Karen Lancaume (Lió, França, 19 de gener de 1973 - París, 28 de gener de 2005) va ser una actriu pornogràfica francesa. Biografia personal al web de l'IAFD
Biografia Primers anys Karen Lancaume, nom artístic de Karine Schillbach, va néixer en el si d'una família benestant, de pare alemany i mare marroquina, que residia als afores de Lió. Després d'entrar en la indústria pornogràfica, va rodar un total de 83 pel·lícules (segons IAFD), entre cintes originals i compilacions, fins a l'any 2000 en el qual es va retirar. Respecte a la seva vida prèvia, ella declarava que va tenir la seva primera experiència sexual als 17 anys, just abans d'emprendre la carrera universitària de màrqueting. Per a poder costejar-se els estudis, va treballar els caps de setmana en una discoteca, lloc on coneix al que va ser el seu marit, Franck, el discjòquei.
Formar una família clàssica i criar a un munt de plançons era l'ideal de la parella, però els problemes econòmics els obliguen a emprendre un nou rumb. En 1995, quan els problemes financers comencen a fer estralls en la parella, Franck proposa a Karen a entrar al món del porno. Marc Dorcel, productor de pel·lícules porno, els va contractar per a "L'indecent Aux Enfers" (Marc Docel, 1996). La parella es divorciaria poc després. Antoine de Baecque
Carrera en el porno Lancaume debuta a les pantalles dels Estats Units amb Private Gold 25 - When the Night Falls (Jorgen Wolf, 1997), una super producció de la factoria Private que s'inicia amb el duo Roberto Malone–Karen en una de les seves primeres penetracions anals i ejaculacions a la seva boca.« Plainte contre X », Libération, 24 juillet 2000
Posteriorment va treballar amb els millors directors de cinema porno d'Europa, com Mario Salieri, Alain Payet i Luca Damiano, ressaltant en els seus films el sexe oral i anal, les doble penetracions, el lesbianisme i les orgies.
Les seves aparicions s'alternen entre tots dos continents, bé sigui en les files d'importants signatures com Elegant Angel, Wicked o Sin City; o bé sigui a les ordres de consagrats directors com Marc Dorcel, Mario Salieri, Andrew Blake, Alain Payet, Max Bellochio, Luca Damiano, etc.
Col·labora a Exhibitions 1999 (John B. Root, 1998), una pel·lícula X rodada a manera de documental en la qual es combinen escenes porno amb entrevistes als protagonistes.
Amb el temps Karen va arribar a sentir fàstic pel seu treball, i fins i tot en una entrevista va declarar: "Estava coberta d'esperma, mullada, morta de fred i ningú em va oferir si més no una tovallola. Quan acaba l'escena, tu no vals res."
Baise-moi i cinema convencional A l'any següent, ja fora de la indústria per a adults, és contactada en el festival de Canes per Virginie Despentes, que buscava actrius que realitzessin sexe explícit per al seu primer film "Baise-moi" ("Carda'm", Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi, 2000). Malgrat les seves objeccions inicials, Lancaume accepta i acaben contractant-la al costat de Raffaëla Anderson, una altra també retirada actriu porno francesa.
La polèmica cinta basada en la novel·la de la pròpia Virginie és una road movie de sexe i violència explícits que narra la trobada entre Nadine (Karen) i Manu (Rafaela) en el moment que decideixen abandonar les seves respectives vides a la ciutat i viatjar robant, cardant i assassinant.
La directora defineix la seva opera prima com un al·legat feminista a l'estil de Thelma i Louise, però amb escenes de sexe real, violacions i assassinats gratuïts. Amb l'escàndol va arribar la notorietat, i Karen va decidir aprofitar l'estirada per a continuar la seva carrera al cinema convencional com Karen Bach, confirmant el seu definitiu abandó de la indústria X, no sense abans renegar d'ella.
Defunció La veritat és que no va tenir sort amb la seva nova aventura i, davant la sorpresa de molts dels seus afins que declaraven “que estava il·lusionada" i amb projectes personals, va decidir llevar-se la vida en 2005.
Segons la versió oficial, Karen es va suïcidar amb una sobredosi de somnífers en el departament parisenc d'uns amics als quals havia anat a visitar durant un cap de setmana.
Filmografia
2000: Baise-moi 1999 : Lady Chérie 1999 : À feu et sexe 1999 : Harcèlement au féminin 1999 : Inferno (2000) de Mario Salieri 1999 : Les Interdits de la gynéco de Yannick Perrin 1999 : Niqueurs-nés de Fred Coppula 1999 : Acteurs porno en analyse de José Bénazéraf 1999 : Anal Power 3 1999 : Le Château des désirs 1999 : Aveux pervers 1999 : L'Enjeu du désir 1999 : Hotdorix d'Alain Payet 1999 : La Marionnette d'Alain Payet 1999 : Le Principe de plaisir de John B. Root 1999 : L'enjeu du désir d'Alain Payet 1999 : Residence della vergogna, Il (Sex Hotel) 1998 : World Sex Tour 15; Cannes, France 1998 : American Girl in Paris de Kris Kramski 1998 : Bérénice nique de Patrice Cabanel 1998 : Don Tonino 1998 : L'Empreinte du vice de Marc Dorcel 1998 : Exhibition 99 de John B. Root 1998 : Fuga dall'Albania 1998 : Journal d'une infirmière de Didier Philippe-Gérard 1998 : Racconti dall'oltretomba 1998 : Sacro e profano 1997 : La Maledizione del castello 1997 : Bourgeoisie violée de Xavier Michel Lafoy 1997 : Cindy 1997 : Le Fétichiste 1997 : Incest' Air 1997 : L'Indécente aux enfers de Marc Dorcel 1997 : Lili 1997 : Mad Sex 1997 : La Mante religieuse de Christian Lavil 1997 : Le Novizie 1997 : Papà, ti scopo tua moglie 1997 : Private Gold 25: When the Night Falls 1997 : Teeny Exzesse 48 & 51 1997 : World Sex Tour 21: France 1996 : Uniforme X
Distinccions 1998 : Nominada als Hot d'Or 2000 : Hot d'Or a la mellor actriu per Baise-moi.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Actors pornogràfics francesos Categoria:Suïcides francesos Categoria:Morts a París Categoria:Artistes lionesos Categoria:Supervivents de violació Categoria:Suïcides per sobredosi Categoria:Francesos d'ascendència marroquina Categoria:Alemanys d'ascendència marroquina Categoria:Actors africans Categoria:Artistes marroquins Categoria:Actors pornogràfics alemanys Categoria:Suïcides africans Categoria:Suïcides alemanys Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Actors alemanys nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1973