Ciutadella de Timișoara

La ciutadella de Timișoara (en , en , en , , en ) és una fortalesa històrica a l'oest de Romania, al voltant de la qual es va construir la ciutat de Timișoara.

Sembla que hi va haver una fortificació a l'antic territori construïda pels àvars, però el primer registre escrit n'és del . A principis del Carles I construí la primera fortificació de pedra, la fortalesa angevina. El 1443 Joan Hunyadi restaurà el castell i les muralles circumdants, que havien estat destruïdes per un terratrèmol. La fortalesa fou capturada el 1552 pels turcs otomans, que la van mantenir fins al 1716, quan fou presa pels Habsburg. Aquests la van reconstruir, fent-la molt més gran, a l'estil de Blaise François Pagan, precursor del sistema Vauban. La fortalesa dels Habsburg va ser assetjada només una vegada, durant la Revolució Hongaresa del 1849.

L'augment de l'eficàcia de l'artilleria amb petxines explosives a finals del va fer que les parets fossin ineficaces. Com que les muralles i els voltants (la zona no aedificandi) van dificultar el creixement de la ciutat, es van enderrocar les muralles i es van omplir els vorals.

A principis del , les úniques restes de la fortalesa dels Habsburg són el castell de Huniade, un bastió -el bastió de Theresia-, una casamata de revellí de la Porta de Viena, una part del baluard Eugeniu i una petita part del mur cortina entre els baluards Eugeniu i Elisabetha. Tots aquests vestigis formen el monument històric "Fortalesa de Timișoara".

Primeres fortaleses Castrum romà A l'època romana hi havia un castrum a Tibiscum, encara que el Castrum Temesiensis s'ha situat a Jupa, no a la moderna Timișoara, i està inscrit en la Llista de monuments històrics.With LMI Code CS-I-s-A-10805. Sembla que hi havia hagut dos pobles anomenats "Tibiscum", un de situat a Jupa i l'altre a Timișoara. Tot i que se sap que el nucli antic de Timișoara era travessat per un vallum cap al nord-sud-oest -una muralla de terra o gespa- l'enginyer topogràfic austríac Heinrich Kematmüller va fer una controvertida afirmació sobre l'existència d'un castrum,Hațegan, Prin Timișoara…, p. 15.Hațegan, Timișoara…, p. 18. No hi ha, però, proves documentals, arqueològiques o epigràfiques certes que existís a prop del lloc de la fortalesa de Timișoara.

Fortalesa àvar Al segle XV l'arquitecte italià Paolo Santini de Duccio afirmà que havia construït fortificacions a Timișoara sobre antics moviments de terres àvars.Hațegan, Prin Timișoara…, p. 16–19. La idea que existia tal fortificació fou repetida per Nicolae Ilieșiu, que la va identificar amb Zambara.Ilieșiu, Timișoara…, p. 25. Des de llavors s'ha demostrat que Zambara mai no va existir, el nom era una falta d'ortografia de Za n bara, que al seu torn és una falta d'ortografia del nom de Zurobara. Zurobara és més antic que el període àvar -fou esmentat per Ptolemeu al segle II- i s'ha situat a prop d'Unip, a 25 quilòmetres de Timișoara.

Fortalesa angevina miniatura|La ubicació de la fortalesa d'Angevin, segons un pla de 1716. 1 - el fort, 2 - el castell miniatura|Gravat de 1685, que afirma que representa la ciutat otomana. De fet, el dibuix es basa en el supòsit (incorrecte) que sota els otomans la fortalesa angevina seguia sent la mateixa. La imatge representa la zona del castell, vista des del nord. Però els turons són ficció, estan més enllà de l'horitzó El nom Castrum Tymes (Thymes, Temes, Castrum Temesiensis, Castrum Temesvariensis) es troba per primera vegada en documents del .Hațegan, Timișoara…, p. 11.Hațegan, Istoria…, vol. I, p. 14.Opriș, Monografia…, p. 25–27. Després de la seva primera visita a Timișoara, a la tardor de 1307, Carles I d'Hongria hi construí la primera fortalesa de pedra (en ) entre 1308 i 1315, al lloc d'una fortalesa d'argila existent, utilitzant artesans italians.Szentkláray, A kővár építése, A vár helye.Hațegan, Timișoara…, p. 34.Hațegan, Cronologia…, vol. II/1, p. 56, 58.Hațegan, Istoria…, vol. I, p. 17–18.Ilieșiu, Timișoara…, p. 26–27. El motiu per triar aquest lloc fou que els rius Mureș i Tisza, el Danubi i els passos de muntanya dels Carpats romanesos occidentals evitaven atacs per sorpresa.Szentkláray, Károly Róbert korában.

