La Cultura de l'Argentina és tan variada com la geografia del país i està composta per una barreja de grups ètnics. La cultura argentina moderna ha estat molt influenciada per la immigració italiana, espanyola i d'altres europees, mentre que hi ha un grau menor d'elements d'origen i influència amerindia i africana, especialment en els camps de la música i l'art. Buenos Aires, la seva capital cultural, es caracteritza en gran manera tant per la prevalença de persones d'origen europeu com d'estils europeus en l'arquitectura.Luongo, Michael. Frommer's Argentina. Wiley Publishing, 2007. Museus, cinemes i galeries són abundants a tots els grans nuclis urbans, així com establiments tradicionals com els bars literaris, o els bars que ofereixen música en directe de gèneres variats.
L'escriptor argentí Ernesto Sábato va reflexionar sobre la naturalesa de la cultura argentina de la següent manera:
Idioma Les llengües parlades de l'Argentina són almenys 40, encara que l'espanyol és dominant. Altres llengües són natives o altres llengües d'immigrants; algunes llengües estan extintes i unes altres estan en perill, parlades per persones grans i els seus descendents ja no les parlen.Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International. Online version: Languages of Argentina, Retrieved on 2 gener 2007.
El dialecte més prevalent és el Rioplatense, també conegut com a "espanyol argentí", els parlants del qual es troben principalment en la conca del Riu de la Plata. Els argentins estan entre els pocs països de parla espanyola (com l'Uruguai, Nicaragua, El Salvador i Hondures) que utilitzen gairebé universalment el que es coneix com voseo – l'ús del pronom vós en lloc de tu.
En moltes de les àrees central i nord-oriental del país, el "rodament r" té el mateix so que la ll i y ('zh' - un so palatí, fricatiu, similar a la "s" en la pronunciació en anglès de la paraula "vision").
El quítxua del sud de Bolívia és un idioma parlat per unes 800.000 persones, en la seva majoria immigrants que han arribat en els últims anys. S'estima que hi ha 70.000 parlants a la província de Salta. L'idioma també es coneix com a quítxua central bolivià, que té sis dialectes. Es classifica com a llengua quítxua II, i és coneguda com a quítxua IIC pels lingüistes.
El guaraní també es parla, principalment a Mesopotamia, i és un idioma oficial a la província de Corrientes.
Literatura miniatura|Figures literàries argentines: Julio Cortázar, Victoria Ocampo, Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares L'Argentina té una important història literària, així com una de les indústries editorials més actives de la regió. Els escriptors argentins han ocupat un lloc destacat en la literatura llatinoamericana, des que es van convertir en una entitat la dècada de 1850, amb una constitució forta i un pla de construcció nacional definit. La lluita entre els federalistes (que van afavorir una fluixa confederació de províncies basada en el conservadorisme rural) i els unitaris (proliberalisme i defensors d'un govern central fort que encoratgés la immigració europea), va marcar el to per a la literatura argentina de l'època.Wilson, Jason. Cultural Guide to the City of Buenos Aires'. Oxford, England: Signal Books, 1999.
La bretxa ideològica entre el gautxo èpic Martín Fierro de José Hernández, i Facundoe-libro.net. Free digital books. de Domingo Faustino Sarmiento, és un gran exemple. Hernández, un federalista, es va oposar a les tendències centralitzadores, modernitzadores i europeitzants. Sarmiento va escriure en suport de la immigració com l'única manera de salvar a l'Argentina d'estar subjecta a la regla d'un petit nombre de famílies cabdills dictatorials, argumentant que els immigrants farien a l'Argentina més moderna i oberta a les influències d'Europa Occidental, i, per tant, a una societat més pròspera.Levene, Ricardo. A history of Argentina. University of Noerth Carolina Press, 1937.
La literatura argentina d'aquest període era feroçment nacionalista. Va ser seguida pel moviment modernista, que va sorgir a França a la fi del , i aquest període va ser seguit per l'avantguardisme, sent Ricardo Güiraldes una referència important. Jorge Luis Borges, el seu escriptor més aclamat, va trobar noves maneres de veure el món modern en el debat metafòric i filosòfic, i la seva influència s'ha estès a escriptors de tot el món. Borges és més famós per les seves obres en contes curts, com Ficciones i Aleph.
