, 1839) ─ sud-oest de Namíbia fins a sud-oest de Sud-àfrica.
Referències
Categoria:Muscicàpids Categoria:Ocells d'Àfrica