Paul Niedermaier i Mihai Opriș han especulat que la fortalesa estava composta per dues parts rectangulars d'uns 170 x 110 m, amb una superfície total d'aproximadament 2 hectàrees.Hațegan, Timișoara…, p. 38–40.Opriș, Mică monografie…, p. 10–11.Opriș, Monografia…, p. 10.

El fort estava situat dins del perímetre dels carrers actuals d'Alba Iulia, Dimitrie Cantemir, Carol Telbisz i la plaça Huniade. Paul Niedermaier creu que la xarxa de carrers de la fortalesa era rectangular i que hi havia dos carrers principals, un de nord a sud i l'altre d'est a oest. El carrer de nord-sud era una carretera comercial que unia les dues portes i estava situat entre els actuals carrers Alba Iulia i Lucian Blaga. El carrer d'est-oest estava situat a prop de l'actual carrer János Bolyai. Es va construir un castell a la part sud, en un perímetre similar, al lloc de l'anterior castell de Hunyadi. El castell fou cort i residència reial de Carles I entre el 1315 i el 1323. Durant aquest període, Timișoara era la capital del Regne d'Hongria. El Water Tour (Torre de l'Aigua) es construí per defensar el pont entre aquestes dues zones fortificades. Més tard, la torre es va convertir en un dels símbols de l'escut de Timișoara. Hi havia una zona rural habitada amb parcel·les irregulars al nord de la fortalesa.Szentkláray, Az udvar elköltözése Temesvárról.Hațegan, Cronologia…, vol. II/1, p. 58, 67.

El 19 de juny de 1404 Filippo Scolari esdevingué ispan (comte) del Comtat de Temes.Hațegan, Cronologia…, vol. II/1, p. 167.Hațegan, Filippo Scolari, p. 16. Va trobar que la fortalesa angevina necessitava una important restauració. Durant el seu regnat les zones exposades a l'atac van ser restaurades i reforçades amb palissades. El castell també fou restaurat i Scolari el va utilitzar com a residència fins a la seva mort, el 1426. Paral·lelament es van aixecar o reconstruir alguns edificis públics de la ciutat, fet que provocà la reactivació de la vida econòmica de la ciutat.Hațegan, Timișoara…, p. 41–43.Hațegan, Cronologia…, vol. II/1, p. 200.Hațegan, Filippo Scolari, p. 72.

Fortalesa de Hunyadi El 1441 Joan Hunyadi es va convertir en l'executiu del Comtat de Timiș.Szentkláray, Hunyadi János.Hațegan, Cronologia…, vol. II/1, p. 226. El 5 de juny de 1443 un potent terratrèmol danyà greument les muralles de la ciutat, el castell i altres edificis.Hațegan, Cronologia…, vol. II/1, p. 229.Szentkláray, Elemi csapások.Hațegan, Prin Timișoara…, p. 29. Hunyadi va restaurar la fortalesa reutilitzant pedres de les muralles i les va complementar amb materials de les pedreres de Vršac. Entre 1443 i 1448 es van reconstruir les muralles més altes i fortes, excepte el costat oest, que va romandre tal com Scolari l'havia construït perquè estava menys exposat a l'atac a causa del pantà que s'estenia aproximadament entre 2 i 3 quilòmetres.Szentkláray, Hunyadi a várat helyreállítja. Des del nord fins a l'actual carrer Eugeniu de Savoia, les fortificacions es van ampliar amb un mur de terra reforçat amb palissades i un fossat.Hațegan, Prin Timișoara…, p. 30–32.Hațegan, Istoria…, vol. I, p. 26.Ilieșiu, Timișoara…, p. 32–33. Tot plegat defensava la zona habitada al nord de la fortalesa angevina i finalment es va convertir en el nucli de la ciutat.Ottendorf, De la Viena…, p. 11–14. Al nord de la ciutat s'estengué una àmplia zona rural, la Palanca Mare (literalment la 'Gran Palissada', significa 'al costat de la palissada llarga').Ottendorf, De la Viena…, p. 7.