Alguns dels destacats escriptors, poetes i intel·lectuals són: Juan Bautista Alberdi, Jorge Luis Borges, Roberto Arlt, Enrique Banchs, Adolfo Bioy Casares, Silvina Bullrich, Eugenio Cambaceres, Julio Cortázar, Esteban Echeverría, Leopoldo Lugones, Eduardo Mallea...., Ezequiel Martínez Estrada, Tomás_Eloy_Martínez, Victoria Ocampo, Manuel Puig, Ernesto Sabato, Osvaldo Soriano, Alfonsina Storni, María Elena Walsh i Oliverio Girondo.
Arts visuals Pintura i escultura miniatura|Els pallers (1911) de Martín Malharro. És considerat l'introductor de l'impressionisme a l'Argentina. miniatura|Torre de Babel de Marta Minujín (2011) Els pintors i escultors argentins tenen una rica història, que data tant d'abans com del desenvolupament de l'Argentina moderna en la segona meitat del . La producció artística no va arribar realment fins al derrocament el 1852 del règim repressiu de Juan Manuel de Rosas. Immigrants com Eduardo Schiaffino, Eduardo Sívori, Reinaldo Giudici, Emilio Caraffa i Ernesto de la Cárcova van deixar enrere un patrimoni realista influent en aquella data.
No obstant això, l'impressionisme no es va imposar entre els artistes argentins fins al 1900, i maig va tenir el seguiment d'Europa, encara que va inspirar a influents postimpressionistes argentins com Martín Malharro, Ramón Silva, Cleto Ciocchini, Fernando Fader, Pío Collivadino, Cesáreo Bernaldo de Quirós....El realisme i l'esteticisme van seguir marcant l'agenda de la pintura i l'escultura argentines, destacable durant aquesta època per la sobtada fama de l'escultora Lola Mora, estudiant d'Auguste Rodin.
Com Lola Mora ho havia estat fins que va perdre els favors de l'alta societat local, els escultors monumentals es van tornar molt demandats després de 1900, particularment pels governs municipals i les famílies riques, que competien entre si a vantar-se del mausoleu més evocador. Malgrat la preferència pels francesos i italians, el treball dels locals Erminio Blotta, Ángel María de Rosa i Rogelio Yrurtia van aconseguir una proliferació de monuments i memorials que els va fer immortals. No tan realista com el treball d'alguns dels seus predecessors belle-époque en l'escultura, el subtil impressionisme d'Yrurtia va inspirar a estudiants argentins com Antonio Pujía, els torsos femenins que sempre sorprenen admiradors amb els seus tocs capritxosos i surrealistes, mentre que les escultures de Pablo Curatella Ragis es van inspirar en el cubisme. esquerra|miniatura|317x317px|La cúpula pintada al fresc de Galeries Pacífico va ser pintada pels muralistes Berni, Castagnino, Colmeiro, Spilimbergo i Urruchúa. Convertint-se en un cercle intel·lectual i artístic, pintors com Antonio Berni, Lino Enea Spilimbergo i Juan Carlos Castagnino van ser amics i col·legues, col·laborant en obres mestres com el sostre de l'arcada Galerias Pacifico a Buenos Aires, cap a 1933.
Com a Mèxic i en altres llocs, el muralisme es va fer cada vegada més popular entre els artistes argentins. Entre aquests es trobava Benito Quinquela Martín, les parets vagament cubistes pintades en el seu barri de Buenos Aires a La Boca durant les dècades de 1920 i 1930, s'han convertit en monuments històrics i emblemes culturals argentins, a tot el món. Les litografies, de la mateixa manera, van trobar un seguiment a l'Argentina un temps després que s'haguessin fet populars en altres llocs. A l'Argentina, artistes com Adolfo Bellocq van utilitzar aquest mitjà per a retratar condicions de treball sovint dures en el creixent sector industrial de l'Argentina, durant les dècades de 1920 i 1930. Antonio Seguí, un altre litògraf, va transferir el seu estil ingenu en nombrosos murals, igual que Ricardo Carpani, encara que amb un estil realista.