Hunyadi també restaurà el castell, i mantingué la muralla a l'oest en la seva posició inicial, però ampliant el castell cap a l'est uns 10 metres.Ilieșiu, Timișoara…, p. 406. El castell tenia la seva font i reserves d'aigua. S'instal·là una bateria d'artilleria a la Torre de l'Aigua. Hi havia una illa habitada, dèbilment fortificada, al sud del castell: The Island, Palanca Mică (que significa 'al costat de la palissada curta'). L'illa i els pantans a l'est i a l'oest protegien el castell del foc de canó. Al nord, el castell estava defensat per la fortalesa. Per tant, tot i que el castell no era dins de la fortalesa, actuava com una torrassa.Hațegan, Prin Timișoara…, p. 44–48.Hațegan, Istoria…, vol. II, p. 12–13. Durant el regnat de Hunyadi, la fortalesa tenia quatre portes: la porta d'Arad, la de Lipova (Praiko), la porta d'Ardeal i la de la torre de l'aigua.

Ladislau Pòstum demanà prestats 20.000 florins (1 florí contenia uns 3,4 grams d'or fi) a John Hunyadi per a les seves operacions militars. El 1453, quan Ladislau era major d'edat, Joan es retirà i Ladislau li donà la fortalesa de Timișoara per cobrir el seu deute. L'escriptura de regal, datada el 20 d'agost de 1455, fou reconeguda pel capítol de Cenad el 3 de setembre de 1445, el 7 de febrer el reconfirmà com a rei al 7 d'abril de 1456.Hațegan, Cronologia…, vol. II/1, p. 245, 247. Inicialment, els treballs de restauració de la fortalesa es van dur a terme a costa del tresor reial. Un cop passà a ser propietat dels Hunyadis, la van mantenir amb els seus fons. El castell fou ampliat; es construí un segon pis i s'edificà l'antiga fortalesa fins a una alçada de 40 metres. Els guàrdies, l'habitació dels cavallers, la presó i els estables eren a la planta baixa. Les habitacions reials, les cambres i la capella es trobaven al pis de dalt.Hațegan, Istoria…, vol. I, p. 27.

El castell de Huniade va ser utilitzat com a seu per Pál Kinizsi, executiu del Comtat de Timiș de 1478 a 1494. El posseí plenament l'any 1489Hațegan, Cronologia…, vol. II/1, p. 271, 289, 291 i, com els seus predecessors, també en reforçà les muralles i els baluards.Hațegan, Prin Timișoara…, p. 34–35.Hațegan, Istoria…, vol. I, p. 30–34.

El 15 de juny de 1514 la fortalesa, defensada per Esteve VII Báthory, fou assetjada per un exèrcit camperol dirigit per György Dózsa. Per capturar la fortalesa, Dósza intentà reduir els pantans que l'envoltaven desviant el riu Timișel cap al Timiș. Va ordenar l'excavació d'uns 7 quilòmetres de canal de la zona del Barri Tela actual, als voltants de la moderna Giroc; no s'acabà, però, abans que l'exèrcit de Joan Zápolya hi arribés i vencés els camperols el 15 de juliol.Szentkláray, Dósa György lázadása.Hațegan, Cronologia…, vol. II/1, p. 306.Hațegan, Prin Timișoara…, p. 42–43.Hațegan, Istoria…, vol. I, p. 36–37.

Després de la batalla de Mohács (1526) Timișoara fou constantment amenaçada per l'Imperi Otomà. El 1550, arran del tractat amb la vídua de Joan Zápolya, els Habsburg van fer-se amb la ciutat de Timișoara i van portar arquitectes italians, com Martino de Spazio, que van reforçar les muralles, van fortificar la torre de l'aigua per als arcabussers i van construir bastions per enfortir la ciutat contra l'amenaça que representaven els otomans, malgrat les bones relacions anteriors entre els Habsburg i els otomans. Aquests, donant suport a Joan Zápolya com a voivoda de Transsilvània, van considerar que el Banat estava sota la seva sobirania.Hațegan, Cronologia…, vol. II/1, p. 362–366.Hațegan, Prin Timișoara…, p. 44–45.Hațegan, Timișoara…, p. 70.

Setge otomà del 1551 Timișoara se situà estratègicament per resistir l'expansió de l'Imperi otomà cap a l'Imperi dels Habsburg. La ruta principal de l'atac otomà fou al llarg de la riba dreta del Danubi cap a Belgrad, Buda i Viena. A Sèrbia es van establir o reforçar forts a Golubac, Smederevo, Kovin, Belgrad i Petrovaradin. Com que hi havia un coll d'ampolla al Danubi a les Portes de Ferro, hi havia moltes fortaleses a la Clisura Dunării: Turnu Severin, Ada Kaleh, Orșova, Dubova (Peci), Svinița i Drencova.Hațegan, Cronologia…, vol. II/1. miniatura|300x300px| Fortaleses del Banat a mitjan . Fortalesa de Timișoara mostrada encerclada