En l'avantguarda de l'Argentina culturalment conservadora, futuristes i cubistes com Xul Solar i Emilio Pettoruti van tenir un seguiment tan considerable com el de retratistes i paisatgistes menys abstractes i més sentimentals, com Raúl Soldi. Igualment, artistes abstractes tradicionals com Romulo Macció, Anselmo Piccoli, Eduardo Mac Entyre, Luis Felipe Noé i Luís Seoane van conviure amb el mateix atractiu que els creadors d'art mòbil més conceptuals com l'imprevisible Pérez Celis, Gyula Kosice de l'argentí Madí Movement, i Marta Minujín, una de les artistes conceptuals més estimades d'Andy Warhol.
El sorgiment de gèneres d'avantguarda en l'escultura argentina va comptar amb Pablo Curatella Ragis i Roberto Aizenberg, i constructors com Nicolás García Uriburu i León Ferrari, un dels artistes més destacats del món en el seu gènere, avui. En els anys seixanta i setanta, moltes d'aquestes figures de l'art abstracte es van convertir en publicitat popular i fins i tot en logotips corporatius.
Generalment amb una forta vena sentimental, no es pot passar per alt el gust del públic argentí per l'art naïf i la ceràmica senzilla. Des dels dies de Prilidiano Pueyrredón, artistes de la línia naïf com Cándido López han captat l'absurd de la guerra; Susana Aguirre, i Aniko Szabó, la idiosincràsia dels barris quotidians; Les aquarel·les de Guillermo Roux, un ambient de circ; i Gato Frías, records d'infantesa. Les il·lustracions de l'il·lustrador Florencio Molina Campos de la vida dels gautxos han perdurat com a peces de col·leccionisme.
Per ajudar a mostrar l'art i l'escultura argentí i llatinoamericà, el desenvolupador i col·leccionista d'art local Eduardo Constantini va reservar una part important de la seva col·lecció personal i el 1998 va començar la construcció de la primera gran institució de Buenos Aires especialitzada en obres d'artistes llatinoamericans. La seva fundació va obrir el Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires (MALBA) l'any 2001.
Arts gràfiques A la dècada de 1920, Buenos Aires estava plena de dibuixos i dissenys creatius. Els il·lustradors i dibuixants argentins estaven aconseguint un reconeixement mundial, incloent-hi artistes com José Freire Segundo, creador de la gràfica d'Aikal (1940); Jose Luis Salinas, cridat per King Features per crear una historieta de fama mundial, Cisco Kid; i Florencio Molina Campos, el brillant dibuixant de les Alpargatas, almanacs de la vida rural (1930), que va col·laborar en tres pel·lícules de Walt Disney.
El punt culminant va ser l'arribada, l'any 1927, del pintor, cartellista i escultor francès Lucien Achille Mauzan, que va formar part del moviment artístic Art Déco. Es va establir a Buenos Aires i va fundar la seva pròpia empresa (Editorial Mauzan Posters) i va crear entre 130 i 150 cartells en els sis anys que va passar a l'Argentina. Marca profundament en el cartellisme a Argentina,El Buenos Aires que se fue (in Spanish). Retrieved 28 May 2018. on la seva reputació és enorme.www.fabioares.com El Diseño No Se Mancha (in Spanish). Retrieved on 12 May 2015. Una de les seves obres conegudes és el cap de Geniol, torturat de manera amistosa.www.worldcat.org Mauzan, Achille 1883–1952 WorldCat Identities. Retrieved on 12 May 2015.www.OldShopStuff.com History of Enamel Signs in Argentine, advertising (1898–1960). Retrieved on 12 May 2015.
A la dècada de 1950, el reconegut periodista uruguaiano-argentí, el caricaturista Hermenegildo Sábat, va retratar personatges polítics, així com artistes i altres personalitats. Moltes de les seves "icones culturals argentines" es reprodueixen en rajola ceràmica al metro de Buenos Aires.
Còmics